Anise Koltz

Anise Koltz

Biografia
Naixement	(mul) Lucie Anne Blanpain 12 juny 1928 Eich (Luxemburg)
Mort	1r març 2023 (94 anys)
Activitat
Camp de treball	Poesia i traducció
Lloc de treball	Ciutat de Luxemburg
Ocupació	Escriptor
Membre de	Académie Mallarmé (en) Section des arts et lettres de l'Institut grand-ducal (fr)
Família
Cònjuge	René Koltz
Pares	Raymond Hubert Blanpain   i Suzy Mayrisch
Parents	Paul Mayrisch, avi matern Émile Mayrisch, besoncle
Premis
(2018)  premi Goncourt de poesia (2018)  gran oficial de l'orde de la Corona de Roure (2008)  Prix de littérature francophone Jean Arp (en) (2008)  Premi Servais (1998)  Premi Guillaume Apollinaire  Creu d'Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya  oficial de l'Orde del Mèrit del Gran Ducat de Luxemburg  Orde de l'Amistat  Knight of the Order of Adolphe of Nassau (en)

Anise Koltz (Eich, 12 de juny de 1928 - 1 de març de 2023)^[1] va ser una escriptora luxemburguesa. Era coneguda principalment per la seva obra poètica i les seves traduccions en el mateix camp, tot i que també va escriure diverses històries per a nens. El 1962 va fundar, juntament amb Nic Weber, les reeixides sèries de conferències literàries Journées littéraires de Mondorf (actualment Académie Européenne de Poésie, que després presidí),^[2] en les quals sempre tingué un paper clau.^[3]

Nascuda a Eich el 12 de juny de 1928, Koltz començà a escriure contes de fades a mitjans de la dècada de 1950, principalment en alemany i luxemburguès. També va treballar com a traductora. Moltes de les seves obres van ser traduïdes al català, l'anglès, el castellà i l'italià. És considerada la poeta contemporània més important de Luxemburg.^[3]

Des del 1963, les Journées littéraires de Mondorf (Jornades literàries de Mondorf) han creat enllaços entre els escriptors luxemburguesos i l'escena internacional. El 1995, aquestes Jornades literàries van ser refundades, representant tots els gèneres, a més de proveir diversos escriptors d'una plataforma per a les seves obres.^[4]

Anise Koltz va ser membre de l'Académie Mallarmé de París, del Pen-Club de Bèlgica i de l'Institut Grand-Ducal de Luxembourg, Section des Arts et des Lettres, entre altres institucions. Va estar guardonada amb molts diversos premis literaris.^[2]

En la seua poesia ressona el que André Breton anomena el “to major” que distingeix els grans poetes, ens en diu Anna Montero. I s'hi articula un joc d'oposicions entre la llum i l'ombra, la nit i el dia, la realitat i el somni o la paraula i el silenci, per posar en evidència les tensions de l'escriptura i de la vida, amb un llenguatge nu, allunyat de tota floritura o ornament. El resultat és una poesia que renuncia a l'harmonia i una veu poètica que mostra amb cruesa i concisió la incertesa, l'angoixa, el dubte i la lluita, o el dolor.^[5][6]

• 1992 - Premi Jean Malrieu
• 1992 - Premi Blaise Cendrars
• 1994 - Premi Antonio Viccaro per "Chants de refus"
• 1996 - Premi Batty Weber
• 1997 - Premi Rheinlandtaler de "Landschaftsverband Rheinland"
• 1998 - Premi Guillaume Apollinaire for "Le mur du son"
• 2005 - Premi Jan Smrek d'Eslovàquia - per la seva carrera literària
• 2008 - Premi Servais per "L'ailleurs des mots"
• 2009 - Premi de literatura francòfona Jean Arp per "La lune noircie"^[5]

• Märchen, Luxemburg, 1957
• Heimatlos, Gedichte, Luxemburg, 1959
• Der Wolkenschimmel und andere Erzählungen, Luxemburg, 1960
• Spuren nach innen, 21 Gedichte, Luxemburg, 1960
• Steine und Vögel, Gedichte, Múnic/Esslingen, 1964
• Den Tag vergraben, Bechtle Verlag, 1969
• Fragmente aus Babylon, Delp Verlag, 1973

• Le cirque du soleil, Pierre Seghers, 1966
• Vienne quelqu’un, Rencontre, 1970
• Fragments de Babylone, Fagne, 1974
• Sich der Stille hingeben, Heiderhoff Verlag, 1983

• Le jour inventé, París, 1975
• La terre monte, Belfond, París, 1980
• Souffles sculptés, Guy Binsfeld, 1988
• Chants de refus I and II, phi, 1993 and 1995
• Le mur du son, phi, 1997, Premi Guillaume Apollinaire
• Le paradis brûle, La Différence, 1998
• La terre se tait, phi, 1999
• Le cri de l'épervier, phi, 2000
• Le porteur d'ombre, phi, 2001
• L'avaleur de feu, phi, 2003
• Béni soit le serpent, phi, 2004
• L'ailleurs des mots, Éditions Arfuyen, 2007, Premi Jean Servais
• La Lune noircie, Éditions Arfuyen, 2009 connectat amb el Premi de literatura francòfona Jean Arp
• La Muraille de l'Alphabet, phi, 2010]
• Je renaîtrai, Éditions Arfuyen, 2011

• At the Devil's Banquets, Dedalus Press, 1998. ISBN 978-1-901233-05-6
• At the Edge of Night, Arc Publications, 2009. ISBN 978-1-904614-56-2^[5]

• Forderer, Manfred: "Anfang und Ende der abendländischen Lyrik: Untersuchungen zum homerischen Apollonhymnus und zu Anise Koltz", Amsterdam. 1971.

• Brucher, Roger: "Anise Koltz, de traces et d'aigle", Virton: La Dryade. 1976.

• Weins, Alain: "Kann Poesie die Welt verändern?" - Die Geschichte der Mondorfer Dichtertage, Echternach/Mersch: Phi. 1999.

• Caldognetto, Maria Luisa: "Anise Koltz: 'Il paradiso brucia'", in: Poesia. Milano: Crocetti. n° 153. (septembre 2001). pp. 32–43.