Anopheles

Anopheles

Anopheles stephensi
Enregistrament
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Diptera
Família	Culicidae
Subfamília	Anophelinae
Gènere	Anopheles Meigen, 1818
Subgèneres
Anopheles Cellia Kerteszia Lophopodomyia Nyssorhynchus Stethomyia
Distribució

Anopheles és un gènere de dípters nematòcers de la família Cuculidae. N'hi ha vora 460 espècies, de les quals 68 transmeten cinc espècies diferents de paràsits del gènere Plasmodium, que causen la malària que afecta els humans en àrees endèmiques.^[1]

Aquests vectors es donen principalment a l'Àfrica subsahariana, Àsia i regions neotropicals.^[2]

Anopheles gambiae és un dels més coneguts vectors a causa del seu paper important en la transmissió del Plasmodium falciparum.

Molts Anopheles també tenen un paper considerable en la transmissió d'altres paràsits com Wuchereria bancrofti i Brugia malayi, els agents de la filariosi limfàtica.^[3]

Anopheles funestus i Anopheles gambiae són els únics representants coneguts per ser vectors d'un arbovirus del gènere alfavirus. Van tenir un paper important en les epidèmies causades pel virus o'nyong-nyong a l'Àfrica subsahariana, començant per Uganda.^[4] A. funestus també està implicat en la propagació de la malalties de Yando, Tataguine^[5] i Sindbis.^[6]

La paraula llatina va ser creada per Johann Wilhelm Meigen, procedent del grec antic anôphelês que significa "perjudicial" (per la combinació d'un (αν) privatiu i ôphelès (ωφελής) que significa "útil").^[7] Va ser Georges Cuvier qui, el 1829, va afrancesar aquest terme com "Anopheles".^[8]

• gènere Anopheles Meigen, 1818: 7 subgèneres, 464 espècies; presència en els cinc continents. Aquest és l'únic gènere que inclou espècies transmissores de malària.
  • subgènere Anopheles Meigen, 1818: 182 espècies; als cinc continents excepte a l'ecozona afrotropical i la península aràbiga. Aquest subgènere inclou als vectors atroparvus, labranchiae, maculipennis, sacharovi, messeae, freeborni, hermsi, quadrimaculatus,^[9] pseudopunctipennis, vestitipennis, sinensis, barbirostris, etc;
  • subgènere Cellia Theobald, 1902: 219 espècies; vell món i l'ecozona australàsica. Conté com a vectors més importants gambiae, funestus, nili, moucheti i de vectors locals o secundaris:ovengensis, pharoensis, sergentii, stephensi, maculatus, farauti, dirus, subpictus, superpictus, sundaicus, minimus, balabacensis, culicifacies etc;
  • subgènere Kerteszia Komp, 1937: 12 espècies; Amèrica del sud. Es restringeix a les bromeliàcies en funció de la seva ecologia larvària i inclou A. bellator;
  • subgènere Lophodomyia Antunes, 1937: 6 espècies; regions neotropicals;
  • subgènere Nyssorhynchus (Blanchard): 38 espècies; nou món, sud d'Austràlia. Comprén els vectors albimanus, albitarsis, aquasalis, darlingi, nuneztovari, etc.;
  • subgènere Stethomyia Edwards, 1932: 5 espècies; regions neotropicals;
  • subgènere Baimaia Harbach, 2005: 1 espècie; Àsia sud-oriental.

Com tots els mosquits, els Anopheles travessen quatre fases: ou, larva, pupa i adult. Les primeres 3 etapes transcorren en medi aquàtic i duren entre 5 i 14 dies, segons l'espècie i els factors ambientals com la temperatura. És en l'etapa adulta, i només en el cas de les femelles, en la que el mosquit actua de vector de la malària.^[10] Les femelles adultes poden viure fins a un mes (una mica més en captivitat), essent habitual no passar de les 2 setmanes de vida.

Llista amb algunes de les espècies:

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anopheles

• CDC - National Center for Infectious Diseases, Division of Parasitic Diseases; Anopheles Mosquitoes
• Mapa del món mostrant la distribució de diversos mosquits Anopheles
• Walter Reed Biosystematics Unit. - Enllaços a catàleg en línia del mosquit, claus per a la identificaió dels mosquits, imatges i informació d'espècies mèdicament importants i molt me's.