Adolfo López Mateos
  | |||||||||||||||||||||||
| Nom original | (es) Adolfo Felipe Neri Matteios | ||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||||||||||||||
| Naixement | 26 maig 1910 Ciudad López Mateos (Mèxic) | ||||||||||||||||||||||
| Mort | 22 setembre 1969 (59 anys) Ciutat de Mèxic | ||||||||||||||||||||||
| Causa de mort | aneurisma intracranial | ||||||||||||||||||||||
| Sepultura | Atizapán de Zaragoza | ||||||||||||||||||||||
 56è President de Mèxic | |||||||||||||||||||||||
| 01/12/1958 – 30/11/1964 | |||||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat | Mexicà | ||||||||||||||||||||||
| Formació | Universitat Autònoma de l'Estat de Mèxic | ||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||
| Ocupació | polític, advocat | ||||||||||||||||||||||
| Partit | Partit Revolucionari Institucional | ||||||||||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||||||||||
| Cònjuge | Eva Sámano | ||||||||||||||||||||||
| Fills | Eva Leonor López-Mateos Sámano | ||||||||||||||||||||||
| Premis | |||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||||||||||
Adolfo López Mateos va néixer en Atizapán, Estat de Mèxic, el 26 de maig de 1909. Va ser president constitucional de Mèxic de 1958 a 1964. Va morir en la Ciutat de Mèxic el 22 de setembre de 1969.[1][2][3][4][5][6]
Advocat. En 1929 va militar en una campanya que va marcar la seva vida política. Poc després es va ocupar com a secretari particular del governador de l'Estat de Mèxic, Carlos Riva Palacio. Vinculat a la política de l'Estat de Mèxic, va ocupar l'adreça de l'Institut Científic i Literari de Toluca entri 1944 i 1946, any que va ser elegit senador. En el govern d'Adolfo Ruiz Cortines (1952-1958) es va ocupar com a secretari de Treball i Previsió Social. En 1958 va ser elegit president de la República. Durant el seu sexenni va enfrontar conflictes socials com el del ferrocarril i l'escamot encapçalat per Rubén Jaramillo. Va aconseguir la devolució a Mèxic del territori del Chamizal pels Estats Units i va enarborar la bandera de l'autodeterminació dels pobles. L'educació i la cultura van rebre un fort impuls, manifestat en la construcció dels museus nacionals més importants i la creació del llibre de text gratuït.
Referències
[modifica]
- ↑ Biblioteca Digital UANL, Nuevo León, México, 1933 (castellà)
- ↑ Instituto Nacional de Estudios Históricos de México, San Ángel, México, D.F (INEHRM) (castellà)
- ↑ Gobernates de México, Panorama Editorial, 1985 (castellà)
- ↑ Gobernates de México, Editorial Universo, México, 1988 (castellà)
- ↑ Diccionario Porrúa de Historia, Biografía y Geografía de México, Porrúa, México, 1971 (castellà)
- ↑ Resumen Histórico de los Gobernanes de México, Escorpio, S.A. de C.V., México, 1989 (castellà)
