[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Adrienne Clostre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAdrienne Clostre
Biografia
Naixement(fr) Adrienne Jeanne Benoîte Clostre Modifica el valor a Wikidata
9 octubre 1921 Modifica el valor a Wikidata
Thomery (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 agost 2006 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Serrières (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsYves Nat Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRobert Biset Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: 8fa77fa7-9b8d-4270-8c5b-fe261e1164f4 Discogs: 2865054 Allmusic: mn0002184062 Modifica el valor a Wikidata


Adrienne Clostre, nascuda el 9 d'octubre de 1921 a Thomery, Seine-et-Marne, i morta el 5 d'agost de 2006 a Serrières, l'Ardèche, fou una compositora francesa d'òpera i especialista del teatre líric.[1][2]

Carrera musical

[modifica]

El seu pare, dedicat a la filosofia i al cant, i la seva mare, a la música i la literatura, van afavorir un context que aviat va fer aflorar les seves qualitats musicals i literàries. Va estudiar al Conservatori de París com a alumna d'Yves Nat per al piano, Noël Gallon per a contrapunt i fuga, Jean Gallon, Darius Milhaud, Jean Rivier i Olivier Messiaen per a la composició.[1]

El llenguatge musical d’Adrienne Clostre, influït per la tècnica en sèrie, continua lligat a l'escriptura melòdica. La seva obra busca una nova forma d'espectacle musical, fortament influït per l'art teatral i amb la intenció de construir un «teatre de l'ànima» en què la música expressi la recerca metafísica. Inclou òperes i composicions escèniques, amb veu parlada i cantada, obres simfòniques, composicions instrumentals... També ha fet composicions per a orgue. Per al llibret de les seves obres s'inspira en una àmplia diversitat de temes: la literatura nòrdica o medieval, l'obra d'altres artistes i filòsofs, gestes esportives, personatges, esdeveniments...[1][3]

Reconeixements

[modifica]

Va guanyar el Primer Gran Premi de Roma el 1949. Fou guardonada també amb el Gran Premi musical de la Ville de París l'any 1955, el Premi Florence Gould l'any 1976 i el Premi Música de la SACD l'any 1987.

Vida privada

[modifica]

Es va casar l'any 1951 a la Vil·la Mèdici de Roma amb l'arquitecte Robert Biset, amb el qual tingué dues filles.

Obres

[modifica]
  • La Resurrecció de Lazare, (Premi de Roma), 1949
  • Sonate pour deux pianos, trompette i percussió, 1951
  • Espectacle Txékhov, 1952
  • The fioretti di San Francesco de Assisi, cantata de cambra, 1953
  • Concert pour trompette, orchestre à cordes et timbales, 1954.
  • Els músics de Breme, a parrtir del conte dels germans Grimm, 1957
  • Concert pour le souper du Roi Louis II, 1957
  • El cant del cigne, òpera en un acte a partir d'un conte de Txékhov, 1961
  • Symphonie pour orchestre à cordes, 1962
  • De patribus deserti, suite per a gran orquestra, 1965
  • "Sie waren so schön und herrlich"..., cantata per a contralto i orquestra de ca̟mbra a partir de textos de Hoffmann, 1966
  • Julien l'Apostat, òpera en vuit quadres a partir d'Ibsen, 1970
  • Nietzsche, acció lírica l'any 12 seqüències basat en Nietzsche, 1975
  • El tigre de oro y sombra, lectura musical de 9 poemes de Borges, 1979
  • Cinc escenes de la vida italiana, espectacle musical en cinc escenes, 1980
  • El secret, lectura musical del diari de Kierkegaard, 1982
  • L'Albatros, acció dramàtica en nou seqüències a partir d'un text de Baudelaire, 1987
  • Annapurna, acció musical en set seqüències basada en la novel·la de Maurice Herzog, 1988
  • Pintura i Llibertat, melodrama segons David i Michelet, 1989
  • Waves, o una lectura per a piano de Virginia Woolf, 1990
  • La Reina de Saba, per a orgue i percussions, 1990
  • Garbo la solitària, suite per a violoncel sol, inspirada en Greta Garbo, 1992
  • Lectura de Borges, espectacle musical en tres parts, 1992
  • El triomf de la virtut, acció musical i dramàtica, 1993
  • Roma Noel any 800, fresc musical, 1993
  • La volta al món en 80 llengües, 1994
  • Cartes italianes, melodrama, 1994
  • L'ogre i el cavaller, homenatge a la memòria de Fassbinder, 1997
  • Reanimació, melodrama en tres episodis, 1997
  • Camille Claudel escultor, acció coreogràfica en tres episodis, 1997
  • Sans tricher, à tout coup, c'est la loi, homenatge a Paul Auster, 1997
  • Variacions italianes, per a piano
  • Primer Llibre dels Reis, sonata per a orgue
  • Sis diàlegs, per a oboè sol
  • El combat amb l'àngel, per a trompeta i orgue
  • Història de Galmich, per a piano
  • Aria, per a flauta i piano
  • Diversos concerts…

Publicacions

[modifica]
  • Adrienne Clostre, Ramon Pastor i Valery Arzoumanov, Recueil d'œuvres pour flûte à bec soprano et piano, Col·lecció Panorama, 1998.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «CLOSTRE Adrienne (1921-2006)». Centre de Documentation de la Musique Contemporaine (CDMC), 25-04-2012. [Consulta: 20 juny 2021].
  2. «Musée SACEM: Adrienne Clostre». [Consulta: 20 juny 2021].
  3. «Adrienne CLOSTRE». Robert Martin. [Consulta: juny 2021].