[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Campionat del Món de motociclisme de velocitat de 125cc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«125cc» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «125cc (motocròs)».
125cc - FIM World Championship
Grand Prix
CategoriaVelocitat
ÀmbitInternacional
EntitatDorna Sports i FIM
PrecedentsC. d'Europa: 1924 - 48
1a Temporada1949
Temporada final2011
SuccessorMoto3: 2012
Darrer campió Nico Terol
Darrer campió de constructors Aprilia

El Campionat del Món de Motociclisme de velocitat de 125cc, regulat per la FIM, fou la màxima competició internacional de motociclisme de velocitat en la cilindrada de 125 cc. Coneguda com a "classe de 125 cc" (en anglès, 125 cc class), era una de les diverses categories en què es disputava el Campionat del Món, amb les seves curses formant part dels Grans Premis al costat de les de les altres cilindrades. Es disputà entre 1949 i 2011, esdevenint Moto3 a partir de la temporada de 2012.[1]

Fins al 1962, en què s'afegiren els 50cc i, més tard, a partir del 1990, en què desaparegueren els 80cc, els 125cc foren la cilindrada més petita del mundial.

Reglament

[modifica]

A partir del 1970, les motos podien tenir un màxim de dos cilindres, xifra que tornà a reduir-se a partir del 1988, quan passaren a haver de ser per força monocilíndriques. Aquella mateixa temporada, la regulació del pes mínim de la motocicleta passà a ser de 70 kg (132 amb el pilot inclòs),[2] norma que es revisà més tard per tal de tenir en compte només el pes de la moto amb el pilot, el qual no havia de superar els 136 kg. Els espais porta-números de la motocicleta (un al davant i dos de laterals, un a cada banda) havien de ser negres amb els números blancs.

L'edat mínima de participació es va fixar en 15 anys, mentre que l'edat màxima es va establir d'ençà del 2005 en 28 anys (25 per als debutants i per als pilots que hi participaven com a "comodí").

Pilots

[modifica]
Jorge Martínez, "Aspar", amb la Derbi 125 el 1988

La presència d'aquesta classe al campionat mundial va començar amb el Gran Premi de Suïssa, celebrat el 2 de juliol de 1949 al circuit de Bremgarten. Aquesta primera cursa la va guanyar Nello Pagani amb una FB Mondial de fàbrica.

Al llarg dels anys, la classe de 125 cc ha representat sovint un banc de proves vàlid i un excel·lent trampolí per als pilots novells cap a les principals categories. Tot resseguint la llista de campions del món de la categoria se n'hi poden trobar alguns que han marcat la història d'aquest esport, com ara Carlo Ubbiali, Phil Read, Ángel Nieto Valentino Rossi i Marc Márquez. A banda, cal esmentar també els anomenats "especialistes en petites cilindrades", que han restringit la seva activitat esportiva en aquest camp específic; probablement el nom més important entre aquests darrers és el del múltiple campió del món espanyol Ángel Nieto qui, abans d'abandonar les competicions per a començar la seva carrera com a director d'equip, va guanyar el títol mundial dels 125cc en 7 ocasions. Altres exemples són els italians Carlo Ubbiali (qui guanyà 9 títols distribuïts entre aquesta classe i la dels 250cc durant la dècada del 1950), Pier Paolo Bianchi, Eugenio Lazzarini i Fausto Gresini (qui seguí les passes de Nieto també pel que fa a l'activitat posterior com a director d'equip).

Rècords

[modifica]

El pilot més jove a guanyar una cursa de 125cc fou el britànic Scott Redding, nascut el 4 de gener de 1993, amb 15 anys, 5 mesos i 18 dies al Gran Premi de Gran Bretanya del 2008, celebrat el 22 de juny. Anteriorment, aquest rècord el tenia Marco Melandri amb 15 anys i 10 mesos i abans, Ivan Goi amb 16 anys i 5 mesos.

Fabricants

[modifica]
L'Honda 2RC143 que pilotà Mike Hailwood el 1961

Diversos fabricants de motocicletes s'han aventurat amb èxit dins la cilindrada dels 125 cc. Hi ha hagut casos d'empreses especialitzades només en petites cilindrades, com ara Derbi, Minarelli, MBA i Garelli, i d'altres que van fer de la versatilitat la seva força, des de la MV Agusta dels primers anys fins als japonesos o Aprilia, els quals es van repartir els títols durant els anys següents.

Els fabricants d'aquesta categoria han proposat solucions que no sempre s'han reutilitzat en les altres classes superiors, com ara la suspensió posterior amb precàrrega ajustable pel pilot, ja que amb l'alleugeriment de la motocicleta (a causa del consum de combustible) s'hi ha de reduir. La precàrrega només era present en aquesta classe, que es veia més afectada que la resta per la variació de pes.

Llista de campions

[modifica]
Edició Any Pilot Motocicleta
I 1949 Itàlia Nello Pagani Mondial
II 1950 Itàlia Bruno Ruffo Mondial
III 1951 Itàlia Carlo Ubbiali Mondial
IV 1952 Regne Unit Cecil Sandford MV Agusta
V 1953 Alemanya Werner Haas NSU
VI 1954 Àustria Rupert Hollaus NSU
VII 1955 Itàlia Carlo Ubbiali MV Agusta
VIII 1956 Itàlia Carlo Ubbiali MV Agusta
IX 1957 Itàlia Tarquinio Provini Mondial
X 1958 Itàlia Carlo Ubbiali MV Agusta
XI 1959 Itàlia Carlo Ubbiali MV Agusta
XII 1960 Itàlia Carlo Ubbiali MV Agusta
XIII 1961 Austràlia Tom Phillis Honda
XIV 1962 Suïssa Luigi Taveri Honda
XV 1963 Nova Zelanda Hugh Anderson Suzuki
XVI 1964 Suïssa Luigi Taveri Honda
XVII 1965 Nova Zelanda Hugh Anderson Suzuki
XVIII 1966 Suïssa Luigi Taveri Honda
XIX 1967 Regne Unit Bill Ivy Yamaha
XX 1968 Regne Unit Phil Read Yamaha
XXI 1969 Regne Unit Dave Simmonds Kawasaki
XXII 1970 Alemanya Dieter Braun Suzuki
XXIII 1971 Spain_1945_1977 Ángel Nieto Derbi
XXIV 1972 Spain_1945_1977 Ángel Nieto Derbi
XXV 1973 Suècia Kent Andersson Yamaha
XXVI 1974 Suècia Kent Andersson Yamaha
XXVII 1975 Itàlia Paolo Pileri Morbidelli
XXVIII 1976 Itàlia Pierpaolo Bianchi Morbidelli
XXIX 1977 Itàlia Pierpaolo Bianchi Morbidelli
XXX 1978 Itàlia Eugenio Lazzarini MBA
XXXI 1979 Espanya Ángel Nieto Minarelli
XXXII 1980 Itàlia Pierpaolo Bianchi MBA
XXXIII 1981 Espanya Ángel Nieto Minarelli
XXXIV 1982 Espanya Ángel Nieto Garelli
XXXV 1983 Espanya Ángel Nieto Garelli
XXXVI 1984 Espanya Ángel Nieto Garelli
XXXVII 1985 Itàlia Fausto Gresini Honda
XXXVIII 1986 Itàlia Luca Cadalora Garelli
XXXIX 1987 Itàlia Fausto Gresini Garelli
XL 1988 País Valencià Jorge Martínez, "Aspar" Derbi
XLI 1989 Catalunya Àlex Crivillé JJ Cobas
XLII 1990 Itàlia Loris Capirossi Honda
XLIII 1991 Itàlia Loris Capirossi Honda
XLIV 1992 Itàlia Alessandro Gramigni Aprilia
XLV 1993 Alemanya Dirk Raudies Honda
XLVI 1994 Japó Kazuto Sakata Aprilia
XLVII 1995 Japó Haruchika Aoki Honda
XLVIII 1996 Japó Haruchika Aoki Honda
XLIX 1997 Itàlia Valentino Rossi Aprilia
L 1998 Japó Kazuto Sakata Honda
LI 1999 Catalunya Emili Alzamora Honda
LII 2000 Itàlia Roberto Locatelli Aprilia
LIII 2001 San Marino Manuel Poggiali Gilera
LIV 2002 França Arnaud Vincent Aprilia
LV 2003 Catalunya Daniel Pedrosa Honda
LVI 2004 Itàlia Andrea Dovizioso Honda
LVII 2005 Suïssa Thomas Luthi Honda
LVIII 2006 Espanya Álvaro Bautista Aprilia
LIX 2007 Hongria Gábor Talmácsi Aprilia
LX 2008 FRA Mike Di Meglio Derbi
LXI 2009 Espanya Julián Simón Aprilia
LXII 2010 Catalunya Marc Márquez Derbi
LXIII 2011 País Valencià Nico Terol Aprilia

Estadístiques

[modifica]

Campions múltiples

[modifica]
Angel Nieto amb la Derbi 125cc el 1972
Pilot Títols
Espanya Ángel Nieto 7
Itàlia Carlo Ubbiali 6
Suïssa Luigi Taveri 3
Itàlia Pierpaolo Bianchi 3
Itàlia Loris Capirossi 2
Suècia Kent Andersson 2
Nova Zelanda Hugh Anderson 2
Japó Haruchika Aoki 2
Itàlia Fausto Gresini 2
Japó Kazuto Sakata 2

Títols per nacionalitat

[modifica]
País Total
Itàlia Itàlia 23
Espanya Espanya[1] 9
Països Catalans Països Catalans[2] 6
Catalunya Catalunya 4
Japó Japó 4
Regne Unit Regne Unit 4
 Suïssa 4
Alemanya Alemanya 3
País Valencià País Valencià 2
Nova Zelanda Nova Zelanda 2
Suècia Suècia 2
França França 2
Austràlia Austràlia 1
Àustria Àustria 1
Hongria Hongria 1
San Marino San Marino 1
Total 63
  1. No s'hi compten els aconseguits per pilots dels Països Catalans.
  2. El total de títols imputats als Països Catalans correspon a la suma dels aconseguits per pilots de Catalunya (4) i el País Valencià (2).

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Moto3, ecco le regole della FIM» (en italià). topfuel.it. Arxivat de l'original el 2020-10-14. [Consulta: 13 octubre 2020].
  2. «qual e' il limite di peso per le moto da corsa ?» (en italià). archiviostorico.gazzetta.it. La Gazzetta dello Sport, 17-06-2000.

Enllaços externs

[modifica]
  • Web de MotoGP (anglès)