[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Corona (satèl·lit)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Satèl·lit Corona KH-4B
Recuperació de la càpsula de retorn Discoverer 14 (típica per a la sèrie Corona)

El programa Corona va ser una sèrie de satèl·lits de reconeixement dels Estats Units produïts i operats per la Central Intelligence Agency Directorate of Science & Technology amb una important assistència de la Força Aèria dels EUA. Els satèl·lits Corona van ser utilitzats per a la vigilància fotogràfica de la Unió Soviètica (USSR), la República Popular de la Xina, i altres zones començant en el juny de 1959 i finals de maig de 1972. El nom d'aquest programa és a vegades vist com a "CORONA", però el nom actual "Corona" era una paraula clau, no un acrònim.

Els satèl·lits Corona van ser designats KH-1, KH-2, KH-3, KH-4, KH-4A i KH-4B. De KH s'entén per "Key Hole" o "Keyhole" (Número de codi 1010),[1] i el nombre que s'incrementa indica els canvis en la instrumentació de vigilància, com el canvi de càmeres de monopanoràmic a doblepanoràmic. El sistema de designació de "KH" va ser utilitzat per primer cop en el 1962 com a KH-4 i els números anteriors van ser afegits retroactivament. Van haver 144 satèl·lits Corona llançats, dels quals 102 van enviar fotografies utilitzables.

Història i costos

[modifica]

El Corona va començar sota el nom "Discoverer" com a part del satèl·lit de reconeixement de WS-117L i el programa de protecció de la Força Aèria dels EUA en el 1956. La Força Aèria dels Estats Units va acreditar la Onizuka Air Force Station com la "lloc de naixement del programa Corona".[2] En el maig de 1958, el Departament de Defensa va dirigir la transferència del programa WS-117L al Advanced Research Projects Agency. En el FY1958, el WS-117L va ser creat per la Força Aèria en US$108,2 milions (es va ajustar a la inflació de US$0,87 bilions en el 2024). Pel Discoverer, la Força Aèria i l'ARPA van gastar una suma combinada de US$132,3 milions en el FY1959 (es va ajustar a la inflació de US$1,05 bilions en el 2024) i US$101,2 milions en el FY1960 (es va ajustar a la inflació de US$0,8 bilions en el 2024).[3]

El projecte Corona es va impulsar ràpidament després de l'abatiment d'un avió espia U-2 sobre la Unió Soviètica en el maig de 1960.

Tecnologia

[modifica]
Esquema del sistema fotogràfic estereo/panoràmic de tipus "J-1" de constant rotació d'un satèl·lit de reconeixement Corona utilitzat en les missions KH-4A del 1963 al 1969.

Els satèl·lits Corona utilitzaven una càmera amb film especial de 70 mil·límetres amb una distància focal de 61 cm.[4] Va ser fabricat per Eastman Kodak, que era inicialment en 0,0076 mm de gruix, amb una resolució de 170 línies per 1.0 mm de la pel·lícula.[5][6] El contrast va ser de 2-a-1.[5] (En comparació, la millor pel·lícula de fotografia aèria produïda en la IIa Guerra Mundial podia produir tan sols 50 lines per 1,0 mm de pel·lícula.)[5] Aquesta pel·lícula d'acetat que va ser posteriorment substituït per una capa polièster que era més durable en l'espai exterior.[7] La quantitat de pel·lícula transportada pels satèl·lits va variar amb el temps. Al principi, cada satèl·lit transportava 2.400 m de pel·lícula en cada càmera, en un total de 4.900 m de pel·lícula.[5] No obstant això, una reducció en el gruix de la pel·lícula va permetre tranportar-ne més.[7] La quantitat de pel·lícula realitzada es va duplicar (tant per la reducció del gruix de la pel·lícula i per l'addició de càpsules addicionals) pel temps de la cinquena generació del satèl·lit (els KH-5), amb 4.900 m de pel·lícula cada càmera amb un total de 9.800 m de pel·lícula.[8] La major part de la pel·lícula era rodada en blanc i negre. La pel·lícula infraroja va ser utilitzada en la missió 1104, i la de color en les missions 1105 i 1008. La pel·lícula de color demostrava tenir una resolució més baixa, no obstant això, mai es va utilitzar de nou.[9]

Les càmeres van sercreades per Itek Corporation.[10] Les lents triple f/5 de 30 cm va ser dissenyades per aquest tipus de càmeres.[11] Cada lent feia 18 cm de diàmetre.[5] Eren molt similars a les lents Tessar desenvolupades a Alemanys per Zeiss.[12] Les càmeres eren inicialment d'1,5 m de llarg, però després es va estendre a 2,7 m de longitud.[13] Començant amb els satèl·lits KH-4, aquestes lents van ser substituïdes amb Petzval de f/3,5.[9] Les lents eren panoràmiques, i es van traslladar a través a un arc perpendicular de 70° a la direcció de l'òrbita.[5] Es va escollir una lent panoràmica perquè podia obtenir una imatge més àmplia. Encara que la millor resolució es va obtenir només en el centre de la imatge, això es podria resoldre fent que la càmera passés automàticament enrere i endavant a través d'un arc de 70°.[14] La lent de la càmera girava constantment, per contrarestar l'efecte borrós del satèl·lit movent-se sobre el planeta.[9]

Els primers satèl·lits Corona tenien una sola càmera, però es va aplicar ràpidament un sistema de dues càmeres.[15] La càmera frontal s'inclinava 15° cap endavant, i la càmera posterior s'inclinava 15° a popa, de manera que es podia obtenir una imatge estereoscòpica.[5] Més endavant en el programa, els satèl·lit utilitzaven tres càmeres.[15] La tercera càmera es va utilitzar per prendre imatges "índex" dels objectes que es filmaven estereogràficament.[16] El sistema de càmera J-3, utilitzat per primera vegada en el 1967, es col·locava la càmera en un tambor. Aquesta "càmera rotatoria" (o tambor) que es movia endavant i enrere, eliminava la necessitat de moure la càmera en si mateixa en un mecanisme de moviment alternatiu.[17] El tambor permetia l'ús de fins a dos filtres i fins a quatre ajustos d'exposició diferents, millorant en gran manera la variabilitat de les imatges que els Corona podien prendre.[18] Les primeres càmeres podria realitzar imatges en detall a terra fins a 12 m de diàmetre. Les millores en el sistema d'imatges van ser ràpides, i les missions KH-3 podien veure objectes de 3 m de diàmetre. Les missions posteriors eren capaces de resoldre objectes de només 1,5 m de diàmetre.[19] Una sola missió es va completar amb una resolució de 0,30 m però el limitat camp de visió es va determinar que era perjudicial per a la missió. La resolució de 0,91 m es va comprovar que era la resolució òptima per a la qualitat de la imatge i el camp de visió.

Les missions inicials Corona van patir de misterioses formes de pols i línies brillants que apareixien irregularment en la pel·lícula retornada. Eventualment, un equip de científics i enginyers del projecte i de l'acadèmia (entre ells Luis Alvarez, Sidney Beldner, Malvin Ruderman, i Sidney Drell) van determinar que les descàrregues electroestàtiques (anomenat efecte corona) van ser causats per alguns dels components de les càmeres estaven exposant la pel·lícula.[20][21] Les mesures correctives inclouen una millor presa de terra dels components, millors rodets de pel·lícula que no generaven electricitat estàtica, millors controls de temperatura, i un ambient intern més net.[21] Tot i que es van introduir millores per reduir l'efecte corona, la solució final va ser carregar les llaunes de la pel·lícula amb una càrrega completa de la pel·lícula, alimentant la pel·lícula verge a través de la càmera sobre la bobina de recollida sense exposició. Aquesta pel·lícula no exposada es va processar a continuació i examinar pel Corona. Si no es troba o la corona era observada dins dels nivells acceptables, els pots van ser certificats per al seu ús i es va carregar amb una pel·lícula fresca per a la missió.

Edifici dels "projectes avançats" del Lockheed al Hiller Aircraft de Menlo Park, Califòrnia.

Els primers satèl·lits del programa van orbitar a altituds de 160 km per sobre la superfície de la Terra, encara que les missions posteriors van orbitar encara més baix, en 121 km).[9] En un principi, els satèl·lits Corona van ser dissenyats per girar al llarg del seu eix principal, de manera que el satèl·lit es mantingui estable. Les càmeres prendrien fotografies només quan apuntessin a la Terra. La companyia de càmeres Itek, no obstant això, va proposar estabilitzar el satèl·lit al llarg dels tres eixos per mantenir les càmeres fixes apuntant a la Terra.[12] Començant amb la versió KH-3 del satèl·lit, una càmera d'horitzó va prendre imatges de diverses punts principals.[16] Un sensor va ser utilitzat en els coets propulsors laterals del satèl·lit per alinear el coet amb aquests "punts índexs", de manera que s'alineava correctament amb la Terra i les càmeres apuntaven en la direcció correcta.[22] Començant en el 1967, van ser utilitzades dues càmeres d'horitzó. Aquest sistema va ser conegut com a Dual Improved Stellar Index Camera (DISIC).[18]

La pel·lícula es recuperava de l'òrbita a través d'una càpsula de reentrada (anomenat "bucket"), dissenyat per General Electric, que se separava del satèl·lit i queia cap a la Terra.[23] Després de la intensa calor generada en la reentrada, l'escut tèrmic que envolta el vehicle és explusat a 18 km i es desplega el paracaigudes.[24] La càpsula és destinada a ser atrapada en l'aire per un avió que hi passa[25] amb una arpa de remolc en l'aire que després s'hissa a bord, o pot caure al mar.[26] La sal a la base es dissoldria després de dos dies, permetent que la càpsula s'enfonsés si no fos recollit per la Marina dels Estats Units.[27] Després que la Reuters va informar d'un aterratge accidental del vehicle de reentrada i descobert per pagesos veneçolans a mitjans de 1964, les càpsules ja no estaven etiquetades com a "Secret" però va oferir una recompensa en vuit idiomes per al seu retorn als Estats Units.[28] Començant amb el número de vol 69, es va emprar un sistema de dues càpsules.[20] Això també va permetre el satèl·lit per entrar en mode passiu (o "zombie"), apagant-se durant un màxim de 21 dies abans que es torni a fer imatges.[8] Començant en el 1963, una altra millora va ser el "Lifeboat", un sistema alimentat per bateria que permetia l'ejecció i la recuperació de la càpsula en el cas que fallés l'energia.[29][30] La pel·lícula era processada a la planta Hawkeye d'Eastman Kodak a Rochester, Nova York.[31]

Els Corona van ser llançats per coets Thor-Agena, que utilitzaven un primer tram Thor i un impulsador Agena (que serveix com la segona etapa del coet per aixecar el Corona en òrbita).[32] Amb l'aplicació del sistem fotogràfic J-1 en el 1963, es va utilitzar el coet Thorad com a primer tram, donant lloc a grans millores en la fiabilitat del llançament.[29] Més tard, els llançaments es van fer utilitzant el Thrust Augmented Thor (TAT).[33] Els coets maniobrables es van afegir també als satèl·lits començant en el 1963. Aquests eren diferents que els propulsors estabilitzadors de l'actitud que eren incorporats al principi del programa. Els Corona van orbitar en òrbites baixes per millorar la resolució del seu sistema de càmeres. Però el perigeu (el punt més baix de l'òrbita), els Corona patien d'arrossegament de l'atmosfera de la Terra. En aquella època, això podria causar el seu decaïment de l'òrbita i forçar el satèl·lit a tornar a entrar a l'atmosfera prematurament. Els coets de maniobra es van dissenyar per impulsar els Corona en una òrbita més alta, i allargar el temps de missió, fins i tot si s'utilitzaven perigeus baixes.[34] Per al seu ús en situacions de crisi inesperades, la National Reconnaissance Office (NRO) va mentenir un Corona en estat "R-7", és a dir llest per al seu llançament en set dies. A l'estiu de 1965, la NRO podia mantenir els Corona per al seu llançament en un dia.[35]

L'obtenció i el manteniment de satèl·lits Corona va ser destionat pel Central Intelligence Agency, que va realitzar ajustos de cobertura de l'abril de 1958 a 1969 per accedir a la planta de Palo Alto (Califòrnia) de Hiller Helicopter Corporation per a la producció.[36] En aquestes instal·lacions, el segon tram del coet Agena, les càmeres, rollets de pel·lícula, i la càpsula de reentrada van ser muntats i provats abans de l'embarcament al Vandenberg Air Force Base.[37] En el 1969, les tasques de muntatge es van traslladar a les instal·lacions de Lockheed a Sunnyvale, Califòrnia.[38] (La NRO estava preocupada, ja que es podia eliminar el Corona, els tècnics experts estaven preocupats pels seus llocs de treball per la sortida del programa. El pas a Sunnyvale va assegurar que el personal prou capacitat estaria disponible.)

Les decisions respecte sobre els objectius a fotografiar van ser realitzdes pel Corona Target Program. Els satèl·lits Corona van ser situats en òrbites polars.[19] Aquest programa, gestionat per un ordinador de bord, va ser programat per operar les càmeres basades en objectius d'intel·ligència per obtenir imatges, el clima, l'estat operacional del satèl·lit, i quines imatges ja s'havien capturat.[39] El control de terra dels satèl·lits Corona va ser conduït originalment pel Stanford Industrial Park, un parc industrial a Page Mill Road de Palo Alto, Califòrnia. Més tard es va traslladar a la Sunnyvale Air Force Base prop de Sunnyvale, Califòrnia.[40]

Llançaments dels Corona per configuració

[modifica]

Més avall hi ha una llista de llançaments dels Corona, realitzada per la United States Geological Survey.[41] Aquesta llista en taula inclou la designació del govern de cada tipus de satèl·lit (C, C-prime, J-1, etc.), la resolució de la càmera, i una descripció del seu sistema fotogràfic.

Període No. Nom Resolució Notes Nombre
Juny 1959– Set 1960 KH-1 "Corona", C 7,5 m Primera sèrie dels satèl·lits espia d'imatgeria americans. Cada satèl·lit transportava una sola càmera panoràmica i un sol vehicle de retorn. 10 sistemes; 1 recuperació.
Oct 1960– Oct 1961 KH-2 Corona', C' (o "C-prime")* 7,5 m Una sola càmera panoràmica i un sol vehicle de retorn. 7 sistemes; 4 recuperacions.
Ago 1961– Gen 1962 KH-3 Corona‴, C‴ (o "C-triple-prime")* 7,5 m Una sola càmera panoràmica i un sol vehicle de retorn. 9 sistemes; 5 recuperacions.
Feb 1962- Des 1963 KH-4 Corona-M, Mural 7,5 m Retorn de pel·lícula. Dos càmeres panoràmiques. 26 sistemes; 20 recuperacions.
Ago 1963- Oct 1969 KH-4A Corona J-1 2,75 m Retorn de pel·lícula amb dos vehicles de reentrada i dos càmeres panoràmiques. Gran quantitat d'imatges. 52 sistemes; 94 recuperacions.
Set 1967- Maig 1972 KH-4B Corona J-3 1,8 m Retorn de la pel·lícula amb dos vehicles de reentrada i dos càmeres rotatòries panoramiques. 17 sistemes; 32 recuperacions.
Feb 1961- Ago 1964 KH-5 Argon 140 m Missions de creació de mapes a baixa resolució; una càmera de fotograma únic. 12 sistemes; 5 recuperacions.
Mar 1963- Jul 1963 KH-6 Lanyard 1,8 m Càmera experimental en un programa de curta durada. 3 sistemes; 2 recuperacions.

* (Les marques de citació són designacions originals de les primeres tres generacions de càmeres.)

Discoverer

[modifica]
Imatge de El Pentàgon realitzada pel Corona, 25 Set 1967
Càrrega útil del pot de pel·lícula del Corona

La primera dotzena o més dels satèl·lits Corona i els seus llançaments es van barrejar amb desinformació com a part d'un programa de desenvolupament de tecnologia espacial anomenat programa Discoverer. Les primeres proves de llançament del Corona/Discoverer es van dur a terme a principis de 1959. La càpsula del Discoverer 2 podria haver estat recuperada pels soviètics, després d'aterrar a l'Illa Spitsbergen.[37] El primer llançament del Corona que contenia una càmera va ser llançat el juny de 1959 amb el nom encobert Discoverer 4. Va ser un satèl·lit de 750 quilogram llançat per un coet Thor-Agena.

La càpsula de retorn de la missió Discoverer 13, que va ser llançada el 10 d'agost de 1960, va ser recuperat amb èxit l'endemà.[42] Va ser el primer cop que un objecte fou recuperat amb èxit de l'òrbita. Després de la missió Discoverer 14, llançada el 18 d'agost de 1960, la seva càpsula amb la pel·lícula va ser recuperada dos dies després per un avió de càrrega C-119 Flying Boxcar. Aquest va ser el primer retorn amb èxit de pel·lícula fotogràfica de l'òrbita. En comparació, el Spútnik 5 va ser llançat a l'òrbita el 19 d'agost de 1960, un dia després del llançament del Discoverer 14. El Spútnik 5 va ser un biosatèl·lit que va col·locar en òrbita dos gossos, la Belka i Strelka, i després de manera segura se'ls va tornar a la Terra.[43]

Almenys dos llançaments dels Discoverers van ser utilitzats per provar satèl·lits pel Missile Defense Alarm System (MIDAS), un primerenc programa de detecció de llançament de míssils que utilitzava càmeres per infraroig per detectar els senyals tèrmics de coets llançant-se a l'òrbita.

La càpsula de pel·lícula del Corona va ser més tard adaptat pel satèl·lit KH-7 GAMBIT, que prenia fotografies de més resolució.

L'últim llançament sota el nom encobert Discoverer va ser amb el Discoverer 38 el 26 de febrer de 1962. La càpsula va ser recuperada amb èxit en ple descens durant la seva 65a òrbita (la 13a recuperació d'una càpsula; la novena en l'aire).[44] Arran d'aquest últim ús sota nom Discoverer, els llançaments restants dels satèl·lits Corona van romandre complement en top secret. l'últim llançament dels Corona va ser en el 25 de maig de 1972. El projecte va ser abandonat després que un submarí de la Marina Soviètica fos detectat esperant la recuperació en l'aire d'un Corona en l'oceà Pacífic. La millor seqüència de les missions Corona va ser del 1966 al 1971, quan va haver 32 missions consecutives amb èxit, incloent recuperacions de pel·lícules.

Maniobra de recuperació de la càpsula del Corona

Hi va haver un programa alternatiu al Corona anomenat SAMOS. Aquest programa incloïa diversos tipus de satèl·lit que utilitzaven un mètode fotogràfic diferent.Això va implicar la captura d'una imatge sobre una pel·lícula fotogràfica, desenvolupant la pel·lícula a bord del satèl·lit i després escanejar la imatge electrònicament. Aquesta imatge era llavors transmitida a través de telemetria a les estacions terrestres. Els programes de satèl·lit Samos E-1 i E-2 utilitzaven aquest sistema, però no van ser capaços de prendre un nombre d'imatges molt nombroses i llavors transmetre-les a les estacions de terra cada dia. Dues versions posteriors del programa Samos, com l'E-5 i E-6, utilitzaven el mètode de càpsula de retorn, però cap d'aquests programes van dur a terme qualsevol missió amb èxit.

Subsatèl·lits ELINT

[modifica]

Nous de les missions KH-4A i KH-4B van incloure subsatèl·lits ELINT, que van ser llançats a una òrbita superior.[45][46]

Desclassificació

[modifica]

El programa Corona va ser oficialment classificat com a top secret fins al 1992. Llavors, el 22 de febrer de 1995, les fotografies preses pels satèl·lits Corona, i també els dos programes contemporanis (Argon i KH-6 Lanyard) van ser desclassificats sota una Ordre Executiva signada pel president Bill Clinton.[47] La revisió posterior per part d'experts fotogràfics dels "sistemes de retorn de càpsules obsolets d'àmplies zones com els Corona" per ordre del president Clinton que va portar a la desclassificació en el 2002 de les fotos de les càmeres de baixa resolució del KH-7 i el KH-9.[48]

La imatgeria desclassificada des de llavors ha estat utilitzada per un equip de científics de la Australian National University per localitzar i explorar llocs antics habitats, fàbriques de ceràmica, tombes megalítiques, i restes arqueològiques paleolítiques en el nord de Síria.[49][50]

El "Projecte d'Atlas Digital de l'Orient Mitjà CORONA" conté un gran nombre d'imatges del KH-4B on els usuaris poden veure i descarregar imatges especialment corregides.

Llançaments

[modifica]
Núm. Missió Nom encobert Data Llançament Núm. ID del NSSDC Nom Alt. Càmera Notes
R&D Discoverer 21 Gen 1959 1959-E01 1959-E01 cap Missió fracassada. No va assolir l'òrbita
R&D Discoverer 1 28 Feb 1959 1959-002A 1959 BET cap Primer objecte en òrbita polar
R&D Discoverer 2 13 Abr 1959 1959-003A 1959 GAM cap Primer satèl·lit estabilitat de tres eixos; va fallar la recuperació de la càpsula
R&D Discoverer 3 03 Jun 1959 DISCOV3 1959-F02 cap No va assolir l'òrbita
9001 Discoverer 4 25 Jun 1959 DISC4 1959-U01 KH-1 Missió fracassada. No va assolir l'òrbita.
9002 Discoverer 5 13 Ago 1959 1959-005A 1959 EPS 1 KH-1 Missió fracassada. Problema d'alimentació elèctrica. Sense recuperació.
9003 Discoverer 6 19 Ago 1959 1959-006A 1959 ZET KH-1 Missió fracassada. Els retrocoets van fallar fent impossible la recuperació.
9004 Discoverer 7 07 Nov 1959 1959-010A 1959 KAP KH-1 Missió fracassada. No va assolir l'òrbita.
9005 Discoverer 8 20 Nov 1959 1959-011A 1959 LAM KH-1 Missió fracassada. Òrbita excèntrica fent impossible la recuperació.
9006 Discoverer 9 04 Feb 1960 DiSC9 1960-F01 KH-1 Missió fracassada. No va assolir l'òrbita.
9007 Discoverer 10 19 Feb 1960 DISC10 1960-F02 KH-1 Missió fracassada. Destruït just després del seu llançament a causa de l'actitud erràtica.
9008 Discoverer 11 15 Abr 1960 1960-004A 1960 DEL KH-1 Missió fracassada. El sistema de control d'actitud no va funciona bé.
R&D Discoverer 12 29 Jun 1960 DISC12 1960-F08 cap No va assolir l'òrbita
R&D Discoverer 13 10 Ago 1960 1960-008A 1960 THE cap Es va provar el sistema de recuperació de càpsula; primera captura amb èxit.
9009 Discoverer 14 18 Ago 1960 1960-010A 1960 KAP KH-1 Primera recuperació amb èxit del IMINT de l'espai. Les càmeres van operar satisfactòriament.
9010 Discoverer 15 13 Set 1960 1960-012A 1960 MU KH-1 Missió fracassada. Es va assolir l'òrbita amb èxit. La càpsula es va enfonsar abans de la recuperació.
9011 Discoverer 16 26 Oct 1960 1960-F15 1960-F15 KH-2 Missió fracassada. El satèl·lit va fallar en separar-se de l'impulsador. No va assolir l'òrbita.
9012 Discoverer 17 12 Nov 1960 1960-015A 1960 OMI KH-2 Missió fracassada. Va assolir l'òrbita amb èxit. La pel·lícula es va separar abans de realitzar qualsevol operació fotogràfica deixant només 0,52 m de pel·lícula en la càpsula.
9013 Discoverer 18 07 Des 1960 1960-018A 1960 SIG KH-2 Primera missió amb èxit utilitzant el sistema fotogràfic KH-2.
RM-1 Discoverer 19 20 Des 1960 1960-019A 1960 TAU cap Prova del sistema de detecció de míssils Midas
9014A Discoverer 20 17 Feb 1961 1961-005A 1961 EPS 1 KH-5 Vegeu KH-5
RM-2 Discoverer 21 18 Feb 1961 1961-006A 1961 ZET cap Prova de motor de coet reiniciable
9015 Discoverer 22 30 Mar 1961 DISC22 1961-F02 KH-2 Missió fracassada. La segona etapa va fallar en obtenir la velocitat orbital.
9016A Discoverer 23 08 Abr 1961 1961-011A 1961 LAM 1 KH-5 Vegeu KH-5
9018A Discoverer 24 16 Jun 1961 DISC24 1961-F05 KH-5 Vegeu KH-5
9017 Discoverer 25 16 Jun 1961 1961-014A 1961 XI 1 KH-2 Es va recuperar la càpsula de l'aigua en la 32a òrbita. Ratlles en tota pel·lícula.
9019 Discoverer 26 07 Jul 1961 1961-016A 1961 PI KH-2 La càmera principal va fallar en la passada 22.
9020A Discoverer 27 21 Jul 1961 DISC27 1961-F07 KH-5 Vegeu KH-5
9021 Discoverer 28 03 Ago 1961 DISC28 1961-F08 KH-2 Missió fracassada. Sense orbitar. Sistema de guia del satèl·lit va fallar.
9022 Discoverer 30 12 Set 1961 1961-024A 1961 OME 1 KH-3 Millor missió. Amb fora de focus com a condició en 9023.
9023 Discoverer 29 30 Ago 1961 1961-023A 1961 PSI KH-3 Primer ús del sistema fotogràfic KH-3. Tots els frames desenfocats.
9024 Discoverer 31 17 Set 1961 1961-026A 1961 A BET KH-3 Missió fracassada. Error d'energia i pèrdua de control en l'òrbita 33. No es va recuperar la càpsul.
9025 Discoverer 32 13 Oct 1961 1961-027A 1961 A GAM 1 KH-3 La càpsula va ser recuperada en l'òrbita 18. El 96% de la pel·lícula desenfocat.
9026 Discoverer 33 23 Oct 1961 DISC33 1961-F10 KH-3 Missió fracassada. El satèl·litva fallar en separar-se de l'impulsador Thor. No va arribar a orbitar
9027 Discoverer 34 05 Nov 1961 1961-029A 1961 A EPS 1 KH-3 Missió fracassada. Un angle de llançament incorrecte va resultar en una òrbita extrema. La vàlvula de gas va fallar
9028 Discoverer 35 15 Nov 1961 1961-030A 1961 A ZET 1 KH-3 Totes les càmeres van operar satisfactòriament. Es va observar una emulsió granulada.
9029 Discoverer 36 12 Des 1961 1961-034A 1961 A KAP 1 KH-3 Millor missió fins a la data. El llançament va transportar el OSCAR 1 a l'òrbita.
9030 Discoverer 37 13 Gen 1962 DISC37 1962-F01 KH-3 Missió fracassada. No va arribar a orbitar
9031 Discoverer 38 27 Feb 1962 1962-005A 1962 EPS 1 KH-4 Primera missió de la sèrie KH-4. La major part de la pel·lícula es va quedar lleugerament fora de focus.
9032 Discoverer 39 18 Abr 1962 1962-011A 1962 LAM 1 KH-4 Millor missió fins a la data.
9033 FTV 1125 28 Abr 1962 1962-017A 1962 RHO 1 KH-4 Missió fracassada. L'ejector del paracaigudes va esquivarParachute ejector es va enredar amb la coberta del contenidor del paracaigudes. Sense recuperació.
9034A FTV 1126 15 Mai 1962 1962-018A 1962 SIG 1 KH-5 Vegeu KH-5
9035 FTV 1128 30 Mai 1962 1962-021A 1962 PHI 1 KH-4 Lleu efecte corona estàtic a la pel·lícula.
9036 FTV 1127 02 Jun 1962 1962-022A 1962 CHI 1 KH-4 Missió fracassada durant la captura d'aire. El llançament va transportar el OSCAR 2 a l'òrbita.
9037 FTV 1129 23 Jun 1962 1962-026A 1962 A BET KH-4 Es produeix l'efecte corona estàtic en part de la pel·lícula.
9038 FTV 1151 28 Jun 1962 1962-027A 1962 A GAM KH-4 Efecte corona greu.
9039 FTV 1130 21 Jul 1962 1962-031A 1962 A ETA KH-4 Es va avortar després de sis passades fotogràfiques. Efecte corona i boira radiactiva intensa.
9040 FTV 1131 28 Jul 1962 1962-032A 1962 A THE KH-4 Cap filtre en les càmeres esclaves d'horitzó. Efecte corona i boira radiactiva intensa.
9041 FTV 1152 02 Ago 1962 1962-034A 1962 A KAP 1 KH-4 Efecte corona i boira radiactiva intensa.
9042A FTV 1132 01 Set 1962 1962-044A 1962 A UPS KH-5 Vegeu KH-5
9043 FTV 1133 17 Set 1962 1962-046A 1962 A CHI KH-4 Situat en una alta òrbita excèntrica (207 km x 670 km), la càspula va caure després d'un dia, la pel·lícula va patir d'una boira de radiació severa a causa de l'encreuament del SAA[51][52][53]
9044 FTV 1153 29 Ago 1962 1962-042A 1962 A SIG KH-4 Actitud erràtica vehicle. Boira de radiació mínima.
9045 FTV 1154 29 Set 1962 1962-050A 1962 B BET KH-4 Primer ús de la càmera estel·lar
9046A FTV 1134 09 Oct 1962 1962-053A 1962 B EPS KH-5 Vegeu KH-5
9047 FTV 1136 05 Nov 1962 1962-063A 1962 B OMI KH-4 La comporta de la càmera no va funcionar bé
9048 FTV 1135 24 Nov 1962 1962-065A 1962 B RHO KH-4 Part de la pel·lícula va quedar exposada per la base.
9049 FTV 1155 04 Des 1962 1962-066A 1962 B SIG KH-4 Missió fracassada. Durant la captura en l'aire
9050 FTV 1156 14 Des 1962 1962-069A 1962 B PHI KH-4 Millor missió fins ara.
9051 OPS 0048 07 Gen 1963 1963-002A 1963-002A KH-4 Actitud erràtica vehicle. No es va crear l'efemèrides dels frames.
9052 OPS 0583 28 Feb 1963 1963-F02 1963-F02 KH-4 Missió fracassada. Destruït per un oficial del rang de seguretat
9053 OPS 0720 01 Abr 1963 1963-007A 1963-007A KH-4 Millors imatges fins ara.
9054 OPS 0954 12 Jun 1963 1963-019A 1963-019A KH-4 Algunes imatges van quedar seriosament afectades pel corona.
9055A OPS 1008 26 Abr 1963 1963-F07 1963-F07 KH-5 Vegeu KH-5
9056 OPS 0999 26 Jun 1963 1963-025A 1963-025A KH-4 Transportava una càmera experimental. La pel·lícula va ser afectada per fuites de llum.
9057 OPS 1266 19 Jul 1963 1963-029A 1963-029A KH-4 Millor missió fins ara.
9058A OPS 1561 29 Ago 1963 1963-035A 1963-035A KH-5 Vegeu KH-5
9059A OPS 2437 29 Oct 1963 1963-042A 1963-042A KH-5 Vegeu KH-5
9060 OPS 2268 09 Nov 1963 1963-F14 1963-F14 KH-4 Missió fracassada. No va arribar a orbitar
9061 OPS 2260 27 Nov 1963 1963-048A 1963-048A KH-4 Missió fracassada. La càpsula de retorn es va separar del satèl·lit però va romandre a l'òrbita.
9062 OPS 1388 21 Des 1963 1963-055A 1963-055A KH-4 La corona estàtica va entelar molt la pel·lícula.
9065A OPS 2739 21 Ago 1964 1964-048A 1964-048A KH-5 Vegeu KH-5
9066A OPS 3236 13 Jun 1964 1964-030A 1964-030A KH-5 Vegeu KH-5
1001 OPS 1419 24 Ago 1963 1963-034A 1963-034A KH-4A Primera missió del KH-4A. Part de la pel·lícula va ser entelada. Hi havia dos rollets però el 1001-2 mai va ser recuperat.
1002 OPS 1353 23 Set 1963 1963-037A 1963-037A KH-4A Greus fuites de llum
1003 OPS 3467 24 Mar 1964 1964-F04 1964-F04 KH-4A Missió fracassada. El sistema d'orientació va fallar No va arribar a orbitar
1004 OPS 3444 15 Feb 1964 1964-008A 1964-008A KH-4A Les càmeres principals van operar satisfactòriament. Degradacions menors a causa de fuites estàtiques i llum.
1005 OPS 2921 27 Abr 1964 1964-022A 1964-022A KH-4A Missió fracassada. El vehicle de recuperació va impactar a Veneçuela.
1006 OPS 3483 04 Jun 1964 1964-027A 1964-027A KH-4A La més alta qualitat d'imatges assolida fins ara del sistema KH-4.
1007 OPS 3754 19 Jun 1964 1964-032A 1964-032A KH-4A Desenfocat en part de la pel·lícula
1008 OPS 3491 10 Jun 1964 1964-037A 1964-037A KH-4A Les càmeres van operar satisfactòriament
1009 OPS 3042 05 Aug 1964 1964-043A 1964-043A KH-4A Les càmeres van operar satisfactòriament.
1010 OPS 3497 14 Set 1964 1964-056A 1964-056A KH-4A Petites zones desenfocades en ambdues càmeres a temps aleatoris durant la missió.
1011 OPS 3333 05 Oct 1964 1964-061A 1964-061A KH-4A El mode principal de la recuperació va fallar en la segona part de la missió (1011-2). Petites zones desenfocades aleatòriament en ambdues càmeres.
1012 OPS 3559 17 Oct 1964 1964-067A 1964-067A KH-4A L'actitud del vehicle va arribar de manera erràtica en la segona porció de la missió fent falta una recuperació abans d'hora.
1013 OPS 5434 02 Nov 1964 1964-071A 1964-071A KH-4A Una anomalia en el program va tenir lloc immediatament després de llançament quan ambdues càmeres van operar durant 417 frames. Les càmeres principals van deixar d'operar en la revolució 52D de la primera porció de la missió impedint la segona porció. Sobre el 65% de pel·lícula de la càmera de popa està desenfocada.
1014 OPS 3360 18 Nov 1964 1964-075A 1964-075A KH-4A Les càmeres van operar satisfactòriament.
1015 OPS 3358 19 Des 1964 1964-085A 1964-085A KH-4A Les discrepàncies en la cobertura prevista i efectiva a causa dels problemes de telemetria durant les primeres 6 revolucions. Petites zones desenfocades de la pel·lícula de la càmera de popa.
1016 OPS 3928 15 Gen 1965 1965-002A 1965-002A KH-4A Taques d'imatges molt reflectores causa de les reflexions dins de la càmera.
1017 OPS 4782 25 Feb 1965 1965-013A 1965-013A KH-4A Limitació pel mal funcionament de l'obturador produint-se durant les últimes 5 passades de la missió.
1018 OPS 4803 25 Mar 1965 1965-026A 1965-026A KH-4A Les càmeres van operar satisfactòriament. Primer sistema de reconeixement KH-4A en ser llançat en òrbita retrògrada.
1019 OPS 5023 29 Abr 1965 1965-033A 1965-033A KH-4A Les càmeres van operar satisfactòriament. Mal funcionament en el mode de recuperació en el 1019-2 van impedir la recuperació.
1020 OPS 8425 09 Jun 1965 1965-045A 1965-045A KH-4A Totes les càmeres van operar satisfactòriament. L'actitud erràtica va causar una recuperació prematura després del segon dia del 1020-2.
1021 OPS 8431 18 Mai 1965 1965-037A 1965-037A KH-4A La càmera de popa va deixar d'operar en la passada 102.
1022 OPS 5543 19 Jun 1965 1965-057A 1965-057A KH-4A Totes les càmeres van operar satisfactòriament.
1023 OPS 7208 17 Ago 1965 1965-067A 1965-067A KH-4A Anomalia en el programa causant que la càmera de proa deixés d'operar durant les revolucions 103-132.
1024 OPS 7221 22 Set 1965 1965-074A 1965-074A KH-4A Totes les càmeres van operar satisfactòriament. Les càmeres no van operar en les passades 88D-93D.
1025 OPS 5325 05 Oct 1965 1965-079A 1965-079A KH-4A Les càmeres principals van operar satisfactòriament.
1026 OPS 2155 28 Oct 1965 1965-086A 1965-086A KH-4A Totes les càmeres van operar satisfactòriament.
1027 OPS 7249 09 Des 1965 1965-102A 1965-102A KH-4A L'actitud erràtica va forçar la recuperació prematura en dos dies d'operació. Totes les càmeres van operar satisfactòriament.
1028 OPS 4639 24 Des 1965 1965-110A 1965-110A KH-4A Les càmeres van operar satisfactòriament.
1029 OPS 7291 02 Feb 1966 1966-007A 1966-007A KH-4A Ambdues càmeres panoràmiques estaven en funcionament en tot moment.
1030 OPS 3488 09 Mar 1966 1966-018A 1966-018A KH-4A Totes les càmeres van operar satisfactòriament.
1031 OPS 1612 07 Abr 1966 1966-029A 1966-029A KH-4A La càmera del darrere no va funcionar bé després de la recuperació del bucket 1. Cap material es va rebre en el bucket 2 (1031-2).
1032 OPS 1508 3 Mai 1966 1966-F05A 1966-F05 KH-4A Missió fracassada. El vehicle no va assolir l'òrbita.
1033 OPS 1778 24 Mai 1966 1966-042A 1966-042A KH-4A L'obturador de la càmera estel·lar del bucket 2 es va mantenir oberta durant aproximadament 200 frames.
1034 OPS 1599 21 Jun 1966 1966-055A 1966-055A KH-4A La manca de programador de velocitat d'altitud va produir imatges dolentes després de la revolució 5.
1035 OPS 1703 20 Set 1966 1966-085A 1966-085A KH-4A Totes les càmeres van operar satisfactòriament. Primera missió que va volar amb la modificació de la geometria panoràmica.
1036 OPS 1545 09 Ago 1966 1966-072A 1966-072A KH-4A Totes les càmeres van operar satisfactòriament.
1037 OPS 1866 08 Nov 1966 1966-102A 1966-102A KH-4A Segona missió de geometria panoràmica. Més alt que la base normal de boira trobada en ambdós registres de la càmera principal.
1038 OPS 1664 14 Gen 1967 1967-002A 1967-002A KH-4A Bona imatge.
1039 OPS 4750 22 Feb 1967 1967-015A 1967-015A KH-4A Missió normal KH-4. Llum de la càmera horitzó en ambdues càmeres principals durant el 1039-1.
1040 OPS 4779 30 Mar 1967 1967-029A 1967-029A KH-4A El nas del satèl·lit va volar per primera vegada.
1041 OPS 4696 9 Mai 1967 1967-043A 1967-043A KH-4A A causa del fracàs de la separació de l'impulsador, el satèl·lit va ser col·locat en una alta òrbita excèntrica. Hi va haver degradació de la imatge significativa.
1042 OPS 3559 16 Jun 1967 1967-062A 1967-062A KH-4A Petites zones van quedar desenfocades en la càmera davantera del 1042-1.
1043 OPS 4827 07 Ago 1967 1967-076A 1967-076A KH-4A La pel·lícula de la càmera davantera va sortir dels rails en la passada 230D. Es va degradar la pel·lícula més enllà d'aquest punt.
1044 OPS 0562 02 Nov 1967 1967-109A 1967-109A KH-4A Totes les càmeres van operar correctament
1045 OPS 2243 24 Gen 1968 1968-008A 1968-008A KH-4A Totes les càmeres van operar satisfactòriament.
1046 OPS 4849 14 Mar 1968 1968-020A 1968-020A KH-4A Bona qualitat d'imatge en el 1046-1 i justa en el 1046-2.
1047 OPS 5343 20 Jun 1968 1968-052A 1968-052A KH-4A Imatges desenfocades en ambdues càmeres principals.
1048 OPS 0165 18 Set 1968 1968-078A 1968-078A KH-4A La pel·lícula de la càmera davantera es va separar i la càmera va fallar en la missió 1048-2
1049 OPS 4740 12 Dec 1968 1968-112A 1968-112A KH-4A Pel·lícula degradada
1050 OPS 3722 19 Mar 1969 1969-026A 1969-026A KH-4A Va fallar a causa de les taxes excessiva anormal després de la revolució 22
1051 OPS 1101 2 Mai 1969 1969-041A 1969-041A KH-4A Les imatges de les dues càmeres panoràmiques són massa suaus i no té vivacitat i nitidesa en les vores.
1052 OPS 3531 22 Set 1969 1969-079A 1969-079A KH-4A Última missió KH-4A
1101 OPS 5089 15 Set 1967 1967-087A 1967-087A KH-4B Primera missió de la sèrie KH-4B. Millor pel·lícula fins ara.
1102 OPS 1001 09 Des 1967 1967-122A 1967-122A KH-4B Imatges desenfocades en la càmera davantera
1103 OPS 1419 1 Mai 1968 1968-039A 1968-039B KH-4B Imatges desenfocades en ambdues càmeres principals.
1104 OPS 5955 07 Ago 1968 1968-065A 1968-065A KH-4B Millors imatges fins a la data del sistema KH-4. Els experiments en Bicolor i color infraroig foren conduïts en aquesta missió, incloent la pel·lícula de detecció de camuflatge SO-180 IR.[54]
1105 OPS 1315 03 Nov 1968 1968-098A 1968-098A KH-4B La qualitat d'imatge és variable i mostra zones desenfocades i mogudes.
1106 OPS 3890 05 Feb 1969 1969-010A 1969-010A KH-4B La millor qualitat d'imatge fins ara
1107 OPS 3654 24 Jul 1969 1969-063A 1969-063A KH-4B la càmera davantera va fallar en la 1a passada i va romandre inoperativa durant la resta de la missió.
1108 OPS 6617 04 Des 1969 1969-105A 1969-105A KH-4B Les càmeres van operar satisfactòriament i la missió va proporcionar 247 m de pel·lícula en color aèria fins al final de la longitud del rollet.
1109 OPS 0440 04 Mar 1970 1970-016A 1970-016A KH-4B Les càmeres van operar satisfactòriament però la qualitat de la imatge global dels registres davanters i de popa és variable.
1110 OPS 4720 20 Mai 1970 1970-040A 1970-040A KH-4B La qualitat general de la imatge és menor que la proporcionada per les missions recents
1111 OPS 4324 23 Jun 1970 1970-054A 1970-054A KH-4B La qualitat d'imatge és bona.
1112 OPS 4992 18 Nov 1970 1970-098A 1970-098A KH-4B La càmera va fallar en la passada 104 i es va mantenir fora de servei durant la resta de la missió.
1113 OPS 3297 17 Feb 1971 1971-F01A 1971-F01 KH-4B La missió fracassar a causa d'un error de l'impulsador Thor. Destruït poc després del llançament.
1114 OPS 5300 24 Mar 1971 1971-022A 1971-022A KH-4B La qualitat d'imatge és bona i comparable a la millor de les missions anteriors. El programa d'abord va fallar després de la passada 235
1115 OPS 5454 10 Set 1971 1971-076A 1971-076A KH-4B La qualitat d'imatge en general és bona.
1116 OPS 5640 19 Abr 1972 1972-032A 1972-032A KH-4B Missió molt reeixida i la qualitat d'imatge és bona.
1117 OPS 6371 25 Mai 1972 1972-039A 1972-039A KH-4B Última missió KH-4B. Missió molt reeixida, no es va poder desplegar un panell solar i una fuita en el sistema de gas de l'Agena va retallar la durada de la missió de 19 a 6 dies[53]

Galeria de fotografies

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
[modifica]

La novel·la thriller de 1963 Ice Station Zebra i la seva adaptació cinematogràfica de 1968 van ser inpirats, en part, per les notícies del 17 d'abril de 1959, sobre la pèrdua d'una càpsula del satèl·lit Corona experimental (Discoverer II) que va aterrar prop de Spitzbergen el 13 d'abril. Mentre que els agents soviètics podrien haver recuperat el vehicle,[37][55] és més probable que la càpsula hagi caigut a l'aigua i s'hagi enfonsat.

Referències

[modifica]
  1. Yenne, Bill. The Encyclopedia of US Spacecraft. Exeter Books (A Bison Book), New York, 1985. ISBN 0-671-07580-2. p.82 Key Hole
  2. «'Mission accomplished' for NRO at Onizuka AFS». USAF, 23-04-2007. Arxivat de l'original el 2011-07-20. [Consulta: 18 gener 2013].
  3. «Chronology of Air Force space activities». National Reconnaissance Office. Arxivat de l'original el 2012-12-07. [Consulta: 18 gener 2013].
  4. Yenne, p. 63; Jensen, p. 81.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Drell, "Physics and U.S. National Security," p. S462.
  6. Brown, Stewart F. "America's First Eyes in Space." Popular Science. February 1996, p. 46.
  7. 7,0 7,1 Brown, Stewart F. "America's First Eyes in Space." Popular Science. February 1996, p. 46-47.
  8. 8,0 8,1 Peebles, p. 157.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Olsen, p. 57.
  10. Yenne, p. 64.
  11. Smith, p. 111-114.
  12. 12,0 12,1 Lewis, p. 93.
  13. Monmonier, p. 24.
  14. Day, Logsdon, and Latell, p. 192-196.
  15. 15,0 15,1 Ruffner, p. 37.
  16. 16,0 16,1 Kramer, p. 354.
  17. Ruffner, p. 34, 36.
  18. 18,0 18,1 Ruffner, p. 36.
  19. 19,0 19,1 Chun, p. 75.
  20. 20,0 20,1 Ruffner, p. 31.
  21. 21,0 21,1 Drell, "Reminiscences of Work on National Reconnaissance," p. 42.
  22. Brown, p. 44; Burrows, p. 231.
  23. Peebles, p. 48.
  24. Collins, p. 108.
  25. Hickam Kukini, page A-4 Arxivat 2011-07-23 a Wayback Machine., Vol 15, No 48, Friday December 5, 2008, Base newspaper from Hickam AFB
  26. Monmonier, p. 22-23.
  27. Monmonier, p. 23.
  28. Day, Dwayne Allen «Spysat down!». The Space Review, 18-02-2008 [Consulta: 11 juny 2012].
  29. 29,0 29,1 Ruffner, p. 32.
  30. Peebles, p. 159.
  31. National Reconnaissance Office. "National Reconnaissance Office Review and Redaction Guide for Automatic Declassification of 25-Year-Old Information. Version 1.0, 2006 edition, p. 58. Accessed 2012-06-06.
  32. National Aeronautics and Space Administration, p. 292.
  33. National Reconnaissance Office. "National Reconnaissance Office Review and Redaction Guide for Automatic Declassification of 25-Year-Old Information. Version 1.0, 2006 edition, p. 52. Accessed 2012-06-06.
  34. Ruffner, p. 32-33.
  35. Day, Dwayne Allen «Ike’s gambit: The KH-8 reconnaissance satellite». The Space Review, 12-01-2009 [Consulta: 11 juny 2012].
  36. Peebles, p. 51.
  37. 37,0 37,1 37,2 National Reconnaissance Office. "National Reconnaissance Office Review and Redaction Guide for Automatic Declassification of 25-Year-Old Information. Version 1.0, 2006 edition, p. 154. Accessed 2012-06-06.
  38. National Reconnaissance Office. The Corona Story. BYE 140001-98. December 1988, p. 32. Arxivat 2016-01-22 a Wayback Machine. Accessed 2012-06-06.
  39. National Reconnaissance Office. "National Reconnaissance Office Review and Redaction Guide for Automatic Declassification of 25-Year-Old Information. Version 1.0, 2006 edition, p. 118. Accessed 2012-06-06.
  40. Chien, Phillip. "High Spies." Popular Mechanics. February 1996, p. 49.
  41. «Declassified intelligence satellite photographs fact sheet 090-96». United States Geological Survey, 01-02-1998. Arxivat de l'original el 2007-07-05. [Consulta: 19 gener 2013].
  42. «Discoverer 13 - NSSDC ID: 1960-008A». NASA NSSDC.
  43. «Sputnik 5 - NSSDC ID: 1960-011A». NASA NSSDC.
  44. Yenne, Bill. The Encyclopedia of US Spacecraft. Exeter Books (A Bison Book), New York, 1985. ISBN 0-671-07580-2. p.37 Discoverer
  45. «1967-043B». NASA National Space Science Data Center, 08-10-2010.
  46. «1970-098B». NASA National Space Science Data Center, 08-10-2010.
  47. Executive Order 12951
  48. Broad, William J. «Spy Satellites' Early Role As 'Floodlight' Coming Clear». The New York Times, 12-09-1995.
  49. Satellite images spy ancient history in Syria
  50. Ancient Syrian Settlements Seen in Spy Satellite Images | LiveScience
  51. «MISSION 9043 SUCCESSFUL AIR RECOVERY». National Reconnaissance Office, 21-09-1962. Arxivat de l'original el 16 de març 2012. [Consulta: 19 gener 2013].
  52. «Photographic Evaluation Report: Mission 9043». National Reconnaissance Office, 31-10-1962. Arxivat de l'original el 16 de març 2012. [Consulta: 19 gener 2013].
  53. 53,0 53,1 Robery Perry. «A History of Satellite Reconnaissance: Volume I - Corona (page 215)». Central Intelligence Agency, octubre 1973. Arxivat de l'original el 2010-11-05. [Consulta: 19 gener 2013].
  54. «MEMO: PHOTOGRAPHIC RECONNAISSANCE SYSTEMS, PROGRESS TOWARDS OBJECTIVES». NRO, 05-09-1972. Arxivat de l'original el 2016-05-14. [Consulta: 19 gener 2013].
  55. Taubman, Secret Empire, p. 287.

Bibliografia

[modifica]
  • Burrows, William E. This New Ocean: The Story of the First Space Age. New York: Random House, 1998.
  • Chun, Clayton K.S. Thunder Over the Horizon: From V-2 rockets to Ballistic Missiles. Westport: Praeger Security International, 2006.
  • Collins, Martin. After Sputnik: 50 Years of the Space Age. New York: Smithsonian Books/HarperCollins, 2007.
  • "Corona." Mission and Spacecraft Library. Jet Propulsion Laboratory. National Aeronautics and Space Administration. No date. Accessed 2012-60-06.
  • Day, Dwayen A.; Logsdon, John M.; and Latell, Brian, eds. Eye in the Sky: The Story of the Corona Spy Satellites. Washington, D.C.: Smithsonian Institution Press, 1998.
  • "Discoverer/Corona: First U.S. Reconnaissance Satellite. National Air and Space Museum. Smithsonian Institution. 2002. Arxivat 2012-01-17 a Wayback Machine. Accessed 2012-06-06.
  • Drell, Sidney D. "Physics and U.S. National Security." Reviews of Modern Physics. 71:2 (1999), p. S460-S470.
  • Drell, Sidney D. "Reminiscences of Work on National Reconnaissance." in Nuclear Weapons, Scientists, and the Post-Cold War Challenge: Selected Papers on Arms Control. Sidney D. Drell, ed. Hackensack, N.J.: World Scientific, 2007.
  • Jensen, John R. Remote Sensing of the Environment: An Earth Resource Perspective. Upper Saddle River, N.J.: Pearson Prentice Hall, 2007.
  • Kramer, Herbert J. Observation of the Earth and Its Environment: Survey of Missions and Sensors. Berlin: Springer, 2002.
  • Lewis, Jonathan E. Spy Capitalism: Itek and the CIA. New Haven, Conn.: Yale University Press, 2002.
  • Monmonier, Mark S. Spying With Maps: Surveillance Technologies and the Future of Privacy. Chicago: University of Chicago Press, 2004.
  • National Aeronautics and Space Administration. Societal Impact of Spaceflight. Washington, D.C.: NASA, 2009.
  • Olsen, Richard C. Remote Sensing From Air and Space. Bellingham, Wash.: SPIE Press, 2007.
  • Peebles, Curtis. The Corona Project: America's First Spy Satellites. Annapolis, Md.: Naval Institute Press, 1997.
  • Ruffner, Kevin C., ed. Corona: America's First Satellite Program. New York : Morgan James, 1995.
  • Smith, F. Dow. "The Design and Engineering of Corona's Optics." in CORONA: Between the Sun & the Earth: The First NRO Reconnaissance Eye in Space. Robert McDonald, ed. Bethesda, Md.: ASPRS, 1997.
  • Taubman, Phil. Secret Empire: Eisenhower, the CIA, and the Hidden Story of America's Space Espionage. Nova York: Simon & Schuster, 2003. ISBN 0-684-85699-9
  • Yenne, Bill. Secret Gadgets and Strange Gizmos: High-Tech (and Low-Tech) Innovations of the U.S. Military. Grand Rapids, Mich.: Publishers Group Worldwide, 2006.

Enllaços externs

[modifica]