Al·losaure
Allosaurus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Principal font d'alimentació | carnívor |
| Longitud | 8,5 m i 12 m |
| Pes | 6 t |
| Període | |
| Estat de conservació | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Saurischia |
| Família | Allosauridae |
| Subfamília | Allosaurinae |
| Gènere | Allosaurus Marsh, 1877 |
| Tipus taxonòmic | Allosaurus fragilis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Significat | ‘Llangardaix diferent’ |
| Espècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
| Mida | |
 | |
Els al·losaures (Allosaurus) són un gènere de grans dinosaures teròpodes que visqueren fa entre 161,2 i 145 milions d'anys, al període Juràssic superior, en el que avui són els Estats Units i Europa.[2] Les primeres restes que es poden assignar definitivament a aquest gènere foren descrites el 1877 per Othniel Charles Marsh. Com un dels primers dinosaures teròpodes coneguts, ha atret des de fa temps l'atenció de gent de fora dels cercles paleontològics, i ha estat un dinosaure protagonista en diverses pel·lícules i documentals.
L'al·losaure era un gran predador bípede, amb un gran crani dotat de dotzenes de llargues dents afilades. De mitjana, mesurava 8,5 metres de llarg, tot i que restes fragmentàries suggereixen que podria haver sobrepassat els 10,5 metres.[3] En comparació a les grans i potents potes posteriors, les seves potes anteriors tridàctiles eren petites, i el cos era mantingut en equilibri per una cua llarga i pesant. Se'l classifica com a al·losàurid, un tipus de dinosaure teròpode carnosaure. El gènere té una taxonomia complicada, i inclou un nombre incert d'espècies vàlides, la més cèlebre de la qual és A. fragilis. La majoria de restes d'al·losaure venen de la formació de Morrison de Nord-amèrica, però també s'ha recuperat material de Portugal i possiblement Tanzània. Durant més de la meitat del segle xx fou conegut com a Antrodemus, però l'estudi de les abundants restes de la Cleveland Lloyd Dinosaur Quarry tornaren la prominència al nom Allosaurus, i l'establiren com un dels dinosaures més coneguts.
Com a predador gran prominent de la formació de Morrison, l'al·losaure es trobava al cim de la cadena tròfica, alimentant-se possiblement de grans dinosaures herbívors del seu temps. Algunes de les seves preses potencials eren ornitòpodes, estegosàurids i sauròpodes. Tot i que sovint es pensa en l'al·losaure com a caçador en grup de sauròpodes, hi ha poques proves en favor d'un comportament social cooperatiu en aquest gènere, i és possible que els diferents individus haguessin estat agressius entre ells. Podria haver atacat preses grosses parant-los emboscades, utilitzant el maxil·lar superior com un destraló.
Descripció
[modifica]L'al·losaure era un típic teròpode gros, amb un crani massiu muntat sobre un coll curt, potes anteriors petites i una llarga cua que utilitzava com a contrapès, cosa que li resultava especialment útil durant la persecució de les preses. Allosaurus fragilis, l'espècie més coneguda, tenia una mida mitjana de 8,5 metres,[4] mentre que s'estima que l'exemplar clar d'al·losaure més gros conegut (AMNH 680) mesurava 9,7 metres de llarg,[5] i pesava 2,3 tones.[5] Al seu monogràfic del 1966 sobre l'al·losaure, James Madsen mencionà un conjunt de mides dels ossos que segons la seva interpretació indicaven una longitud màxima de 12-13 metres.[6] Com en els dinosaures en general, les estimacions del pes són discutibles, i des del 1980 s'han proposat xifres de 1.500 quilograms, 1.000-4.000 kg, i 1.010 kg. Aquestes estimacions es basen en el pes modal dels adults, no el pes màxim.[7] John Foster, un especialista de la formació de Morrison, suggereix que 1.000 kg és una xifra raonable pels adults grans de l'espècie A. fragilis, però que 700 kg és una estimació més precisa pels exemplars representats pels fèmurs de mida mitjana que ha mesurat.[8]
S'han atribuït diversos espècimens gegantescs a l'al·losaure, però podrien pertànyer a un altre gènere. El gènere proper Saurophaganax (OMNH 1708) assolí possiblement una llargada de 10,9 metres,[5] i la seva única espècie ha estat inclosa a vegades dins el gènere Allosaurus com a Allosaurus maximus, tot i que estudis recents indiquen que es tracta d'un gènere diferent.[9] Un altre espècimen potencial d'al·losaure, antigament assignat al gènere Epanterias (AMNH 5767), podria haver mesurat 12,1 metres de llarg.[5] Un descobriment més recent és un esquelet parcial de la Pedrera de Quarry, a la formació de Morrison de Nou Mèxic; aquest al·losàurid gran podria ser un altre exemple de Saurophaganax.[10]
Crani
[modifica]
El crani i les dents de l'al·losaure tenien proporcions modestes per un teròpode d'aquesta mida. El paleontòleg Gregory S. Paul dona una llargada de 845 mil·límetres per un crani pertanyent a un individu, la mida del qual estima a 7,9 metres de llarg.[11] Cada premaxil·la (els ossos que formen la punta del musell) portava cinc dents amb talls de secció en forma de D, i cada maxil·la (els principals ossos portadors de dents del maxil·lar superior) presentava entre catorze i disset dents; el nombre de dents no es correspon exactament amb la mida de l'os. Cada dentari (l'os portador de dents del maxil·lar inferior) tenia entre catorze i disset dents, amb una mitjana de setze. Les dents esdevenien més curtes, estretes i corbades vers el darrere del crani. Totes les dents tenien vores serrades. Queien fàcilment i eren substituïdes constantment, fent que siguin fòssils comuns.[6]
Esquelet post-cranial
[modifica]L'al·losaure tenia nou vèrtebres al coll, catorze a l'esquena i cinc al sacre suportant els malucs.[6] El nombre de vèrtebres de la cua es desconeix i varia segons la mida individual; James Madsen va estimar unes 50,[6] mentre Gregory S. Paul va considerar que eren masses i va suggerir 45 o menys.[11]
Classificació
[modifica]| Allosauroidea |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Descobriment i història
[modifica]Primers descobriments i investigació
[modifica]El descobriment i estudi primerenc de l'al·losaure és complicat per la multitud de noms encunyats durant la Guerra dels Ossos a finals del segle xix. El primer fòssil descobert en aquesta història fou un os obtingut indirectament per Ferdinand Vandiveer Hayden el 1869. Provenia de Middle Park, a prop de Granby (Colorado), probablement de roques de la formació de Morrison. Els habitants locals havien identificat aquests ossos com a «peülles de cavall petrificades». Hayden envià el seu exemplar a Joseph Leidy, que l'identificà com la meitat d'una vèrtebra caudal, i l'assignà tentativament al gènere de dinosaure europeu Poekilopleuron com a Poicilopleuron [sic] valens.[12] Més tard decidí que mereixia el seu propi gènere, Antrodemus.[13]
L'any 1877, Othniel Charles Marsh descrigué el gènere Allosaurus a partir d'un esquelet parcial i d'altres restes trobades per ell mateix a Garden Park (Colorado).
Paleoecologia
[modifica]
L'al·losaure va ser el teròpode de grans dimensions més comú en la vasta extensió de roques que contenen fòssils de l'oest americà, coneguda com a formació de Morrison, constituint entre el 70 i el 75% dels espècimens teròpodes,[8] i com a tal estava en el cim dels nivells tròfics de la xarxa tròfica de Morrison.[14] La formació de Morrison s'interpreta com un ambient semiàrid amb estacions humides i seques, i planes d'inundació.[15] La vegetació variava des de boscos de coníferes, ciatal, i falgueres que resseguien els rius, fins a sabanes de falgueres amb arbres estranys.[16]
Paleobiologia
[modifica]Cervell i sentits
[modifica]El cervell de l'al·losaure, segons la interpretació d'una tomografia computada espiral d'un motllo de l'endocrani, era més coherent amb els cervells dels cocodrils que amb els dels arcosaures moderns, els ocells. L'estructura de l'aparell vestibular indica que el crani era sostingut de manera quasi horitzontal, en lloc de fortament inclinat cap amunt o cap aball. L'estructura de l'orella interna era com la dels cocodrilians, i així l'al·losaure devia sentir millor les freqüències més baixes, i hauria tingut problemes amb els sons subtils. El bulb olfactori era gran i semblava ben adaptat per a detectar olors, encara que l'àrea d'avaluació d'olors era relativament petita.[17]
Referències
[modifica]- ↑ Evers, Foth i Rauhut, 2020, p. 1.
- ↑ Holtz, Thomas. «Genus List for Holtz (2007) Dinosaurs:The Most Complete, Up-to-Date Encyclopedia for Dinosaur Lovers of All Ages», 2012. [Consulta: 26 setembre 2015].
- ↑ Gregory S.Paul: The priceton field guide to dinosaurs (2016) second edition ISBN 978-0-691-16766-4
- ↑ Glut, Donald F. «Allosaurus». A: Dinosaurs: The Encyclopedia (en anglès). Jefferson, North Carolina: McFarland & Co, 1997, p. 105–117. ISBN 0-89950-917-7.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Mortimer, Mickey. «And the Largest Theropod Is....». The Dinosaur Mailing List, 21-07-2003. Arxivat de l'original el 2010-03-25. [Consulta: 8 setembre 2007].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Madsen, James H., Jr. «Allosaurus fragilis: A Revised Osteology» (en anglès). Utah Geological Survey Bulletin. Utah Geological Survey [Salt Lake City], núm. 109, 1993.
- ↑ Foster, 2003, p. 37.
- ↑ 8,0 8,1 Foster, 2007, p. 170-176, cap. Allosaurus fragilis.
- ↑ Chure, Daniel J. A new species of Allosaurus from the Morrison Formation of Dinosaur National Monument (Utah–Colorado) and a revision of the theropod family Allosauridae (en anglès). Columbia University, 2000 (Ph.D. dissertation). Arxivat 2024-07-27 a Wayback Machine.
- ↑ Foster, 2007, p. 117.
- ↑ 11,0 11,1 Paul, Gregory S. «Genus Allosaurus». A: Predatory Dinosaurs of the World (en anglès). Nova York: Simon & Schuster, 1988, p. 307–313. ISBN 0-671-61946-2. Arxivat 2024-07-27 a Wayback Machine.
- ↑ Leidy, Joseph «Remarks on Poicilopleuron valens, Clidastes intermedius, Leiodon proriger, Baptemys wyomingensis, and Emys stevensonianus». Proceedings of the Academy of Natural Sciences, Philadelphia, 22, 1870, pàg. 3–4. JSTOR: 4624064.
- ↑ Leidy, Joseph «Contribution to the extinct vertebrate fauna of the western territories» (en anglès). Report of the U.S. Geological Survey of the Territories I, 1873, pàg. 14–358.
- ↑ Foster, 2003, p. 29.
- ↑ Russell, Dale A. An Odyssey in Time: Dinosaurs of North America (en anglès). Minocqua, Wisconsin: NorthWord Press, 1989, p. 175–176. ISBN 1-55971-038-1.
- ↑ Carpenter, Kenneth. «Biggest of the big: a critical re-evaluation of the mega-sauropod Amphicoelias fragillimus». A: Foster, John R. et al.. Paleontology and Geology of the Upper Jurassic Morrison Formation (
PDF). Albuquerque, New Mexico: New Mexico Museum of Natural History and Science, 2006, p. 131–138 [Consulta: 17 febrer 2010].Arxivat 2007-12-02 a Wayback Machine.
- ↑ Rogers, Scott W. «Allosaurus, crocodiles, and birds: Evolutionary clues from spiral computed tomography of an endocast» (PDF). The Anatomical Record, 257, 5, 1999, pàg. 163–173. Arxivat de l'original el 2020-04-01. DOI: 10.1002/(SICI)1097-0185(19991015)257:5<162::AID-AR5>3.0.CO;2-W. PMID: 10597341 [Consulta: 18 desembre 2016]. Arxivat 2020-04-01 a Wayback Machine.
Bibliografia
[modifica]- Evers, S. W.; Foth, C.; Rauhut, O. W. M. «Notes on the cheek region of the Late Jurassic theropod dinosaur Allosaurus» (en anglès). PeerJ, 8, e8493, 2020. DOI: 10.7717/peerj.8493.
- Foster, John «Paleoecological Analysis of the Vertebrate Fauna of the Morrison Formation (Upper Jurassic), Rocky Mountain Region, USA (Part 1)» (en anglès). Bulletin. New Mexico Museum of Natural History & Science [Albuquerque], núm. 23, 2003. ISSN: 1524-4156.
- Foster, John. Jurassic West: The Dinosaurs of the Morrison Formation and Their World (en anglès). 2a edició. Bloomington, Indiana: Indiana University Press, 2007. ISBN 9780253051585. OCLC 77830875.
Enllaços externs
[modifica]
- Videojoc educatiu sobre l'al·losaure al web de BBC Science & Nature (anglès)