André Chénier
 (1795)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) André-Marie Chénier 30 octubre 1762 Constantinoble (Imperi Otomà) |
| Mort | 25 juliol 1794 (31 anys) París |
| Causa de mort | homicidi, decapitació |
| Sepultura | cementiri de Picpus |
| Formació | Universitat de París |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor |
| Moviment | Neoclassicisme |
| Família | |
| Pares | Louis de Chénier i Elisabeth Santi Lomaca |
| Germans | Marie-Joseph Chénier |
| Premis | |
  
  | |
André Marie de Chénier (Constantinoble, 30 d'octubre de 1762 - París, 25 de juliol de 1794), anomenat André Chénier, fou un poeta en llengua francesa.
Va nàixer a Constantinoble,[1] (l'actual Istanbul), va traduir des de l'adolescència poetes grecs i va estar fascinat per la poesia clàssica. Va anar a França, i va freqüentar els ambients literaris i els salons aristocràtics.
Rere haver treballat com a secretari a l'ambaixada de França a Londres durant tres anys (1787-1790), va tornar i va participar en la revolució francesa, però va esdevenir un defensor fervent de la llibertat i va participar sobretot en la defensa de Lluís XVI. Va col·laborar al Journal de Paris (periòdic de París), òrgan dels moderats, i va condemnar els excessos en violents articles contra Jacques Pierre Brissot, Jean-Paul Marat i d'altres.
Va ser detingut el 7 de març de 1794, empresonat a Saint-Lazare, condemnat a mort i executat el 25 de juliol. Hom suposa que va ser soterrat amb les altres víctimes d'"el Terror" al cementeri de Picpus a París.
El seu destí va inspirar dues òperes: la molt coneguda d'Umberto Giordano, Andrea Chénier, l'estrena de la qual va tenir lloc a La Scala de Milà, el 28 de març de 1896; i la molt menys difosa André Chénier, del compositor nord-català Josep Coll.
Obra
[modifica]- Elegies (1791)
- Odes (1791)
- Le Jeu de Paume (1791)
- Aux Suisses de Châteauvieux (1792)
- Iambes (1794)
- Les Bucòliques, pòstum (1819)
