Cheikh Anta Diop
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 desembre 1923 Thieytou (Senegal) |
| Mort | 7 febrer 1986 (62 anys) Dakar (Senegal) |
| Sepultura | Thieytou |
| Formació | Universitat de París - Sorbonne |
| Director de tesi | Marcel Griaule |
| Activitat | |
| Ocupació | antropòleg, escriptor, biòleg, teòric, sociòleg, astrònom, enginyer, filòsof, lingüista, polític, químic, egiptòleg, historiador, físic nuclear, professor d'universitat |
| Partit | Rassemblement Démocratique Africain Bloc des masses sénégalaises Front national sénégalais |
 | |
Cheikh Anta Diop (Thieytou, 29 de desembre de 1923 - Dakar, 7 de febrer de 1986) (wòlof: Seex Anta Jóob) fou un historiador i antropòleg senegalès que estudià els orígens de la raça humana i la cultura africana precolonial. Ha estat considerat un dels més grans historiadors africans del segle xx. La seva perspectiva afrocèntrica per construir un coneixement més divers i anticolonial,[1] va fer que alguns dels seus treballs fossin criticats i titllats de «revisionistes»[2][3] i el no fer servir cap mètode científic o històric li va valer l'apel·latiu de «pseudohistoriador».[4]
Biografia
[modifica]L'educació de Diop inclogué història africana, egiptologia, lingüística, antropologia, economia i sociologia. Els seus primers passos acadèmics els donà a una escola tradicional islàmica. Amb 23 anys se n'anà a París el 1946 per a convertir-se en físic. Hi romangué 15 anys, estudiant física sota la direcció de Fréderic Joliot-Curie, gendre de Marie Curie, arribant a traduir parts de la Teoria de la relativitat d'Albert Einstein al seu idioma nadiu, el wòlof. Són anys en els quals la lluita per les independències africanes es comencen a forjar també des de la diàspora: dels 54 estats africans d'avui en dia, només Etiòpia i Libèria eren sobirans en acabar la Segona Guerra Mundial.[5]
Sota el títol de Nations nègres et culture, l'any 1954 Diop publicà la seva obra de referència. En ella es disposa a «desfossilitzar la història d’Àfrica» i situar Àfrica com un motor més de la construcció del món global en el qual vivim, que des de temps pretèrits es construïa d'una manera molt més interactiva i plural de la que Europa ha imaginat. Una història que, segons ell, fins aleshores havia estat inerta, empresonada als documents i que havia de ser un instrument bàsic per les futures generacions d'investigadores africanes per a deixar enrere la idea de l'estancament perpetu. Actualment, la Universitat de Dakar duu el seu nom.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Freixa, Omer «Cheikh Anta Diop: revolución en la historia de África» (en castellà). El País [Madrid], 29-12-2018. ISSN: 1134-6582.
- ↑ A History of Sub-Saharan Africa. Cambridge University Press, p. 28. ISBN 9780521687089.
- ↑ Toyin Falola. Nationalism and African Intellectuals. University Rochester Press, 2004, p. 224.
- ↑ Robert Todd Carroll. The Skeptic's Dictionary: A Collection of Strange Beliefs, Amusing Deceptions, and Dangerous Delusions. John Wiley & Sons, p. 8.
- ↑ 5,0 5,1 González, Víctor. «Cheikh Anta Diop i un centenari des de la desmemòria». Directa, 02-10-2024. [Consulta: 2 octubre 2024].