[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Adolf Erik Nordenskiöld

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAdolf Erik Nordenskiöld

Retrat d'Adolf Erik Nordenskiöld pintat per Axel Jungstedt (1902). Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sv) Nils Adolf Erik Nordenskiöld Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 novembre 1832 Modifica el valor a Wikidata
Hèlsinki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 agost 1901 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Dalbyö gård (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVästerljung cemetery (en) Tradueix, Område: Del 1 Gravnummer: VL 1 41-42 Modifica el valor a Wikidata
Seient 12 de l'Acadèmia Sueca
20 desembre 1893 – 12 agost 1901
← Anders AndersonGustaf Magnus Retzius →
Membre de la Segona Cambra
1891 – 1893
Circumscripció electoral: Comtat d'Estocolm
Membre de la Segona Cambra
1881 – 1887
Circumscripció electoral: Comtat d'Estocolm
Membre de la Segona Cambra
1870 – 1872
Circumscripció electoral: Comtat d'Estocolm
Member of the Riksdag of the Estates (en) Tradueix
Representa: house of Nobility (en) Tradueix

1862 – 1866 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Imperial Alexandre d'Helsinki
Universitat de Hèlsinki Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeologia i geografia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióexplorador, explorador àrtic, mineralogista, polític, botànic, geògraf, escriptor, geòleg, historiador de la cartografia, cartògraf, aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Estocolm Modifica el valor a Wikidata
Partit"Ministeriella partiet" (en) Tradueix (1872–1872)
Nyliberala partiet (fr) Tradueix (1870–1871) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
Swedish Greenland Expedition 1883 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaNordensk. Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGustaf Nordenskiöld, Erland Nordenskiöld Modifica el valor a Wikidata
PareNils Gustaf Nordenskiöld Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Project Gutenberg: 26429 IPNI: 7024-1
Adolf Erik Nordenskiöld el 1883

El baró Nils Adolf Erik Nordenskiöld (que es pronuncia /ˈnuːrdenʃœld/)(existeix una variant d'aquest cognom en altres territoris: "Nordenskjöld") (Hèlsinki, 18 de novembre de 1832 - Dalby, Escània, 12 d'agost de 1901) va ser un geòleg, geògraf i explorador polar suec d'origen finlandès.

Va aconseguir travessar per primera vegada el Passatge del Nord-est (o Ruta del Mar del Nord) i navegar al voltant del continent eurasiàtic entre 1878 i 1880 a bord del vaixell balener Vega. El 1883 va ser el primer a trencar les barreres de gel de la costa sud-est de Groenlàndia.

El seu nebot, Otto Nordenskjöld, també va ser un geòleg i expedicionari suec, a qui el seu oncle va encoratjar a realitzar la primera expedició sueca a l'Antàrtida. S'ha de notar que el cognom d'aquest últim explorador s'escriu al revés ("Nordenskjöld" i no "Nordenskiöld"), ja que corresponen a dues branques diferents de la família. Els pares d'Otto Nordenskjöld eren primers: Otto Gustaf Nordenskjöld (nascut a Suècia) i la seua mare Anna Elisabet Sofia Nordenskiöld (nascuda a Finlàndia) i germana d'Adolf Erik Nordenskiöld.

Biografia

[modifica]

Joventut

[modifica]

Adolf Erik Nordenskiöld va nàixer en Hèlsinki, fill del prestigiós mineròleg Nils Gustaf Nordenskiöld. Va passar tota la seua infantesa en Mäntsälä. Va ser al col·legi en Porvoo, una menuda ciutat en la costa sud finlandesa, on va estudiar matemàtiques, química, mineralogía i geologia. Es va graduar en la Universitat de l'Emperador Alexandre de Hèlsinki el 1853, i publicà dos anys més tard la seua dissertació Om grafitens och chondroditens kristallformer («On the crystal forms of the graphite and chondrodite»). Durant el 1853 també va acompanyar al seu pare als Urals, on va estudiar les mines de ferro i coure en Nijni Taguil. El 1855 va continuar els seus estudis a Berlín sobre mineralogia, i l'any següent esdevingué professor de la Universitat de Hèlsinki.

La seua marxa a Suècia

[modifica]

Durant la major part del segle xix, Finlàndia constituïa el Gran Ducat de Finlàndia que depenia de Rússia

una zona depenent de Rússia, Nordenskjöld mantenia una postura contrària al poder del Zar, i a conseqüència d'aquesta postura va haver d'abandonar Hèlsinki el 1857, com a refugiat polític, després d'enfrontaments que va tenir amb les autoritats russes.

Ja que el seu idioma matern era el suec, llengua, que en aquella època, estava àmpliament estesa en el país finés, va decidir establir-se en la propera Estocolm, on prompte rebé la invitació del geòleg Otto Martin Torell perquè l'acompanyara a l'expedició que estava a punt de realitzar a l'illa de Spitsbergen i on poc després va començar a treballar per al Museu Suec d'Història Natural, en la seua secció de Mineralogia.

El 1863 es va casar amb la baronessa Anna María Mannerheim, amb qui va tenir dos fills, Gustaf, nascut el 1868 i Erland, nascut el 1877. Ambdós van continuar la carrera científica i exploratòria del seu pare. Adolf romandria la resta de la seua vida lligat a Suècia, on va ser nomenat baró el 1880 i triat membre de l'Acadèmia Sueca de llengua el 1893.

Expedicions

[modifica]
Nils Adolf Erik Nordenskiöld amb el Vega per Georg von Rosen (1886)
  • El 1858 i 1861 va participar en les expedicions organitzades per Torell a Spitsbergen —la més gran de les illes de l'arxipèlag de Svalbard, en l'oceà àrtic, amb la intenció de comprovar la possibilitat d'establir explotacions mineres en l'illa.
  • El 1864 va liderar una expedició promoguda per la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia, que de nou feia rumb cap a Spitsbergen.
  • El 1868 embarcat en un menut navili va arribar la latitud nord més alta a la qual s'havia arribat en l'Hemisferi Oriental
  • El 1870, va viatjar fins a Groenlàndia on penetrà fins a llocs no coneguts en l'època i el 1871 de nou se n'anà a Spitsbergen, i romangué allí tot l'hivern, i gairebé va morir-hi de fam.
  • El 1872 va comandar una expedició ben organitzada en el vapor Sofia, tractant d'arribar fins al pol Nord. Hi arribà de nou a la latitud nord més alta assolida per una embarcació fins llavors, en l'hemisferi oriental (81° 42′ N).
  • El 1875, després d'abandonar els seus intents d'arribar al Pol, mirà d'obrir a la navegació el pas de Nord-est. Al juny de 1875, va emprendre un primer viatge explorant tota la zona, i portà a terme investigacions científiques alhora que navegava, després de creuar el mar de Kara, arribà fins a la desembocadura del riu Ienissei a Sibèria. Allí va continuar la seua marxa riu amunt acompanyat de quatre homes, després de fer tornar el veler que els transportava. Va tornar fins a Suècia per l'interior de Rússia, travessant Moscou i Sant Petersburg.

L'expedició de 1878, El Passatge del Nord-est

[modifica]
Ruta seguida per l'expedició de Nordenskjöld el 1878, que va travessar el Passatge del Nord-est

El 1878 va emprendre el viatge que seria el més important de tots, i partint de les costes europees va travessar la costa nord d'Àsia. Va creuar l'estret de Bering i així va arribar fins a la costa oriental d'Àsia, convertint-se en el primer navegant a completar la Ruta del Mar del Nord.

L'expedició la va dur a terme en el vaixell balener Vega, una nau mixta de vapor i vela, amb una tripulació de 21 persones. Tres vaixells de càrrega el Fraser, el Express i el Lena van realitzar també labors auxiliars en l'expedició.

El Vega va partir de Karlskrona, Suècia, el 22 de juny de 1878, van doblegar el cap Cheliuskin en Sibèria el deu d'agost, pocs dies després efectuen una escala dedicada a la investigació científica, continuen avançant cap a l'est, navegant sempre molt a prop de la costa, quedant atrapat pel gel a la fi de setembre als voltants de l'Estret de Bering.

Arran d'aquest entrebanc la tripulació va haver de romandre en el vaixell durant tot l'hivern, ja que sembla que aquest va aguantar bastant bé la pressió del gel que l'envoltava, i així feu de refugi devers les temperatures exteriors que assolien uns -50 °C. En la costa van construir un campament, des del qual van mantenir alguna relació amb els indígenes.

Quan arribà l'estiu de l'any següent, el vaixell va poder ser alliberat del gel que l'apresonava i va continuar la seua travessia. Després de creuar el cap Dezhneva, va arribar a Port Clarence (en el territori d'Alaska) i més endavant a Yokohama, al Japó, que va atényer el 2 de setembre de 1879.

Per a tornar a Europa van fer la volta a Àsia i van creuar el canal de Suez convertint-se d'aquesta manera en el primer navegant que va franquejar el Passatge del Nord-est. Al seu retorn a Suècia, va tenir una rebuda entusiasta, sent aclamat com un heroi popular. L'abril del 1880 va ser nomenat baró i membre de l'Ordre de l'estrella polar.

El 1883, va visitar per segona vegada la costa oriental de Groenlàndia, on va assolir travessar amb el seu vaixell la gran barrera de gel, una feta intentat en va durant més de tres segles.

El 1893, el Baró Nordenskiöld va ser elegit com a 12è acadèmic de l'Acadèmia Sueca.

Denominacions en el seu honor

[modifica]
L'arxipèlag de Nordenskjöld.

Referències

[modifica]

Vegeu també

[modifica]