Anortosita
Tipus | anorthositoid (en) |
---|
L'anortosita és una roca fanerita, intrusiva, ígnia caracteritzada per la predominança de la plagioclasa feldespat (90–100%), i un mínim de component màfic (0–10%). El Piroxè, ilmenita, magnetita, i l'oliví són els minerals màfics més comunament presents.
L'anortosita del planeta terra es pot dividir en dos tipus: Anortosita del Proterozoic i anortosita de l'Arqueà. L'anorosita de la Lluna ha estat objecte de molta recerca científica.[1]
Anortosita del Proterozoic
[modifica]Formada durant el Proterozoic (2.500-542 milers d'anys enrere). Pot mostrar iridescència.
Anortosita de l'Arqueà
[modifica]Edat de 3.800-2,400 milers de milions d'anys o bé entre 3.200 i 2,800 milers de milions d'anys. Són diferents en la textura i en els minerals de la del Proterozoic. La seva característica principal és la presència de megacristalls de plagioclasa envoltats per una massa de gra fi màfica.
Valor econòmic
[modifica]Presenten ilmenita (òxid de titani). Algunes anortosites del Proterozoic tenen grans quantitats de labradorita amb valor en joieria i com a material de construcció. Les anortosites de l'Arqueà són font d'alumini. Són útils per investigar els meteorits.
Referències
[modifica]- ↑ Norman, Mark «The Oldest Moon Rocks». Planetary Science Research Discoveries, 21-04-2004 [Consulta: 5 gener 2016].
Bibliografia
[modifica]- Bédard, Jean H. «Parental magmas of the Nain Plutonic Suite anorthosites and mafic cumulates: a trace element modelling approach». Contributions to Mineralogy and Petrology, 141, 6, 2001, pàg. 747–771. DOI: 10.1007/s004100100268.
- Emslie, R. F. «Pyroxene megacrysts from anorthositic rocks: new clues to the sources and evolution of the parent magmas». Canadian Mineralalogist, 13, 2, 01-05-1975, pàg. 138–145. ISSN: 00084476.
- Emslie, R. F.; Stirling, J. A. R. «Rapakivi and related granitoids of the Nain Plutonic Suite: geochemistry, mineral assemblages and fluid equilibria». Canadian Mineralogist, 31, 4, 01-12-1993, pàg. 821–847. ISSN: 00084476.
- Emslie, R. F.; Hamilton, M. A.; Theriault, R. J. «Petrogenesis of a Mid-Proterozoic Anorthosite-Mangerite-Charnockite-Granite (AMCG) Complex: Isotopic and Chemical Evidence from the Nain Plutonic Suite». Journal of Geology, 102, 5, 1994, pàg. 539–558. Bibcode: 1994JG....102..539E. DOI: 10.1086/629697.
- Longhi, John; Fram, M. S.; Vander Auwera, J.; Montieth, J. N. «Pressure effects, kinetics, and rheology of anorthositic and related magmas». American Mineralogist, 78, 9–10, 01-10-1993, pàg. 1016–1030.
- Norman, M. D.; Borg, L. E.; Nyquist, L. E.; Bogard, D. D. «Chronology, geochemistry, and petrology of a ferroan noritic anorthosite clast from Descartes breccia 67215: Clues to the age, origin, structure, and impact history of the lunar crust». Meteoritics and Planetary Science, 38, 4, 2003, pàg. 645–661. DOI: 10.1111/j.1945-5100.2003.tb00031.x.
- Wood, J. A.; Dickey, J. S. Jr.; Marvin, U. B.; Powell, B. N. «Lunar Anorthosites». Science, 167, 3918, 1970, pàg. 602–604. DOI: 10.1126/science.167.3918.602. PMID: 17781512.
- Xue, S.; Morse, S. A. «Geochemistry of the Nain massif anorthosite, Labrador: Magma diversity in five intrusions». Geochimica et Cosmochimica Acta, 57, 16, 1993, pàg. 3925–3948. DOI: 10.1016/0016-7037(93)90344-V.
- Xue, S.; Morse, S. A. «Chemical characteristics of plagioclase and pyroxene megacrysts and their significance to the petrogenesis of the Nain Anorthosites». Geochimica et Cosmochimica Acta, 58, 20, 1994, pàg. 4317–4331. DOI: 10.1016/0016-7037(94)90336-0.