Aiacor

Aiacor

Vista del poble des d'Annauir
Tipus	pedania i antic municipi d'Espanya
Localització
38° 58′ 21″ N, 0° 34′ 28″ O / 38.972556°N,0.574422°O / 38.972556; -0.574422
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Costera
Municipi	Canals
Població humana
Població	727 (2018) (816,85 hab./km²)
Gentilici	aiacorí, aiacorina
Idioma oficial	Valencià (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	0,89 km²
Altitud	199 m
Partit judicial	Xàtiva
Organització política
• Alcalde pedani	Juan Carlos Ibáñez (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	46659
Codi INE	46502
Codi ARGOS de municipis	46502

Aiacor és una localitat del País Valencià, pedania del municipi de Canals, a la comarca de la Costera. Tenia 1.642 habitants l'any 2009.

Situat a l'esquerra del riu Cànyoles, en una plana regada per les séquies de la Llosa i de Ranes, al nord del nucli principal de Canals (a escassos 500 metres), i a l'est de l'Alcúdia de Crespins.

La població se situa a l'esquerra del riu Cànyoles, sobre una plana regada per les séquies de la Llosa i de Ranes que són drenades a partir de l'aigua del riu dels Sants.

La pedania d'Aiacor limita amb les següents localitats:

Canals (i el seu annex la Torre dels Flares), l'Alcúdia de Crespins, Cerdà, la Granja de la Costera, Xàtiva (i el seu annex Annauir), Llanera de Ranes, Torrella i Vallés, totes elles a la comarca de la Costera.

El clima a Aiacor és mediterrani, encara que per la seua situació relativament allunyada de la costa i entre valls, en un vessant de solana (cap al sud-est), els estius són més calorosos que en altres zones del País Valencià, registrant freqüentment les màximes de tota la regió a l'estiu.

El nom de la població és anterior a la conquesta cristiana. Joan Coromines —que, com Agustí Ventura, defensava que era un topònim àrab—^[1] va proposar com a origen l'àrab Al-Yaquẓ, 'l'eixerit, el vigilant, el circumspecte', possible malnom «d'un moro que creà o posseí aquesta alqueria».^[2] Carme Barceló, en canvi, opinava que «no és un nom d'etimologia àrab i evidentment és anterior al domini islàmic».^[3]

Històricament també ha aparegut com a Yocor, Ayocor, Ayoquor o Ycor (segons Coromines, possible errada per Yacor o Yocor). També existeix la forma popular Aecor, conservada entre la gent gran.^[1][2]

Antiga alqueria musulmana, tenia el 1609, any de l'expulsió dels moriscos, 63 llars de cristians nous. Fins a 1879 va constituir un municipi, al qual s'havia agregat el de la Torre dels Flares) anys abans.

Aiacor té 1642 habitants (INE 2009).

Evolució demogràfica d'Aiacor[4]
1842	1857	1860	1877	1887	1897	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2006	2009
340	475	479	693	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	705	740	1642

• Església Parroquial de Sant Jaume Apòstol: Construïda al segle xvi (fins llavors pertanyia a la col·legiata de Xàtiva), va tenir annexa l'església de Cerdà fins a principis del segle xx. L'actual església es va construir el 1760.

• Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari.

Festa al patró del poble:

• Sant Jaume Apòstol, setmana del 25 de juliol.

Festes al Santíssim Crist del Mont Calvari:

• Primera setmana de festes, última setmana de setembre.
  • Baixada del Crist, diumenge al matí.
• Segona setmana de festes.
  • Dia de Sant Antoni de Pàdua, dissabte.
  • Pujada del Crist, diumenge a la vesprada/nit.

Festa a la patrona del poble:

• Mare de Déu del Pilar, 12 d'octubre.

Fira d'artesania

• Una setmana després de la festa de la Verge del Pilar.

• Ricardo Tormo: pilot de motociclisme

• Web d'Aiacor Arxivat 2016-08-07 a Wayback Machine.