[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Coordinació (gramàtica)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La coordinació, també anomenada parataxi, en lingüística, consisteix a unir dos elements que estan al mateix nivell sintàctic. D'aquest terme sorgeixen els conceptes de coordinació en matemàtiques (conjunts coordinats) i filosofia (per a les proposicions de lògica). La coordinació requereix un nexe que ajunti els dos elements, siguin paraules, sintagmes o oracions. Aquest nexe acostuma a ser una conjunció o locució equivalent.

La coordinació, en esports, és una qualitat física psicomotora o secundària que té el nostre organisme per solucionar eficaçment situacions motores desconegudes, gràcies al treball conjunt del sistema nerviós i sistema muscular.

Tipus de coordinació en català

[modifica]
  • Copulativa: els dos elements s'afegeixen sense aportar més valor que el de la suma. Els nexes típics són: i, ni
Exemple: La Maria i el Pau són germans
  • Adversativa: el segon element expressa una oposició respecte al significat primer, no n'és la conseqüència lògica. Els nexes adversatius són: però, no obstant
Exemple: Li vaig dir que plouria però no va agafar el paraigües
  • Disjuntiva: es dona una opció entre els dos elements. Els nexes típics són: o, o bé
Exemple: Vols pa o patates amb la carn?
  • Distributiva: els dos elements es reparteixen en el temps de l'acció. Els nexes més usuals són: no sols… sinó també, ni… ni…
Exemple: Ni treballa ni deixa treballar
  • Explicativa: el segon element precisa el significat del primer. Els nexes més utilitzats són: és a dir, o sigui
Exemple: La capital de Catalunya, o sigui Barcelona, ha perdut població
  • Il·lativa: el segon element reforça el sentit del primer. Els nexes més usuals són: i encara més, a part
Exemple: És una barbaritat i encara més, és un crim