[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Cambrers

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'àlbumCambrers
Tipusàlbum Modifica el valor a Wikidata
ArtistaJuli Bustamante Modifica el valor a Wikidata
Publicat1981 Modifica el valor a Wikidata
EnregistratEstudis Tabalet Modifica el valor a Wikidata
Gènerepop Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
PortadaPep Laguarda Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Humitat relativa
(1979) Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 1151689 Modifica el valor a Wikidata

Cambrers és el primer disc del cantautor valencià Juli Bustamante: est àlbum, junt amb Brossa d'ahir de Pep Laguarda (1977) i Humitat relativa de Remigi Palmero (1979) —en el qual també participà Bustamante—, forma part de l'anomenada «trilogia del pop mediterrani valencià», segons la crítica especialitzada.[1]

Durant la gravació d'Humitat relativa Bustamante i Palmero varen conéixer als germans Luis i Pepe Dougan i al percussioniste Lito Boricó, els quals participaven en el disc: Bustamante, que en un principi volia treballar com a compositor de cançons per a altres, rebé l'espenta per a gravar un disc com a intèrpret que, malgrat la voluntat de Nacho Carreres i Lluís Miquel, no trobà cap de discogràfica interessada i finalment fon autoeditat gràcies al micromecenatge d'amics. Al remat, el disc tingué prou de ressò en la ràdio, exhaurí la primera edició i donà prous concerts al trio In Fraganti de Palmero, Bustamante i el germà d'est últim, Tico Balanzà.[2]

Totes les cançons foren escrites i compostes per Juli Bustamante. 

Llistat de cançons
Núm. TítolNotes[3] Durada
1. «Senyoreta X»  Dedicada a la mare del seu fill. 3:26
2. «Jove Carolina»  Sobre l'eixida de l'adolescència. 3:38
3. «Cambrers»  Basat en l'anècdota real d'un matí d'empalmada. 4:28
4. «Avions»  Sobre l'autoestima. 2:30
5. «Estimada germana»  Sobre la fi d'una relació. 1:17
6. «Zefirs» (instrumental)Homenatge a l'època d'Altea. 5:40
7. «Aigua descendent»    3:20

Referències

[modifica]
  1. Àlex Milian «Els dos testaments de Pep Laguarda». El Temps, 10-08-2018 [Consulta: 29 agost 2018].
  2. «‘Cambrers', revisitado por Julio Bustamante». Verlanga. [Consulta: 31 agost 2018].
  3. Quique Medina. «Bustamante comenta su popular álbum 'Cambrers' 33 años después» (en castellà). CulturPlaza.com, 23-01-2014. [Consulta: 1r setembre 2018].