Carlinhos Brown
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
(2007) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Antonio Carlos Santos de Freitas 23 novembre 1962 (61 anys) Salvador (Brasil) |
Altres noms | Carlinhos Brown |
Religió | Candomblé |
Activitat | |
Ocupació | Artista musical |
Membre de | |
Gènere | Axé i blues |
Estil | Samba Bossa nova Pop |
Veu | Cantant melòdic |
Instrument | Veu, guitarra, bandolin (en) , instrument de percussió i bateria |
Segell discogràfic | Sony BMG |
Company professional | Caetano Veloso, Gilberto Gil James Brown |
Família | |
Fills | Chico Brown |
Premis | |
Lloc web | carlinhosbrown.com.br |
|
Carlinhos Brown és el nom artístic d'Antonio Carlos Santos de Freitas (Salvador de Bahia, 23 de novembre de 1962), cantant, percussionista, compositor, productor i agitador cultural brasiler.[1][2]
Biografia
[modifica]El seu nom artístic és un homenatge a James Brown i H. Rap Brown, líders de la música negra de la dècada del 1970, ídols del funk i de la música soul.
Va començar aprenent a tocar la pandereta i, progressivament, va anar dominant tots els instruments de percussió.
Carlinhos es va convertir en un dels instrumentistes més sol·licitats de Bahia a l'inici de la dècada del 1980. El 1984 va tocar a la banda Acordes Verdes, de Luiz Caldas. Fou un dels creadors del gènere samba-reggae i, el 1985, va formar part de la banda de Caetano Veloso al disc Estrangeiro.[3] En aquesta participació, la seva composició Meia Lua Inteira va tenir molt d'èxit al Brasil i a l'estranger. També l'any 1985, Luiz Caldas va gravar Visão de Cíclope, primera composició de Carlinhos Brown i un dels èxits més escoltats a les emissores de ràdio de Salvador de Bahia.[4]
Ben aviat sorgiran Remexer, O Côco i É Difícil, composicions seves interpretades per altres artistes, que li valdran el trofeu Caymmi, un dels més importants de música baiana.[5] Participà també en gires mundials amb João Gilberto, Djavan i João Bosco.
A la dècada del 1990 es va projectar nacionalment i internacional com a líder del grup Timbalada. Aquesta banda va reunir més de 100 percussionistes i cantants, anomenats els timbaleiros, i la majoria eren joves pobres del barri de Candeal, on va néixer el compositor.[6]
Va gravar vuit cds i va fer per diversos països del món. El 1993 va ser nomenat per la revista Billboard Magazine com el "millor productor d'enregistraments de l'Amèrica Llatina".[7]
Després de l'èxit de Timbalada, el 1996 de gravar un disc en solitari Alfagamabetizado, on canta, n'és el compositor i qui toca tots els instruments. A aquest disc el seguiren Omelete Man i un tercer enregistrament, Bahia do Mundo, Mito e Verdade.
El 2002 va tenir un gran èxit de públic cantant amb Arnaldo Antunes i Marisa Monte amb Os Tribalistas. El senzill "Já sei namorar" va ser número 1 a les principals emissores de ràdio del Brasil. El segon senzill de l'àlbum, "Velha Infância", es va convertir en banda sonora d'una telenovel·la de la cadena Rede Globo. El 2003 Os Tribalistas van guanyar el premi de millor àlbum, millor DVD i millor cançó amb "Já sei Namorar", al Multishow de Música Brasilera.[8]
El 2004 va participar al Fòrum Internacional de les Cultures amb la seva Caravanola,[9] la participació del qual va ser la fita mes rellevant de la celebració de Barcelona amb l'intent d'organitzar grans esdeveniments alternatius arreu de món[10]
Discografia
[modifica]- Alfagamabetizado (1996)
- Omelete Man (1998)
- Bahia do Mundo, Mito e Verdade (2001)
- Para Sempre (2002)
- Tribalistas (CD i DVD) (2002)
- Carlinhos Brown é Carlito Marrón (2003)
- Candyall Beat (2004)
- A gente ainda não sonhou (2007)
Referències
[modifica]- ↑ «Carlinhos Brown Biography, Songs, & Albums» (en anglès). allmusic.com. [Consulta: 12 febrer 2022].
- ↑ «Carlinhos Brown» (en portuguès brasiler). Diccionario Cravo Albin De Música Popular Brasilera. [Consulta: 12 febrer 2022].
- ↑ Rojas, Enrique Blanc. Flashback: La aventura del periodismo musical (en castellà). Editorial Universidad de Guadalajara, 2020-11-05. ISBN 978-607-450-606-8.
- ↑ Santanna, Marilda. As donas do canto: o sucesso das estrelas-intérpretes no carnaval de Salvador. EDUFBA, 2009. ISBN 978-85-232-0625-3.
- ↑ de Morais Junior, Luis Carlos. O Sol nasceu pra todos: a história secreta do samba (en portuguès brasiler). Litteris, 2021-11-04. ISBN 978-85-374-0440-9.
- ↑ Tzanelli, Rodanthi. Socio-Cultural Mobility and Mega-Events: Ethics and Aesthetics in Brazil’s 2014 World Cup (en anglès). Routledge, 2015-04-10. ISBN 978-1-317-50802-1.
- ↑ Magaldi, Cristina «Adopting imports: new images and alliances in Brazilian popular music of the 1990s1» (en anglès). Popular Music, 18, 3, 10-1999, pàg. 309–329. DOI: 10.1017/S0261143000008898. ISSN: 1474-0095.
- ↑ Henry, Clarence Bernard. Let's Make Some Noise: Axé and the African Roots of Brazilian Popular Music (en anglès). Univ. Press of Mississippi, 2010-02-17. ISBN 978-1-62846-942-4.
- ↑ «La rúa de Carlinhos Brown arrastra a 400.000 barceloneses» (en castellà). La Vanguardia, 15-05-2004. [Consulta: 12 febrer 2022].
- ↑ Perion, Francesc. «El Fòrum de les Cultures o la tercera via per a grans esdeveniments». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 febrer 2022].
Enllaços externs
[modifica]- Persones vives
- Músics de Salvador
- Cantautors brasilers
- Músics afrobrasilers
- Guitarristes brasilers
- Percussionistes brasilers
- Panderetistes
- Bateries americans
- Músics de samba
- Músics de bossa nova
- Músics pop brasilers
- Productors musicals brasilers
- Guanyadors del Premi Goya a la millor cançó original
- Músics de Música Popular Brasileira