[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Cecil Healy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCecil Healy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 novembre 1881 Modifica el valor a Wikidata
Sydney (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 agost 1918 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Somme (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióSt Aloysius' College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónedador Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Esportnatació Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1912Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1912 - 100 metres lliures masculins  (medalla d'argent olímpica)
1912Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1912 - relleus 4x200 metres lliures masculins  (medalla d'or olímpica) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Medaller
Representa: Australasian team for Olympic games Australàsia
Jocs Olímpics Anells olímpics
Natació
Or Estocolm 1912 Relleus 4x200 m lliures
Argent Estocolm 1912 100 metres lliures
Jocs Intercalats
Bronze Atenes 1906 100 metres lliures

Cecil Patrick Healy (Darlinghurst, Sydney, Nova Gal·les del Sud, 28 de novembre de 1881 – Mont Saint-Quentin, Mosel·la, 29 d'agost de 1918) va ser un nedador australians que va competir a començaments del segle xx.

Healy començà a practicar la natació el 1896, quan es traslladà a viure a Sydney després d'uns anys vivint a Bowral. El 1904 va nedar les 100 iardes en 58", millor temps mundial en aquells moments, però que la manca de regulació dels registres impedeix certificar com a tal. El 1905 nedà les 110 iardes en 58", igualant el rècord mundial, als Campionats d'Australàsia.

El 1906 va prendre part en els Jocs Intercalats d'Atenes, on disputà tres proves del programa de natació. Guanyà la medalla de bronze en els 100 metres lliures, mentre en els 400 metres lliures fou sisè. També disputà la prova de la milla, que hagué d'abandonar.[1]

En finalitzar els Jocs va disputar una gira per Europa, competint a Alemanya, Bèlgica, Països Baixos i el Regne Unit. La manca de diners impedí la seva participació en els Jocs de Londres de 1908. El 1909 i 1910 va guanyar el campionat nacional de les 110 iardes.

Sis anys més tard, als Jocs d'Estocolm va disputar tres proves del programa de natació. En elles guanyà la medalla d'or en els relleus 4x200 m lliures i la de plata en els 100 metres lliures, mentre en els 400 metres lliures fou quart.[1]

Després dels Jocs va fer una gira per Europa, on va millorar el rècord mundial de les 220 iardes en poder de Frank Beaurepaire en més de tres segons a Escòcia, abans de retirar-se i tornar a Austràlia.[1]

Healy era un ferm defensa de la pràctica diària de la natació com a exercici físic. En reconeixement per la seva feina com a socorrista a la platja de Manly va ser guardonat amb la medalla de plata per part de la Royal Humane Society. El 1981 va ser inclòs a l'International Swimming Hall of Fame.[2]

Carrera militar

[modifica]

El setembre de 1915 Healy es va llistar a l'Australian Defence Force, servint com a sergent d'intendència a Egipte i França. El juny de 1918 fou ascendit a segon tinent del 19è Batalló d'Esportistes. Morí al front de guerra al Somme.[3] Healy continua sent l'únic medallista d'or australià mort al camp de batalla. Fou enterrat al Nou Cementiri Britànic d'Assevillers.[1][4][5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Cecil Healy Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 30 de març 2012. [Consulta: 18 maig 2017].
  2. International Swimming Hall of Fame, Honorees, Cecil Healy (AUS). Consulta 18 març 2015.
  3. «Olympians Who Were Killed or Missing in Action or Died as a Result of War». Sports Reference. Arxivat de l'original el 27 de febrer 2017. [Consulta: 3 agost 2015].
  4. Weiss, Gordon. «100 years ago in Stockholm: The Olympics». Global Mail. Digital Global Mail Limited. Arxivat de l'original el 17 de juliol 2012. [Consulta: 12 juliol 2012].
  5. Coe, Bruce «Australasia's 1912 Olympians and the Great War». International Journal for the History of Sport, 31, 18, 2014, pàg. 2313–2325.