Castell de Seta
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell, monument i construcció  | |||
| Part de | Patrimoni Cultural de la província d'Alacant | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura medieval | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Balones (el Comtat) | |||
| Localització | Tossal a la serra d'Almudaina | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 8 març 2001 | |||
| Identificador | RI-51-0010572 | |||
| Codi IGPCV | 03.020-9999-000001[1] | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Identificador | RI-51-0010572 | |||
| Codi IGPCV | 03.020-9999-000001[1] | |||
El castell de Seta o castell de la Costurera és un castell situat a 2 km a l'est del municipi de Balones (el Comtat), sobre un tossal a la serra d'Almudaina.
Història
[modifica]El castell, d'origen musulmà, està datat al segle xi, encara que nombroses troballes ceràmiques del segle xii s'han trobat a la zona. Al tossal on es troba el castell també s'ha documentat presència humana a l'edat del bronze i ocupació romana als segles II i III.
La primera referència escrita que es té del castell diu que aquest castell i el de Xeroles són venuts el 22 de maig de 1258 a Golzalvo Ferrández de Medrano per 1200 besants. També, el 4 d'abril de 1259 se li dona una ordre a Gonzalvo Ferrández, alcaid de Cheroles, perquè retinga les rendes del castell amb una quantitat superior a l'oferta pel millor postor. El 6 de març de 1270, Jaume I dona a Bella i al seu fill Roger de Llúria, les propietats del castell de Xeroles i Seta com a heretat franca.
Estat actual
[modifica]El castell, en ruïna, té un perímetre emmurallat de planta poligonal, amb sis torres de planta quadrada bastides en tàpia de maçoneria. Dues torres situades a la part alta de la fortificació foren construïdes en època cristiana sobre les antigues torres musulmanes. Una d'elles té forma semicircular, amb 8 metres d'alçada, sent aquesta la fita superior en alçada del castell.
Adossat a la torre semicircular, s'hi troba un recinte quadrangular, on probablement s'hi trobava l'antiga església de Sant Francesc.
Bibliografia
[modifica]- El Comtat, una terra de castells. Editat pel Centre d'Estudis Contestans. 1996.
- ↑ 1,0 1,1 URL de la referència: https://ceice.gva.es/va/web/patrimonio-cultural-y-museos/inventario-general. Data de consulta: 31 març 2023.