Chaoïta
Chaoïta | |
---|---|
Fórmula química | C |
Epònim | Edward C. T. Chao (en) |
Localitat tipus | Möttingen, Cràter de Nördlinger Ries, Suàbia, Baviera, Alemanya |
Classificació | |
Categoria | Elements natius |
Nickel-Strunz 10a ed. | 1.CB.05b |
Nickel-Strunz 9a ed. | 1.CB.05b |
Dana | 1.3.6.4 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 8,948Å; c = 14,078Å; |
Grup puntual | 6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal |
Color | negre |
Duresa | 1 a 2 |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 3,43 g/cm³ (calculada) |
Impureses comunes | Si, Cl |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1968-019 |
Símbol | Ch |
Referències | [1] |
La chaoïta és un mineral de la classe dels elements natius. Va ser anomenada així per Edward Ching-Te Chao (1919-2008), petròleg del servei geològic dels Estats Units. És un al·lòtrop de carboni i un polimorf del grafit, el diamant i la lonsdaleïta.[1]
Classificació
[modifica]La chaoïta es troba classificada en el grup 1.CB.05b segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements natius; C per a Semimetalls i no-metalls i B per a família carboni - silici; el nombre 05b correspon a la posició del mineral dins del grup). En aquesta classificació comparteix grup amb el grafit, fullerita, diamant, lonsdaleïta i silici natiu. En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.3.6.4 (1 per a Elements natius i aliatges i 3 per a Semi metalls i no-metalls; 6 i 4 corresponen a la posició del mineral dins del grup). Dins la classificació de Dana comparteix grup amb el grafit, la fullerita, el diamant i la lonsdaleïta.[1]
Característiques
[modifica]La chaoïta és un element químic de fórmula química C. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1 a 2.[1]
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descrita per primer cop a Möttingen, al cràter Ries, a Baviera, Alemanya, i va ser aprovat com a mineral per la IMA l'any 1969. A la seva localitat tipus, la chaoïta apareix en gneissos amb grafit. També s'ha descrit en meteorits com el meteorit de Goalpara, a Assam; el meteorit Dyalpur, a Uttar Pradesh (Índia) i al cràter Popigai, al massís d'Anabarskii, a l'est de Sibèria.[1] Els minerals associats amb la chaoïta són el grafit, el zircó, el rútil, la pseudobrookita, la magnetita, la pirrotina niquelífera i la baddeleyita.[1][2]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- American Mineralogist: 54: 326.