Acràsia

L'acràsia és la situació que es dona quan una persona actua en contra del que considera millor, és a dir, quan tot i saber què és més adequat fer una acció concreta, opta per la conducta contrària o per una alternativa diferent. Els pensadors clàssics atribuïen l'acràsia a la feblesa de la voluntat, que feia que s'optés a vegades per opcions plaents en contra del que la raó dicta com a preferible. Pels clàssics l'acràsia era la malaltia de l'ànima, l'individu acràsic és aquell que va allà on no vol. Donald Davidson,^[1] per contra, considera que si es produeix ve donat perquè el subjecte canvia momentàniament el seu criteri o l'escala de valors i opta pel que creu millor en aquell moment (sigui per autoconvenciment o per l'anàlisi real de les circumstàncies concretes), malgrat posteriorment pugui sorgir el remordiment.