Comissió Barroso
La Comissió Barroso és la Comissió Europea presidida per l'antic primer ministre portuguès José Manuel Durão Barroso que va iniciar el seu mandat el 22 de novembre de 2004. El 16 de setembre de 2009 fou reelegit per un nou període de cinc anys, així que el seu mandat expirarà el 2014. Tot i això la nova Comissió Barroso II no prengué possessió fins al 9 de febrer de 2010.
Nomenament
[modifica]El 29 de juny de 2004 el Consell Europeu va designar Durão Barroso com el seu candidat a la presidència de la Comissió Europea per al període de l'1 de novembre de 2004 al 31 d'octubre de 2009. El 22 de juliol el Parlament Europeu va ratificar el nomenament del nou president de la Comissió.
Una vegada proposats els candidats a comissaris per cadascun dels 25 estats membres, durant les obligatòries audicions davant el Parlament Europeu diversos candidats van ser durament criticats, especialment el candidat italià, Rocco Buttiglione, que es va trobar la dura oposició de la majoria del Parlament a causa de la seva posició en determinats assumptes socials i especialment en relació a l'homosexualitat. Això comportà que el 27 d'octubre el president designat va retirar els seus candidats a comissaris del vot d'investidura del Parlament Europeu.
Després d'àrdues negociacions, el president del govern italià Silvio Berlusconi va acceptar canviar al seu candidat i va proposar al seu ministre de l'interior Franco Frattini, que va obtenir amb solvència el vot favorable del Parlament Europeu el 18 de novembre. Aquesta crisi va dur que la prevista entrada en funcions de la nova Comissió per al dia 1 de novembre es retardés uns dies i que només pogués entrar en funcions el 22 de novembre.
Mandat
[modifica]El 14 de desembre el president Barroso va presentar davant l'Eurocambra les orientacions polítiques i estratègiques de l'Executiu per al quinquenni: desenvolupament econòmic, lluita contra el terrorisme i defensa dels valors europeus com a principals prioritats. L'aprovació de les perspectives financeres per al període 2007-2013 durant el Consell Europeu de desembre de 2005 va ser un dels seus primers assoliments.
L'1 de gener de 2007 Bulgària i Romania es van convertir en nous estats membres de la Unió Europea (UE),[1] per la qual cosa dos nous comissaris procedents dels nous membres es van integrar a la Comissió Barroso, passant de 25 a 27 membres.
Llista de Comissaris
[modifica]Barroso I (2004-2010)
[modifica]Llegenda:
| Ideologia | 2004-2007 | Gener 2007 - Abril 2009 | Abril - Octubre 2009 | Octubre 2009 - Febrer 2010 |
| Esquerra (PSE) | 6 | 6 | 6 | 7 |
| Centre (PLDRE) | 6 | 7 | 8 | 8 |
| Dreta (PPE) | 9 | 9 | 9 | 8 |
| Dreta nacionalista (AEN) | 1 | 1 | 0 | 0 |
| Independent | 3 | 4 | 4 | 4 |
* El Partit Democràtic de Xipre no era membre del Partit dels Liberals Demòcrates i Reformistes Europeus, però si que era membre del grup parlamentari de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Barroso II (2010-2014)
[modifica]Llegenda: [ 6 ] Esquerra (PSE) - [ 8 ] Centre (PLDRE) - [ 13 ] Dreta (PPE)
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- (anglès) La Comissió Barroso al Portal de la Comissió Europea
- Europedia: Guide to European policies and legislation (en inglés y francés) Arxivat 2018-10-16 a Wayback Machine.
Referències
[modifica]- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«[{{{url}}} Enlargement, 3 years after]» (en anglès). Unió Europea.
- ↑ Anteriorment Comissari de Transport. Fou nomenat a la cartera de Justícia, Llibertat i Seguretat quan Frattini deixà el càrrec el 2008. Va ésser conservat al càrrec per tal de mantenir l'ordre i la conjuntura fins a la substitució del comissari italià, Tajani, que va prendre possessió del càrrec més tard.
- ↑ 3,0 3,1 Des de l'1 de desembre de 2009, quan el Tractat de reforma institucional de la Unió Europea entrà en vigor, Ashton va convertir-se en la nova Alta Representant i també prengué possessió del càrrec d'assumptes exteriors a la comissió. Fins que la nova Comissió Barroso II no fou aprovada, Ashton fou substituïda temporalment per la fins aleshores Comissària d'Assumptes Exteriors, Ferrero-Waldner. (Euobserver.com) Tot i això Ferrero-Waldner va mantenir el control sobre la política de veïnatge europea i sobre el servei de cooperació EuropeAid (ja que no formaven part de les competències de la nova Alta Representant). (Ec.europa.eu)
| Precedit per: Comissió Prodi |
Comissió Europea 2004 – 2014 |
Succeït per: Comissió Juncker |