Capitular de Villis

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Capitular de Villis

52° 10′ N, 10° 32′ E / 52.16°N,10.54°E / 52.16; 10.54
Tipus	capitular
Promulgació	Carlemany
Localització	Wolfenbüttel (Alemanya)
Llengua original	llatí

El Capitulare de villis vel curtis imperii (o imperialibus) és una acta legislativa (un capitular) i reial decret que data de finals del segle VIII o principis del segle IX.^[1][2] En aquesta acta Carlemany, dirigint-se als seus villici, els governadors dels seus dominis (villae, villis), decreta un determinat nombre d'observacions i regles. El capitular no actua com un conjunt de simples recomanacions sinó com un conjunt de normes sancionadores estrictes com per exemple multes, revocacions o empresonaments.

Els capitulars tenien caràcter d'aplicació imperial, és a dir, les normes, decrets i regles que contenien s'havien d'aplicar a tot l'imperi. La correcta aplicació dels capitulars era controlada in situ pel missi dominici ("els enviats del senyor").

El nom de "capitular" ve de la seva divisió en capítols.^[3] Els capitulars s'elaboraven a les assemblees generals de l'imperi carolingi, en les quals es tractaven temes i qüestions que afectaven a l'imperi.

L'autor i la data del capitular, l'únic exemplar existent del qual es conserva a la Biblioteca de Wolfenbüttel a Alemanya, són desconeguts com sol passar freqüentment en el cas dels manuscrits carolingis.

El text es compòn d'unes 40 pàgines i és clar que no va poder ser redactat exclusivament en tota la seva extensió per Carlemany, però reflecteix la seva voluntat política, econòmica i cultural. Es creu que l'autoria recau en un equip complet, és a dir que es tractaria d'una obra col·lectiva (una de les primeres) segurament creada en l'assemblea general. Malgrat tot, alguns autors pensen que l'emperador hauria pogut participar en alguns articles.

Però si s'intenta assignar una única autoria a aquest famós capitular s'ha d'assenyalar els erudits, els científics més importants de l'època els quals eren sens dubtes els monjos. Segons els especialistes de la qüestió, seria, en la seva majoria, l'obra d'un gran escriba i intel·lectual de l'època que actualment es creu que es tractaria d'Alcuí de York.

Aquest capitular és conegut generalment pels seus capítols (articles) 43, 62 però sobretot pel 70, el qual conté la llista d'un centenar de plantes, arbres, arbustos o simples herbes que s'ordena que siguin cultivades als jardins reials. Per aquesta llarga resolució de 120 articles (els famosos capitulae), Carlemany va intentar reformar completament l'agricultura i l'administració dels seus immensos dominis, els quals s'estenien des d'Alemanya fins Espanya. De fet, numerosos historiadors parlen d'una "revolució agrícola" durant l'imperi carolingi que, gràcies a una sèrie d'innovacions agrícoles, van augmentar la productivitat i el rendiment de la terra. En conseqüència va començar a acumular-se excedent i aquest va permetre una auge del comerç i de les ciutats.

Fora d'aquests articles, el capitular descriu i s'interessa per moltes activitats com els oficis, els teixits, la caça, la carnisseria, la medicina, la botànica, l'agricultura, l'alimentació... També se centra en l'autoritat atribuïda a la reina, l'ensenyament, la creació d'escoles...

Als capítols 43, 62 però sobretot al 70 hi ha una llarga enumeració de 94 plantes (73 herbes, 16 arbres fruiters, 5 plantes tèxtils i tintoreres) no sempre fàcils de precisar. Eren les que els dominis reials volien cultivar. Es donen indicacions precises sobre els fruits i verdures cultivats a l'època en països com França.

1. Alltagswortschatz im Althochdeutschen
2. Marc Bloch: L'origine et la date du Capitulare de villis
3. Der lateinische Text von der Bibliotheca Augustana