Cursa de velocitat

Cursa de velocitat

Esport	atletisme
Tipus	disciplines atlètiques de cursa

En atletisme les curses més curtes i explosives són les curses de velocitat. En pista coberta es corren sobre distàncies de 50 m i 60 m i a l'aire lliure sobre 100, 200 i 400 metres.

Els atletes de les curses de velocitat es caracteritzen per tindre més fibres musculars ràpides als músculs. De la mateixa manera, el més habitual és trobar-nos amb atletes forts i alts, realment ser explosiu és més important que no l'alçada o el desenvolupament muscular.

Els velocistes comencen la cursa ajupits als estartings, que els ajudaran a guanyar impuls al principi de la cursa, que hi ha sobre la ratlla de sortida. Els blocs tan sols s'utilitzen a les curses de velocitat i a les de relleus. La sortida en aquestes curses pot ser decisiva, a causa de la seva curta durada.

El jutge de sortida serà l'encarregat de marcar l'eixida amb una pistola o qualsevol altre aparell homologat.^[1] Hi ha tres moments: als vostres llocs!, llestos! i la sortida definitiva. En cap cas abans de la sortida l'atleta podrà tocar la línia de sortida ni el terra que hi ha davant ella amb les mans o els peus.^[2]

La sortida falsa o nul·la es produeix quan algú dels atletes inicia el moviment abans que el jutge hagi donat l'eixida, incompleix les ordres de als vostres llocs! o llestos! o molesta als seus contrincants.^[3] Els atletes que la provoquen seran advertits i, a les curses de velocitat, tot aquell que faça una sortida falsa a continuació serà desqualificat.^[4]

Un cop que el jutge dona el tret de sortida l'atleta s'impulsa amb els blocs i fa els 10 o 20 primers metres lleugerament ajupit, finalment posa l'esquena completament recta. Això permet una major obertura de cames. L'atleta s'ha d'impulsar fortament contra el terra en comptes de "recolzar-s'hi" com potser faria en una cursa de fons o mig fons.

A totes les curses de velocitat l'atleta ha de mantindre's al mateix carrer pel que va començar. La invasió del carrer veí és motiu de desqualificació,^[5] amb l'excepció de si ho fa forçat per altre corredor i sense obtindre cap avantatge.^[6] L'atleta no escatima en cap moment en velocitat: va tot el recorregut al màxim; potser amb l'única excepció dels 400 metres, on l'atleta pot rebaixar la velocitat en determinats moments per pressionar més en altres zones.

Com a la resta de curses de l'atletisme, el guanyador és l'atleta que creua amb el seu tronc primer la vertical de la ratlla de meta.^[7] Per tant, no es tindrà en compte si ho fan amb el cap, el coll, els braços o les cames.

• 50 m
• 60 m
• 100 m
• 200 m
• 400 m

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cursa de velocitat