[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Chanbara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Actors caractetizats de samurai i ronin a l'estudi Eigamura de Kyoto.

Chanbara (チャンバラ "lluita d'espases"[1]), a vegades també transcrit com chambara[2] o txambara, és com s'anomena el gènere cinematogràfic japonès de samurais. El terme es referia inicialment a les escenes de lluita d'espases en el teatre i el cinema.[3] El chanbara és un subgènere de jidaigeki, els drames d'època japonesos. Jidaigeki es refereix a una història ambientada durant un període històric, i que no necessàriament ha de tractar de samurais ni representar lluites d'espases.

Mentre que les primeres obres d'època sobre samurais eren més dramàtiques que no pas basades en l'acció, les pel·lícules de samurais posteriors a la Segona Guerra Mundial es van fer més basades en l'acció, amb personatges més foscos i violents. Les pel·lícules de samurais de la post-guerra tendien a retratar guerrers amb greus cicatrius físiques o psicològiques.[4] Akira Kurosawa va estilitzar i exagera la mort i la violència a les èpiques samurai. Els seus samurais, així com d'altres representats al chanbara, són figures solitàries, més preocupades d'amagar les seves habilitats marcials que no pas de mostrar-les.

Històricament, el gènere sol establir-se durant l'era Tokugawa (1603-1868). El chanbara sovint se centra al final de la vida d'un samurai: moltes de les pel·lícules tracten sobre ronin, o samurais que s'enfronten al seu canvi d'estatus resultant d'una societat canviant.

Les pel·lícules de samurais es van fer constantment a principis de la dècada de 1970, però la sobreexposició a la televisió, l'envelliment de les grans estrelles del gènere i la contínua disminució de la indústria cinematogràfica japonesa van posar fi a la major part de la producció d'aquest gènere.[5]

Directors de chanbara

[modifica]
Akira Kurosawa és probablement el director de chanbara més conegut a occident.

Daisuke Itō i Masahiro Makino van ser fonamentals per al desenvolupament del chanbara durant l'època del cinema mut. Akira Kurosawa és segurament el director més conegut per a les audiències occidentals, i també ha dirigit les pel·lícules samurais més conegudes per l'audiència occidental. Va dirigir Shichinin no Samurai, Rashōmon, Kumonosu-jō, i Yōjinbō entre altres. Va treballar molt sovint amb Toshirō Mifune, possiblement l'actor més famós del Japó del moment. El mateix Mifune tenia una productora que produïa chanbara, sovint amb ell d'actor protagonista. Dues de les pel·lícules de Kurosawa foren basades en les obres de William Shakespeare, Kumonosu-jō (Macbeth) i Ran (El Rei Lear). Una part de les seves pel·lícules es van versionar a Itàlia i als Estats Units com a westerns, o com a pel·lícules d'acció en altres contextos. La seva pel·lícula Shichinin no Samurai (els Set Samurais) és una de les fites més importants del gènere i la més coneguda fora del Japó. També il·lustra algunes de les convencions de la pel·lícula de samurais en què els personatges principals són ronin, lliures d'actuar tal com dicten les seves consciències. És important destacar que aquests homes tendeixen a fer front als seus problemes amb les seves espases i són molt hàbils en fer-ho. També mostra la impotència dels camperols i la distinció entre les dues classes.

Masaki Kobayashi va dirigir les pel·lícules Harakiri i Hairyō tsuma shimatsu, essent tots dos films cínics que mostren errors de lleialtat al clan.

Les pel·lícules de Kihachi Okamoto se centren en la violència d'una manera particular, concretament, a les seves pel·lícules Samurai, Kiru i Dai-bosatsu Tōge. Aquesta última essent particularment violenta. Els seus personatges es troben sovint allunats dels seus entorns, i la seva violència es mostra com una mala reacció al desconeixement.

Moltes de les pel·lícules de Hideo Gosha van ajudar a crear l'arquetip del proscrit samurai. Les pel·lícules de Gosha són tan importants com les de Kurosawa en termes de la seva influència, estil visual i contingut, però no són tan conegudes a occident. Les pel·lícules de Gosha sovint retraten la lluita entre el pensament tradicional i el modern, i eren decididament anti-feudals. Va deixar de filmar chanbara, canviant al gènere Yakuza, a la dècada de 1970. Algunes de les seves pel·lícules més destacades són Goyōkin, Bakumatsu Shidai Hitokiri, Sanbiki no Samurai i Kedamono no ken.

Kenji Misumi va filmar chanbara des dels anys cinquanta fins a mitjan anys setanta. Va dirigir aproximadament 30 pel·lícules en el gènere, incloent algunes de les pel·lícules de Kozure Ōkami i de la sèrie Zatōichi.

Un exemple excel·lent del tipus d'immediatesa i acció evident al chanbara seria la primera pel·lícula de Gosha Sanbiki no Samurai, basada en una sèrie de televisió. Tres pagesos segresten la filla del magistrat local per cridar l'atenció sobre la fam dels camperols locals, i apareix un ronin que decideix ajudar-los. En el procés, dos ronin amb aliances canviants s'uneixen al drama, eixamplant el conflicte, que eventualment condueix a traïció, assassinat i batalles entre exèrcits de ronin mercenaris.[6]

Cartell promocional de Shichinin no Samurai.

Influències al cinema occidental

[modifica]

Inicialment, les primeres pel·lícules de samurais van estar influenciades pel gènere western que encara creixia abans i durant la Segona Guerra Mundial. Des d'aleshores, ambdós gèneres han tingut un impacte saludable l'un sobre l'altre.[7] Dos pares del gènere, Akira Kurosawa i Masaki Kobayashi, van reconèixer estar influenciats per directors de cinema americans com John Ford.[8][9][10]

Diverses pel·lícules occidentals han recreat chanbara en un context occidental. A Fistful of Dollars de Sergio Leone i Last Man Standing de Walter Hill són tots dos remakes de Yōjinbō. El personatge sense nom de Clint Eastwood es va modelar fins a cert punt en el ronin de Mifune que va aparèixer en tantes de les seves pel·lícules. Kakushi toride no san akunin va influir en George Lucas quan va crear Star Wars. Shichinin no Samurai ha estat versionada tant en western (The Magnificent Seven) com en ciència-ficció (Battle Beyond the Stars). Altres pel·lícules occidentals influenciades pel samurai inclouen Charles Bronson i Toshirō Mifune a Red Sun (1971), Ronin, de David Mamet (amb Jean Reno i Robert De Niro), Six-String Samurai (1998) i Ghost Dog: The Way of the Samurai (1999). El personatge de Zatōichi es va convertir en Blind Fury als Estats Units, protagonitzat per Rutger Hauer.

Llistat de chanbara remarcables

[modifica]
Títol Director Data d'estrena Comentaris
Orochi Buntaro Futagawa 1925
Ninjō Kami Fūsen Sadao Yamanaka 1937
Genroku Chūshingura Kenji Mizoguchi 1941
Jakoman and Tetsu Senkichi Taniguchi 1949-07-11
Rashōmon Akira Kurosawa 1950-08-25
Kanketsu Sasaki Kojirô: Ganryû-jima kettô Hiroshi Inagaki 1951-10-26 Va ser la primera pel·lícula on Toshirō Mifune representava Musashi Miyamoto.
Araki Mataemon: Kettō kagiya no tsuji Kazuo Mori 1952-01-03
Jigokumon Teinosuke Kinugasa 1953-10-31
Shichinin no Samurai Akira Kurosawa 1954-04-26
Trilogia samurai:
  • Miyamoto Musashi
  • Zoku Miyamoto Musashi: Ichijōji no Kettō
  • Miyamoto Musashi kanketsuhen: kettō Ganryūjima
 Hiroshi Inagaki
  • 1954-09-26
  • 1955-07-12
  • 1956-01-01
Kumonosu-jō Akira Kurosawa 1957-01-15 Versió de Macbeth.
Kakushi toride no san akunin Akira Kurosawa 1958-12-28 Va servir de font d'inspiració per a Star Wars.
Aru kengo no shōgai Hiroshi Inagaki 1959-04-28 Versió del Cyrano de Bergerac.
Kunisada Chûji Senkichi Taniguchi 1960-03-29
Yōjinbō Akira Kurosawa 1961-04-25 A Fistful of Dollars és una versió d'aquesta pel·lícula.
Tsubaki Sanjūrō or Sanjuro Akira Kurosawa 1962-01-01
Seppuku Masaki Kobayashi 1962-09-16 Va Guanyar un premi al Festival de Cinema de Cannes.
Chūshingura Hiroshi Inagaki 1962-11-03
Sanbiki no Samurai Hideo Gosha 1964
Kedamono no ken Hideo Gosha 1965
Samurai Kihachi Okamoto 1965
Dai-bosatsu Tōge Kihachi Okamoto 1966
Kiganjô no bôken Senkichi Taniguchi 1966
Jōi-uchi: Hairyō tsuma shimatsu Masaki Kobayashi 1967 Va guanyar el premi Fipresci al Festival de Cinema de Venècia.
Kiru Kihachi Okamoto 1968
Fūrin Kazan Hiroshi Inagaki 1969
Akage Kihachi Okamoto 1969
Shinsengumi Tadashi Sawashima 1969
Goyōkin Hideo Gosha 1969
Hitokiri Hideo Gosha 1969
Mekurano Oichi midaregasa Hirokazu Ichimura 1969
Shinobi no shu Kazuo Mori 1970
Zatōichi to Yōjinbō Kihachi Okamoto 1970
Bakumatsu Daisuke Itō 1970
Machibuse Hiroshi Inagaki 1970
Kozure Ōkami: Kowokashi udekashi tsukamatsuru Kenji Misumi 1972-01-15 Primera pel·lícula de la sèrie Kozure Ōkami.
Yagyū Ichizoku no Inbō Kinji Fukasaku 1978
Akō-jō danzetsu Kinji Fukasaku 1978
Kagemusha Akira Kurosawa 1980 Nominada per a l'Oscar a Millor Pel·lícula Estrangera.
The Bushido Blade Tsugunobu Kotani 1981
Satomi Hakken-den Kinji Fukasaku 1984
Ran Akira Kurosawa 1985 Adaptació del Rei Lear. Va guanyar l'Oscar a Millor Vestuari.
Zatōichi Shintaro Katsu 1989-02-04 Dirigida, escrita i protagonitzada per Shintaro Katsu.
Ten to chi to Haruki Kadokawa 1991-02-08
Yon-jū-shichi-shi Kon Ichikawa 1994
Ame agaru Takashi Koizumi 1999
Tasogare Seibei Yôji Yamada 2002-11-02 Nominada per a l'Oscar a Millor Pel·lícula Estrangera
Mibu Gishi Den Yojiro Takita 2003-01-18
Zatōichi Takeshi Kitano 2003-09-02 Dirigida i protagonitzada per Takeshi Kitano, va guanyar el Lleó de PLata del festival de Cinema de Venècia.
Kakushi ken: Oni no tsume Yôji Yamada 2004-10-30
Bushi no Ichibun Yôji Yamada 2006-12-01
Katen no shiro Mitsutoshi Tanaka 2009
Jūsannin no Shikaku Takashi Miike 2010
Hisshiken Torisashi Hideyuki Hirayama 2010-7-10
Ichimei Takashi Miike 2011

Actors

[modifica]

Directors

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Hill (2002).
  2. ↑ Sedeño Valdellós, Ana María «Cine japonés: Tradición y condicionantes creativos actuales. Una revisión histórica.». Historia y Comunicación Social, 7, 2002, pàg. 257.
  3. ↑ Richie, Donald. Cien años de cine japonés. Madrid: Jaguar, 2004, p. 298. ISBN 84-95537-77-X. 
  4. ↑ Silver (1977), p. 37.
  5. ↑ Japan: A New Wave (retrieved on 07/13/2008)
  6. ↑ White, p. 1.
  7. ↑ Cowboys and Shoguns: The American Western, Japanese Jidaigeki, and Cross-Cultural Exchange PDF.[1]
  8. ↑ Shaw, Justine. «Star Wars Origins». Far Cry from the Original Site. [Consulta: December 20, 2015].
  9. ↑ Patrick Crogan.
  10. ↑ Midnight Eye review: Kwaidan

Bibliografia

[modifica]
  • Silver, Alain (1977). The Samurai Film. New York: Overlook Press. ISBN 0-87951-175-3.
  • White, Allen. "A Man, a Blade, an Empty Road".UncleanArts. Retrieved 2016-01-11.
  • Galloway, Patrick (2005). Stray Dogs & Lone Wolves: The Samurai Film Handbook. Berkeley: Stone Bridge P.
  • Galloway, Patrick (2009). Warring Clans, Flashing Blades: A Samurai Film Companion. Berkeley: Stone Bridge P.
  • Hobshawn, Eric (1992). The Invention of Tradition. Nova York: Cambridge UP.

Enllaços externs

[modifica]
  • Jidaigeki Renaissance Project Arxivat 2012-02-01 a Wayback Machine. (en anglès)
  • Toei Kyoto Studio Park (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chanbara&oldid=33090787»