Agripa d'Alba
  | |
| Tipus | ésser humà llegendari |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Nacionalitat | Alba Longa |
| Mort | 876 aC |
| Família | |
| Família | Aeneads (en)  |
| Pare | Tiberí |
| Fills | Ròmul Silvi |
| Germans | Àcrota |
| Altres | |
| Càrrec | rei |
Agripa Silvi (en llatí: Agrippa Silvius) fou un mític rei d'Alba Longa.
Era fill del rei Tiberí Silvi i, segons Tit, el succeí a la seva mort (916 aC) quan es va ofegar travessant el riu que porta el mateix nom Tíber.[1] Segons una altra versió a Tiberí el va succeir un altre fill anomenat Rèmul i a aquest el va succeir Àcrota abans de ser rei Agripa Silvi.[2] El cognom Silvius procedia del seu avantpassat Sílvius, fill del troià Enees, el qual portava aquest nom perquè havia nascut als boscos.[3] El seu nom, era una paraula que, segons Plini el Vell[4] i Aule Gel·li[5] derivava de agere partus i volia dir «nascut amb els peus per davant», una etimologia no acceptada pels lingüistes actuals.[6]
Després d'un regnat de 41 anys, fou succeït pel seu fill anomenat Ròmul Silvi (segons Tit) o Aladi (segons Dionís d'Halicarnàs).[7] Alguns historiadors moderns interpreten que aquesta genealogia va ser inventada per l'emperador August per tal d'afavorir el seu amic Marc Vipsani Agripa donant-li així uns avantpassats relacionats amb la reialesa. Potser Ovidi quan va escriure les Metamorfosis i va esmentar aquest parentiu ho va fer amb aquesta intenció, deixant caure que Aladi podria ser un sobrenom d'Agripa.[8]
Arbre genealògic
[modifica]| Anquises | Venus | Latinus | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Creüsa | Enees | Lavínia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ascani o Iulo | Silvius | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Silvius | Enees Silvi | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Brutus | Llatí | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Alba | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Atis | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Capis | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Capetus | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tiberí | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Agripa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ròmul | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Aventí | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Proca | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Numítor | Amuli | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Rea Sílvia | Ares/Mart | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Hersília | Ròmul | Rem | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Reis de Roma | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ Titus Livi, Ab Urbe condita I. 3.8
- ↑ Parramo i Blasco, 1997, p. 7,192.
- ↑ Diodor de Sicília, "Biblioteca" VII,5,8
- ↑ Plini el Vell Naturalis Historia VII, 6-8
- ↑ Aule Gel·li Noctes Atticae XVI,16
- ↑ Smith, 1874, p. 77 volum 1.
- ↑ Smith, 1874, p. 826, volum 3.
- ↑ Trieber, 1894, p. 131.
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, Col·lecció El Cangur Diccionaris, nº 209, 1997. ISBN 84-297-4146-1.
- Trieber, Conrad. Zur Kritik des Eusebios. I. Die Königstafel von Alba Longa. Hermes 29, 1894.
- Smith, William. "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1-3.