Antonio Hernández Gil

Antonio Hernández Gil

Biografia
Naixement	29 març 1915 Puebla de Alcocer (Província de Badajoz)
Mort	26 maig 1994 (79 anys) Madrid
President del Consell d'Estat
21 de novembre de 1982 – 23 d'octubre de 1985
← Antonio Jiménez Blanco Tomás de la Quadra-Salcedo Fernández del Castillo →
President del Tribunal Suprem
29 d'octubre de 1985 – 7 de novembre de 1990
← Federico Sainz de Robles Pascual Sala Sánchez →
President del Consell General del Poder Judicial
29 d'octubre de 1985 – 7 de novembre de 1990
← Federico Sainz de Robles Pascual Sala Sánchez →
President del Consell del Regne
15 de juny de 1977 – 29 de desembre de 1978
← Torcuato Fernández Miranda Hevia Desaparegut →
President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
1975 – 1994
← Luis Jordana de Pozas Juan Vallet de Goytisolo →
Dades personals
Formació	Universitat de Salamanca
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, magistrat, jurista
Ocupador	Tribunal Suprem d'Espanya Universitat Complutense de Madrid
Membre de	Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
Família
Fills	Antonio Hernández-Gil
Premis
(2003)  collar de l'Orde del Mèrit Civil (1990)  doctor honoris causa per la Universitat d'Extremadura (1979)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1978)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1970)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1968)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1962)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort
Llista Senador al Senat espanyol President del Consell d'Estat President del Consell General del Poder Judicial President del Tribunal Suprem d'Espanya Catedràtic d'universitat

Antonio Hernández Gil (Puebla de Alcocer, Badajoz, 29 de març de 1915 - Madrid, 26 de maig de 1994) va ser un jurista i polític espanyol.

Llicenciat en dret per la Universitat de Salamanca, es va doctorar en la de Madrid el 1934 amb premi extraordinari. El mateix any va aconseguir la càtedra de dret civil en la Universitat de Granada, on va exercir la docència fins a 1954 en què es va traslladar a la Universitat Complutense de Madrid.

En 1975 va ser president de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i després de les eleccions generals espanyoles de 1977 nomenat pel Rei senador ^[1] i President de les Corts i del Consell del Regne, càrrec que va ocupar fins al mateix moment en què el Rei va sancionar en acte solemne la Constitució (29 de desembre de 1978).

En 1982 és nomenat president del Consell d'Estat i el 1985 del Tribunal Suprem i del nou Consell General del Poder Judicial. En 1986 va sofrir un atemptat de l'organització terrorista ETA, del que va resultar il·lès, tot i que el cotxe en el qual viatjava fou perforat per tres granades.^[2] Entre 1983 i 1991 va ser també director de la Reial Acadèmia d'Extremadura i va ser condecorat el 1986 amb la Medalla d'Extremadura, la seva terra natal.

• Naturaleza jurídica de la obligación alternativa (1942)
• La solidaridad en las obligaciones (1946)
• El futuro del derecho civil (1958)
• Metodología de la ciencia del derecho (1973)
• El abogado y el razonamiento jurídico (1975)
• La posesión (1980)
• El cambio político español y la Constitución (1981)

• Notícies sobre Antonio Hernández Gil a El País

Càrrecs públics
Precedit per: Torcuato Fernández Miranda Hevia	President del Consell del Regne 1977 – 1978	Succeït per: Desaparegut
Precedit per: Antonio Jiménez Blanco	President del Consell d'Estat 1982 – 1985	Succeït per: Tomás de la Quadra-Salcedo
Precedit per: Federico Sainz de Robles	President del Tribunal Suprem 1985 – 1990	Succeït per: Pascual Sala Sánchez
Precedit per: Federico Sainz de Robles	President del Consell General del Poder Judicial 1985 – 1990	Succeït per: Pascual Sala Sánchez
Precedit per: Luis Jordana de Pozas	President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1975-1994	Succeït per: Juan Vallet de Goytisolo