A fortiori

A fortiori^[1] és una locució adverbial llatina, abreujada de l'original A fortiori ratione, que significa ‘amb major motiu’. Dins la lògica es fa servir aquesta expressió per referir-se a una forma d'argumentació per la qual se'n treu una conseqüència d'una cosa en vista de la conclusió que se'n va treure d'una altra, per la qual hi havia menor motiu. Té com a objectiu refutar errors i precisar veritats ja reconegudes.^[2][3]

Així, per exemple, a fortiori es valora un fet més llunyà amb la llei que d'altre quantitativament:^[2]

Es classifica juntament amb a contrario i a pari, del que és el grau immediatament superior, on la conclusió es formula amb igual força en els termes comparats i difereix sols materialment de a necessario. A fortiori indica només excés de raó, de força i a necessario expressa la intrínseca lligadura de la conclusió i la premissa, que és per aquella el que la causa necessària és al seu efecte o el principi al derivat d'aquest.

En lògica formal, aquest argument correspon a una implicació que no és una equivalència. Per exemple:

x > 3 ⟹ x > 2.

Alguns teòrics de la lògica, bàsicament de l'escola anglesa com Boole, consideren que l'argument a fortiori i l'axioma de «sumes iguals afegides a sumes iguals, són iguals entre si» són el mateix.^[2]

• El contingut d'aquest article incorpora material del Volum III de l'Enciclopedia Universal Il·lustrada Europeo-Americana (Espasa), amb copyright anterior al 1944, que es troba en el domini públic.

• González Serrano, Urbano. Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano de Literatura, Ciencias y Artes. Tom 1. Barcelona: Montaner y Simón Editores, 1887.