Agsartan II de Kakhètia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XI  |
| Mort | Després de 1106 |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Família | |
| Pare | Ciríac IV de Kakhètia |
Agsartan II de Kakhètia (en georgià: აღსართან II) fou el darrer rei de la dinastia bagràtida de Kakhètia del 1102 a 1105.
Agsartan II era el nebot (fill del seu germà) o el fill propi i successor de Ciríac IV de Kakhètia.[1][2]
La Crònica georgiana el presenta com un « home que no tenia cap qualitat reial, maliciós, impiu, no menys injust que ignorant». Tres didebuls (« senyors ») d'Herètia, Arixian, Baram i el seu oncle maternal Kawthar fill de Baram, el van capturar i el van lliurar al rei David IV de Geòrgia.
El sultà seljúcida es va inquietar per la pèrdua d'aquest estat vassall i va demanar a l'emir de Gandja d'intervenir. El 1105, David IV va assolir una victòria sobre l'exèrcit turc prop de Ertsukhi, el que va posar final a la independència de la Kakhètia. La sort ulterior d'Agsartan II és desconeguda.[3]
Notes i referències
[modifica]- ↑ Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie de l'Antiquité au XIXe siècle, Saint-Pétersbourg, 1848-1858, p. 354.
- ↑ Marie-Félicité Brosset, op. cit., p. 354, note 1 : « Aghsartan II était le propre fils de Kwiriké IV suivant Vakhoust ».
- ↑ Nodar Assatiani et Alexandre Bendianachvili, Histoire de la Géorgie, Paris, l'Harmattan, 1997, 335 p. (ISBN 2-7384-6186-7, présentació en línia Arxivat 2007-07-05 at Archive.is), p. 118-119 .
Bibliografia
[modifica]- René Grousset, L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient, Paris, Payot, coll. « Bibliothèque historique », 1949 (réimpr. 1979), 648 p. (ISBN 2-228-12530-X), p. 419 .
- Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie de l'Antiquité au XIXe siècle, Saint-Pétersbourg, 1848-1858, p. 354-356.
- Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 129 i 569.