[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Alberto Fernández Díaz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlberto Fernández Díaz
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 desembre 1961 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Vicepresident primer de la Diputació de Barcelona
15 juliol 2011 – 19 desembre 2012
← Josep Mayoral i AntigasJosep Llobet Navarro →
Diputat provincial de Barcelona
15 juliol 2011 – 19 desembre 2012 – Jesús Ángel García Bragado →
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
14 juny 2003 – 15 juny 2019
Senador al Senat espanyol
27 juny 2001 – 28 desembre 2003
← Rafael Luna Vives
Diputat al Parlament de Catalunya
8 novembre 1999 – 5 desembre 2003
Circumscripció electoral: Barcelona

President del Partit Popular de Catalunya
29 setembre 1996 – 3 setembre 2003
← Aleix Vidal-Quadras i RocaJosep Piqué i Camps → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióconsultor, jurista, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular (1989–)
Alianza Popular (1981–1989) Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJorge Fernández Díaz Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2270360 TMDB.org: 1627585
Facebook: alberto.fernandezdiaz X: albertofdezxbcn Instagram: albertofdezdiaz Modifica el valor a Wikidata

Alberto Fernández Díaz (Barcelona, 12 de desembre de 1961)[1] és un polític i advocat català, membre del Partit Popular de Catalunya, partit del qual fou president entre 1996 i 2002. Va ser regidor i president del grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona.

Biografia

[modifica]

Fernández Díaz va néixer l'any 1961 a Barcelona, fill d'Eduardo Fernández Ortega, tinent coronel de cavalleria de l'Exèrcit, nomenat el 1953 sub-inspector en cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona[2] al si d'una família nombrosa; és el vuitè de deu germans.[3] Va estudiar als Jesuïtes de Sarrià[1] i a un internat a Tudela.[4] Va cursar estudis universitaris a la Universitat de Barcelona aconseguint la llicenciatura en Dret el 1984.[1] El 1992 contragué matrimoni i tingué 3 fills: Marc, Alberto i Clara.[4][1]

Situat políticament a la dreta des de la seva estada a la universitat, quan va ingressar a l'Alianza Popular de Manuel Fraga el 1981,[3] i l'any 1999 fou designat nou candidat del PP de Catalunya a la presidència de la Generalitat en substitució d'Aleix Vidal-Quadras.[3] Per tant fou elegit diputat al Parlament de Catalunya.

Quan era president del PPC va haver d'afrontar l'assassinat dels regidors del seu partit a Sant Adrià del Besòs i de Viladecavalls, José Luis Ruiz Casado i Francisco Cano Consuegra, l'any 2000. En un acte d'homenatge a les víctimes d'ETA, Alberto Fernández va dir "Les seves vides són llavors de llibertat, i les nostres úniques armes contra el terrorisme han de ser la raó i la paraula".[3] A les eleccions de 2003, el PP va apostar per Josep Piqué com a president del partit i nou candidat a la presidència de la Generalitat, i Alberto Fernández Díaz es va situar com a candidat a l'alcaldia de Barcelona aquest mateix any, repetint el 2007, el 2011 i el 2015.[5]

Seguint la línia ideològica del seu partit, Fernández Díaz, des del seu pas a la política municipal el 2002,[6] s'ha posicionat vinculant immigració i delinqüència.[7]

És germà del també polític del Partit Popular Jorge Fernández Díaz.

Cronologia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Web d'Alberto Fernández Díaz». Arxivat de l'original el 2011-11-04. [Consulta: 19 octubre 2011].
  2. Fernández Díaz, el fill del repressor. laccent.cat (3 de gener de 2014)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Jorba, Rafael. La Vanguardia, 19-10-2002
  4. 4,0 4,1 La Vanguardia, 18 de maig de 2011, Vivir, p.4, “En el internado me llenaban la cama de bichos”
  5. Martín Matas, Mario «Alberto Fernández Díaz s'aferra a l'escó i promet una oposició dura» (paper). Diari Ara, 27-05-2015, p. 8 [Consulta: 27 maig 2015].
  6. 6,0 6,1 La Vanguardia, 15-09-2002
  7. Público.es, 17-02-2011
  8. La Vanguardia, 13-02-2015

Enllaços externs

[modifica]