Alta Andalusia

Es coneix com a Alta Andalusia o Andalusia l'Alta, a la unitat fisiogràfica que comprèn el territori muntanyenc de la comunitat autònoma d'Andalusia, a la Hispània. Aquest terme s'usa en contraposició a la locució Baixa Andalusia o Andalusia la Baixa, referida a les terres baixes de la vall del Guadalquivir. Ambdues denominacions individualitzen les dues Andalusies.

Es tracta d'una denominació no oficial usada almenys des de principis del segle xvii,^[1][2][3] però que mai ha tingut efectes jurisdiccionals.^[4] No obstant això és freqüent el seu ús en registres artístics,^[5] cultes i humanístics,^[6][7][8] encara que preval la distinció entre Andalusia Oriental i Occidental a efectes administratius i col·loquials.^[9][10][11] L'adjectiu que defineix el pertanyent o relatiu a l'Alta Andalusia és alt andalús o altandalús que, no obstant això, no figura arreplegat en diccionaris.^[12]

L'Alta Andalusia està composta pels territoris de la Serralada Subbètica, del Solc Intrabètic, la Serralada Penibètica i part dels Sistemes Prebètics. Serra Bruna, a pesar de la seua major altitud respecte a la Depressió Bètica, no sol incloure's en l'Alta Andalusia, perquè sol considerar-se un territori diferenciat amb entitat pròpia. Algunes de les comarques que pertanyen a l'Alta Andalusia són les Alpujarras, la Vall de Lecrín, la Comarca d'Alhama, la Vega de Granada, Serra Mágina, la Serra Sud de Jaén, La Subbètica, la Serra de Cadis i la Regió muntanyenca de Ronda.

Amb freqüència s'identifica grosso modo l'Alta Andalusia amb els antics territoris del Regne de Granada i del Regne de Jaén, encara que no siga del tot exacte perquè açò exclouria algunes comarques de les serralades Subbètica i Penibètica, però si en certa manera bastant representatiu del territori que abasta l'Alta Andalusia.