Antonia Zegers

Antonia Zegers

(2013)
Biografia
Naixement	29 juliol 1972 (52 anys) Santiago de Xile
Residència	Santiago de Xile
Formació	Saint George's College
Activitat
Ocupació	actriu
Activitat	1995 -
Família
Cònjuge	Pablo Larraín Matte (2006–) Ricardo Fernández
Premis
(2016)  Premio Caleuche a la mejor actriz de soporte en cine (es) , per l'obra El club (2016)  premi Pedro Sienna a la millor interpretació secundària femenina, per l'obra El club

Antonia Zegers Oportot (Santiago, 29 de juny de 1972) és una actriu xilena de teatre, cinema i televisió. Compta amb una àmplia carrera en cinema, amb participacions en algunes de les pel·lícules més guardonades del cinema xilè com ara Tony Manero (2008), Post mortem (2010), La vida de los peces (2010), No (2012), El club (2015), i Una mujer fantástica (2017), guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.^[1]

Filla del destacat ginecòleg Fernando Zegers Hochschild i de Mónica Oportot Salbach, una aventurera fotògrafa budista. Va estudiar en el col·legi Saint George's i posteriorment va ingressar a l'Escola de Teatre de Gustavo Meza, actual Teatre Imatge. Té una germana menor, Emilia.

Ha realitzat la seva carrera a la Televisión Nacional de Chile en telenovel·les com Iorana, La fiera, Romané, Pampa ilusión, El Circo de las Montini, Puertas adentro, Los Pincheira, Amor por accidente entre altres.

En cinema, Antonia Zegers va debutar en 1995, en la pel·lícula de Christine Lucas En tu casa a las ocho. Des de llavors ha participat en una dotzena de cintes, entre elles, en gairebé totes les de Pablo Larraín i també en les d'alguns altres coneguts directors xilens, com Matías Bize o Marialy Rivas.

Entre les obres de teatre en les quals ha actuat destaquen Provincia Kapital, Pecados, Madre, Numancia y Fin del eclipse.

Va ser esposa de l'actor Ricardo Fernández durant poc més de tres anys, a principis dels 2000.

Va conèixer al director de cinema Pablo Larraín en 2006, i al desembre d'aquest any es van casar;^[2] estan separats des de finals de 2014.^[3]La parella té dos fills: Juana^[4] i Pascual.

Zegers assegura que des de petita volia ser actriu, que té "molt bona veu" però que li "costa cantar", que el seu "barri favorit és Ñuñoa", que li agrada cuinar, és vegetariana però menja peix, que no veu televisió perquè sent que en ella "falta diversitat", i que el seu "plaer culpable és el sauna".^[5]

• Revólver (1997, TVN) - Conductora
• Cumbres del mundo (2007, TVN) - Conductora
• Dudo (2013, Canal 13C) - Invitada

• Osorno 1897. Murmuraciones acerca de la muerte de un juez, dir.: Gustavo Meza, 1996
• Narciso y Goldmundo, 1997
• NN2910, com Catalina Praderio; dir.: Rodrigo Achondo, compañía Anderblú, octubre de 2000^[6]
• Provincia Kapital, dir.: Rodrigo Pérez (adaptació de Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny, de Bertolt Brecht), Centro Cultural Matucana 100, 16.07-12.09.2004^[7]
• Pecados
• Numancia (2005), adaptació feta per Alexis Moreno d’ El cerco de Numancia, de Miguel de Cervantes^[8]
• Madre (2006), adaptació de La Mare Coratge i els seus fills de Bertolt Brecht; dir: Rodrigo Pérez^[9]
• Fin del eclipse, 2007
• Cinema Uttopia (1985), com Estela; dir. i autor: Ramón Griffero, 2010^[10]
• La muerte y la doncella (1990), d'Ariel Dorfman; dir.: Moira Miller, Sala Antonio Varas, 23.09-22.10,2011; 15.03-28.04.2012; 08-12.01.2013^[11]
• Velorio chileno, de Sergio Vodanovic, dir.: Cristián Plana, Sala Universidad Mayor 11.05-16.06.2012
• Aquí están de Claudia di Girólamo, dir.: Claudia di Girólamo i Rodrigo Pérez, Museo de la Memoria, 2013
• Tío Vania d'Anton Txékhov, dir.: Álvaro Viguera, 2017

• Caso 63: Lo que viene después de la pandemia (Spotify, 2020) - Dra. Elisa Aldunate

• Tania Araya. Antonia Zegers: "Trabajar con Pablo es una escuela alucinante", revista Ya d' El Mercurio, 19.02.2013