[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Adrian Carton de Wiart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAdrian Carton de Wiart

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 maig 1880 Modifica el valor a Wikidata
Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juny 1963 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
comtat de Cork (Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
FormacióBalliol College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1899 Modifica el valor a Wikidata - 1947 Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial
Segona Guerra Bòer
Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1940Namsos Campaign (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLéon Carton de Wiart Modifica el valor a Wikidata
ParentsHenri Carton de Wiart, cosí Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 7745614 Modifica el valor a Wikidata

El tinent general Sir Adrian Paul Ghislain Carton de Wiart VC, KBE, CB, CMG, DSO (5 de maig de 1880 - 5 de juny de 1963) va ser un oficial de l'exèrcit britànic d'ascendència belga i irlandesa. Va ser guardonat amb la Creu Victòria, la més alta condecoració militar atorgada pel valor "davant de l'enemic" en diversos països de la Commonwealth.[1] Va servir a la Guerra Bòer, la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial. Li van disparar a la cara, al cap, l'estómac, el turmell, la cama, el maluc i l'orella, va sobreviure a dos accidents d'avió, es va escapar d'un camp de presoners de guerra i es va arrencar els seus propis dits quan un metge es va negar a amputar-los-hi. Descrivint les seves experiències a la Primera Guerra Mundial, va escriure: "Francament, he gaudit de la guerra"

Després de tornar a casa del servei (inclòs un període de presoner de guerra) a la Segona Guerra Mundial, va ser enviat a la Xina com a representant personal de Winston Churchill. De camí, va assistir a la Conferència del Caire.

A les seves memòries, Carton de Wiart va escriure: "Els governs poden pensar i dir el que vulguin, però no es pot eliminar la força i és l'únic poder real i incontestable. Ens expliquen que la ploma és més poderosa que l'espasa, però sé quina d'aquestes armes preferiria". Es creu que Carton de Wiart va ser el model en el qual es va basar Evelyn Waugh per al personatge del brigadier Ben Ritchie Hook a la trilogia Sword of Honor. L'Oxford Dictionary of National Biography el va descriure així: "Amb el seu pegat negre i la màniga buida, Carton de Wiart era un pirata elegant i es va convertir en una figura de llegenda".

Primers anys

[modifica]

Carton de Wiart va néixer en una família aristocràtica a Brussel·les, el 5 de maig de 1880, fill gran de Léon Carton de Wiart (1854-1915), advocat i magistrat, i Ernestine Wenzig (1860–1886), encara que l'època es creia àmpliament que era un fill il·legítim del rei Leopold II.[2] Va passar la seva infantesa a Bèlgica i a Anglaterra.

La mort de la seva mare irlandesa, quan tenia sis anys, va portar al seu pare a traslladar la família a El Caire perquè el seu pare pogués exercir a les corts mixtes d'Egipte. Això va portar els primers biògrafs a suposar que la seva mare havia mort el 1886; tanmateix, en investigacions posteriors es va establir que els seus pares s'havien divorciat aquell any i que la seva mare es va tornar a casar amb Demòstenes Gregory Cuppa més tard el 1886. En el seu càrrec d'advocat, magistrat i director de la Companyia de Ferrocarrils Elèctrics del Caire i Heliopolis Oases, el seu pare estava ben relacionat amb els cercles governamentals egipcis. Adrian Carton de Wiart va aprendre a parlar àrab.

Carton de Wiart era catòlic romà. El 1891, la seva madrastra anglesa l'envià a un internat a Anglaterra, la Oratory School catòlica, fundada per John Henry Newman. A partir d'aquí, va anar al Balliol College, Oxford, però va deixar-ho per allistar-se a l'exèrcit britànic en el moment de la Segona Guerra Bòer cap al 1899, on va ingressar sota el fals nom de "Trooper Carton", afirmant que tenia 25 anys. La seva edat real no era més de 20.

Segona Guerra Bòer

[modifica]

Carton de Wiart va ser ferit a l'estómac i l'engonal a Sud-àfrica a principis de la Segona Guerra Bòer i va ser retornat a casa seva. El seu pare estava furiós quan va saber que el seu fill havia abandonat la universitat, però va permetre que es quedés a l'exèrcit. Després d'un altre breu període a Oxford, on Aubrey Herbert es trobava entre els seus amics, se li va lliurar una comissió en el Segon de Cavalleria Lleugera Imperial. Va tornar a l'acció a Sud-àfrica i el 14 de setembre de 1901 va rebre una comissió regular com a segon tinent del 4t Regiment de Guràdies Dragons.

Carton de Wiart va ser traslladat a l'Índia el 1902. Va gaudir d'esports, especialment el tir i la cacera del porc.

Caràcter, interessos i vida a l'exèrcit d'Eduard VII

[modifica]

Les greus ferides de Carton de Wiart a la guerra Bòer li van inculcar un gran desig d'estar en forma física i va córrer, caminar i va practicar esports de forma regular.

Després que el seu regiment fos transferit a Sud-àfrica, va ser ascendit a tinent súpernumerari el 16 de juliol de 1904 i nomenat ajudant de camp del comandant en cap, Sir Henry Hildyard, el juliol següent. Ell mateix descriu aquest període que va durar fins a 1914 com el seu "Apogeu", títol del 3r capítol de la seva autobiografia. Les seves funcions com a ajudant de camp li van donar temps per al polo, un altre dels seus interessos.

El 1907, tot i que Carton de Wiart ja havia servit a l'exèrcit britànic durant vuit anys, havia romàs com a súbdit belga. El 13 de setembre d'aquell any va fer el jurament d'adscripció a Eduard VII i es va naturalitzar formalment britànic.

Carton de Wiart estava ben connectat als cercles europeus, els seus dos cosins més propers eren el comte Henri Carton de Wiart, primer ministre de Bèlgica de 1920 a 1921, i el baró Edmond Carton de Wiart, secretari polític del rei de Bèlgica i director de La Société Générale de Belgique. Durant la seva estada, va viatjar extensament al centre d'Europa, utilitzant les seves connexions aristocràtiques catòliques per disparar en finques de Bohèmia, Àustria, Hongria i Baviera.

Al seu retorn a Anglaterra va conèixer, entre d'altres, el futur mariscal de camp, Sir Henry Maitland Wilson, i el futur mariscal de l'aire, Sir Edward Leonard Ellington. Va ser ascendit a capità el 26 de febrer de 1910. El duc de Beaufort era coronel honorari dels Royal Gloucestershire Hussars i, des de l'1 de gener de 1912 fins a la seva partida per Somaliland el 1914, Carton de Wiart va servir com ajudant del regiment.

El 1908 es va casar amb la comtessa Friederike Maria Karoline Henriette Rosa Sabina Franziska Fugger von Babenhausen (1887 Klagenfurt - 1949 Viena), la filla major de Karl, 5è Fürst (Príncep) von Fugger-Babenhausen i la Princesa Eleonora zu Hohenlohe-Bartenstein und Jagstberg de Klagenfurt, Àustria. Van tenir dues filles, la més gran de les quals Anita (nascuda el 1909, mort) va ser l'àvia materna del corresponsal de guerra Anthony Loyd (nascut el 1966).

En les seves memòries, Happy Odyssey, Carton de Wiart no fa referència a la seva dona o filles.

Primera Guerra Mundial

[modifica]

Campanya de Somalilàndia

[modifica]

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, Carton de Wiart es dirigia cap a la Somalilàndia Britànica, on hi tenia lloc una guerra de baix nivell contra els seguidors de Mohammed bin Abdullah, anomenat «Mul·là Boig» (Mad Mullah) pels britànics. Carton de Wiart va ser secundat al Somaliland Camel Corps. Un oficial del cos era Hastings Ismay, més tard Lord Ismay, assessor militar de Churchill.

En un atac contra un fort enemic a Shimbiris, Carton de Wiart va rebre dos trets a la cara, amb els quals va perdre l'ull i també una part de l'orella. El 15 de maig de 1915 va ser guardonat amb l'Orde del Servei Distingit.[3]

Front Occidental

[modifica]

El febrer de 1915 va embarcar en un vaixell de vapor cap a França. Carton de Wiart va participar en els combats al front occidental, comandant successivament tres batallons d'infanteria i una brigada. Va ser ferit set vegades més a la guerra, va perdre la mà esquerra el 1915 i es va arrencar els dits quan un metge va declinar amputar-los-hi.[4] Va Va rebre un tret al crani i al turmell en la batalla del Somme, ael maluc en la batalla de Passchendaele, a la cama a Cambrai i a l'orella a Arràs. Va anar a l'infermeria de Sir Douglas Shield per recuperar-se de les seves ferides.

Carton de Wiart va ser ascendit a major interí el març de 1916.[5] Posteriorment va assolir el rang de tinent coronel temporal el 18 de juliol, va ser ascendit a major l'1 de gener de 1917 i va ser ascendit a general de brigada temporal el 12 de gener de 1917.[6][7][8]Va ser nomenat oficial de l'Orde de la Corona de Bèlgica a l'abril de 1917.[9] El 3 de juny de 1917, Carton de Wiart va ser ascendit a tinent-coronel. El 18 de juliol, va ser promocionat al substantiu rang de major dels Dragon Guards.[10]

Va ser guardonat amb la Creu de Guerra belga el març de 1918[11] i va ser nomenat company de l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi a la llista d'honors de l'aniversari del rei.[12]

Tres dies abans del final de la guerra, el 8 de novembre, Carton de Wiart va rebre el comandament d'una brigada amb el rang de general de brigada temporal.[13] Arthur Bullock dona una viva descripció de primera mà de la seva arribada: «Els calfreds van recórrer l'esquena de tothom a la brigada, perquè tenia un historial incomparable com a menjador de foc, sense trobar cap possibilitat de llançar els homes sota el seu comandament a les lluites que passessin.» Bullock recorda com el batalló semblava «molt més desgastat» quan van desfilar per la inspecció del general de brigada. Va arribar «a cavall amb el capell inclinat en un angle elegant i una ombra al lloc on hi havia hagut un dels seus ulls». També li faltaven dues extremitats i tenia onze cicatrius. Bullock, el primer home a la línia d'inspecció, assenyala que Carton de Wiart, tot i tenir només un ull, li va ordenar que es canviés el cordill de la sabata.[14]

Creu Victòria

[modifica]

Carton de Wiart va rebre la Creu Victòria, el màxim guardó al valor en combat que es pot atorgar a les forces de l'Imperi Britànic, l'any 1916. Tenia 36 anys i era tinent coronel provisional a la 4a Guàrdia de Dragons (Royal Irish) de l'exèrcit britànic, adscrit al regiment de Gloucestershire, al comandament del 8è batalló, quan van tenir lloc els següents fets el 2 i 3 de juliol de 1916 a La Boiselle, França, tal com consta a la citació oficial:

« (anglès) Capt. (temp. Lt.-Col.) Adrian Carton de Wiart, D.S.O., Dn. Gds.

For most conspicuous bravery, coolness and determination during severe operations of a prolonged nature. It was owing in a great measure to his dauntless courage and inspiring example that a serious reverse was averted. He displayed the utmost energy and courage in forcing our attack home. After three other battalion Commanders had become casualties, he controlled their commands, and ensured that the ground won was maintained at all costs. He frequently exposed himself in the organisation of positions and of supplies, passing unflinchingly through fire barrage of the most intense nature. His gallantry was inspiring to all.

(català) Capità (temp. Tinent-Col.) Adrian Carton de Wiart, D.S.O., Dn. Gds.

Per a la valentia, la frescor i la determinació més conspicues durant les operacions severes de caràcter prolongat. Va ser degut en gran mesura al seu coratge intrépida i al seu exemple inspirador que es va evitar un greu revés. Va mostrar la màxima energia i coratge en forçar el nostre atac a casa. Després que altres tres comandants de batalló es van convertir en baixes, va controlar els seus comandaments i es va assegurar que el terreny guanyat es mantingués a tota costa. Es va exposar amb freqüència en l'organització de posicions i d'avituallaments, passant sense cap mena de dubte per un bombardeig de la més intensa naturalesa. La seva galanteria era inspiradora per a tothom.

»
— London Gazette, 9 de setembre de 1916

La seva Creu Victòria es mostra al National Army Museum de Chelsea.

1916-1918

[modifica]

Carton de Wiart va ser ascendit a major temporal el març de 1916, i al grau de tinent coronel temporal el 18 de juliol, va ser titulat a major l'1 de gener de 1917 i va ser ascendit a general de brigada temporal el 12 de gener de 1917. Va ser nomenat Oficial de l'Ordre de la Corona de Bèlgica l'abril de 1917.El 3 de juny de 1917, Carton de Wiart va rebre el títol de tinent coronel. El 18 de juliol, va ser ascendit al rang substantiu de major a la Guàrdia Dragons. Va rebre la Creu de Guerra belga el març de 1918, i va ser nomenat company de l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi a la llista d'honors de l'aniversari del rei al juny.

El 8 de novembre, només tres dies abans del final de la guerra, Carton de Wiart va rebre el comandament d'una brigada amb el rang de general de brigada temporal. A.S. Bullock fa una vívida descripció de primera mà de la seva arribada: "Els calfreds van passar per l'esquena de tots els membres de la brigada, ja que tenia un rècord insuperable com a tragador de foc, sense perdre cap possibilitat de llançar els homes sota el seu comandament a qualsevol lluita que succeís. anar-hi. Bullock recorda com el batalló es veia "molt pitjor de desgast" quan van desfilar per a la inspecció del general de brigada. Va arribar "amb una panotxa animada amb la gorra inclinada en un angle descarat i una ombra sobre el lloc on havia estat un dels seus ulls". També li faltaven dues extremitats i tenia onze ratlles de ferides. Bullock, el primer home a la fila per a la inspecció, assenyala que Carton de Wiart, tot i tenir només un ull, li va ordenar que es canviés el cordó de la bota.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Crutchley, Peter. «Adrian Carton de Wiart: The unkillable soldier» (en anglès). BBC, 03-12-2018. [Consulta: 10 gener 2019].
  2. ↑ Korda, Michael. Hero: the life and legend of Lawrence of Arabia (en anglès). 1a ed. Harper, p. 236. ISBN 978-0-06-171261-6. 
  3. ↑ «Supplement 29163». The London Gazette, 15-05-1915, pàg. 4753 [Consulta: 19 abril 2020].
  4. ↑ Hastings, M. Nemesis: the battle for Japan, 1944-45. Londres: HarperPress, 2007, p. 446. ISBN 978-0-00-721982-7. 
  5. ↑ «Supplement 29571». The London Gazette, 08-05-1916, pàg. 4539 [Consulta: 19 abril 2020].
  6. ↑ «Supplement 29804». The London Gazette, 27-10-1916, pàg. 10425 [Consulta: 19 abril 2020].
  7. ↑ «Supplement 29886». The London Gazette, 29-12-1916, pàg. 18 [Consulta: 19 abril 2020].
  8. ↑ «Supplement 29935». The London Gazette, 09-02-1917, pàg. 1380 [Consulta: 19 abril 2020].[Enllaç no actiu]
  9. ↑ «Supplement 30030». The London Gazette, 20-04-1917, pàg. 3825 [Consulta: 19 abril 2020].
  10. ↑ «Supplement 30375». The London Gazette, 09-11-1917, pàg. 11639 [Consulta: 19 abril 2020].
  11. ↑ «Supplement 30568». The London Gazette, 08-03-1918, pàg. 3095 [Consulta: 19 abril 2020].
  12. ↑ «Supplement 30716». The London Gazette, 31-05-1918, pàg. 6453 [Consulta: 19 abril 2020].
  13. ↑ «Supplement 31321». The London Gazette, 29-04-1919, pàg. 5479 [Consulta: 19 abril 2020].
  14. ↑ Bullock, Arthur Stanley. Gloucestershire Between the Wars: A Memoir. The History Press, 2009, p. 88-89. 


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Adrian_Carton_de_Wiart&oldid=34259806»