Clifford Truesdell

Clifford Truesdell

Biografia
Naixement	(en) Clifford Ambrose Truesdell III 18 febrer 1919 Los Angeles (Califòrnia)
Mort	14 gener 2000 (80 anys) Baltimore (Maryland)
Formació	Universitat de Princeton - matemàtiques (–1944) Institut Tecnològic de Califòrnia (1938–1942) Polytechnic High School (–1936)
Tesi acadèmica	The membrane theory of shells of revolution  (1944 )
Director de tesi	Solomon Lefschetz i Harry Bateman
Activitat
Camp de treball	Mecànica aplicada
Ocupació	matemàtic, historiador de les matemàtiques, físic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Johns Hopkins (1961–1989) , Professor emèrit Universitat d'Indiana a Bloomington (1950–1961) Laboratori de Recerca Naval dels Estats Units (1948–1950) Naval Ordnance Laboratory (1946–1948) Institut de Tecnologia de Massachusetts (1944–1946) Universitat de Michigan (1943–1944) Universitat Brown (1942–1943)
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1978–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Internacional d'Història de la Ciència Istituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti
Obra
Estudiant doctoral	Walter Noll, Robert Muncaster, Chi-Sing Man i Chao-Cheng Wang
Localització dels arxius	Briscoe Center for American History
Família
Cònjuge	Beverly Grace Poland (1939-1950) Charlotte Janice Brudno (1951-2000)
Pares	Clifford Ambrose Truesdell II   i Helen Truesdell Heath
Premis
(1996)  Medalla von Karman (1978)  Premi George David Birkhoff (1967)  Premi Panetti Ferrari (1963)  Bingham Medal (en) (1956)  Beca Guggenheim

Clifford Truesdell (Los Angeles, 18 de febrer de 1919 - Baltimore, 14 de gener de 2000) va ser un matemàtic i historiador de les matemàtiques estatunidenc.

Truesdell va néixer i créixer a Los Angeles; quan va acabar els seus estudis secundaris a la Polytechnic High School el 1936, es va passar dos anys viatjant per Europa millorant els seus coneixements de llengües (clàssiques i modernes) i interessant-se per l'art i la poesia europees.^[1] El 1938 va retornar a Califòrnia per estudiar a Caltech, on va obtenir el màster en física i matemàtiques el 1942.^[2] Els anys següents va estar a les universitats de Brown i Princeton en la qual va obtenir el doctorat el 1944.^[3]

A partir de 1944 va ser investigador al laboratori de radiació del MIT i a laboratoris de la Marina dels Estats Units, fins que el 1951 va ser nomenat professor de la universitat d'Indiana Bloomington, càrrec que va mantenir fins que el 1961 va ser nomenat professor de mecànica racional de la universitat Johns Hopkins, en la qual es va jubilar el 1989, passant a ser professor emèrit.^[4]

A més de la seva tasca principal com matemàtic, Truesdell va ser un entusiasta de l'art del Renaixement, acumulant una gran col·lecció de pintures, mobles i escultures de la época en la seva casa del barri de Guilford a Baltimore i comportant-se ell mateix com un home del Renaixement.^[5]

El 1960 va ser el fundador de la prestigiosa revista científica Archive for History of Exact Sciences, de la qual va ser editor durant molts anys.^[2] El seus treballs com historiador de la ciència destaquen per la seva opinió de que l'Edat de la Raó va finalitzar amb la Revolució Francesa i per les seves recerques en la història de la mecànica analítica.^[6] Els seus herois, a part d'Isaac Newton,^[7] son Euler, els Bernoulli i Cauchy i els seus malvats son d'Alembert, Lagrange i Mach.^[8]

Curiosament, una any abans de la seva mort es va publicar una extensa biografia (370 pàgines) en alemany^[9] que la crítica va rebutjar perquè era més una hagiografia que una biografia científica com cal.^[10]

• Ball, J. M.; James, R. D. «The Scientific Life and Influence of Clifford Ambrose Truesdell III» (en anglès). Archive for Rational Mechanics and Analysis, Vol. 161, Num. 1, 2002, pàg. 1-26. DOI: 10.1007/s002050100178. ISSN: 0003-9527.
• Bos, Henk J.M. «Book Review: Clifford Truesdell: Eine wissenschaftliche Biographie des Dichters, Mathematikers und Naturphilosophen: By Yurie A. Ignatieff and Heike Willig.» (en anglès). Hisroria Mathematica, Vol. 30, Num. 4, 2003, pàg. 519-521. DOI: 10.1016/S0315-0860(03)00056-9. ISSN: 0315-0860.
• Brown, Geoff «Renaissance (math)man» (en anglès). Johns Hopkins Magazine, Vol. 61, Num. 3, 2009. ISSN: 0021-7255.
• Buchwald, Jed Z.; Cohen, Bernard «Eloge: Clifford Truesdell, 1919-2000» (en anglès). Isis, Vol. 92, Num. 1, 2001, pàg. 123-. DOI: 10.1086/385042. ISSN: 0021-1753.
• Cohen, I. Bernard; Whitman, Anne. Newton: The Principia (en anglès). University of California Press, 1999. ISBN 978-0-520-29087-7. 
• Giusti, Enrico. «Clifford Truesdell (1919–2000), Historian of Mathematics». A: Chi-Sing Man, Roger L. Fosdick (eds.). The Rational Spirit in Modern Continuum Mechanics (en anglès). Springer, 2004, p. 15-22. ISBN 978-1-4020-1828-2. 
• Ignatieff, Yurie A.; Willig, Heike. Clifford Truesdell: eine wissenschaftliche Biographie des Dichters, Mathematikers und Naturphilosophen (en alemany). Shaker Verlag, 1999. ISBN 978-3-8265-4804-8. 
• Tanner, R.I.; Walters, K. Rheology: An Historical Perspective (en anglès). Elsevier, 1998. ISBN 0-444-82945-8. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clifford Truesdell

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Clifford Truesdell» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• «C. Truesdell». American Institute of Physics. [Consulta: 10 desembre 2022]. (anglès)
• «Clifford A. Truesdell III». Indiana University. [Consulta: 10 desembre 2022]. (anglès)
• «Clifford A. Truesdell III». Rheology Society. [Consulta: 10 desembre 2022]. (anglès)