Coesita

Coesita
Coesita observada en làmina prima
Fórmula química	SiO₂
Epònim	Loring Coes Jr.
Classificació
Categoria	òxids; (Grup del rútil)
Nickel-Strunz 10a ed.	4.DA.35
Nickel-Strunz 9a ed.	4.DA.35
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/D.01b
Dana	75.1.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	grans irregulars o rectangulars
Estructura cristal·lina	a = 7,143(2) Å, b = 12,383(3) Å, c = 7,143(2) Å, β = 120°
Grup puntual	(H-M): 2/m - Prismatic; Grup espacial: B2/b
Grup espacial	grup espacial C2/c
Color	incolor
Exfoliació	pobra o indistinta, possiblement en {010}{012}
Fractura	subconcoidal
Duresa	7,5 a 8
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent
Densitat	2,92 g/cm³ (calculada)
Solubilitat	en àcid fluorhídric
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1962 s.p.
Símbol	Coe
Referències	[1][2]

La coesita és un mineral de la classe dels òxids, polimorf del quars, la stishovita, la tridimita i la cristobalita. És un polimorf d'alta pressió; es forma per entre els 500 i 800 graus centígrads (C°) i pressions per sobre dels 20 quilobars.^[1][2] Se sol trobar en cràters d'impacte meteorític afectats per metamorfisme d'impacte d'alta pressió, així com en eclogites i kimberlites.^[1]

El seu nom prové de Loring Coes Jr. (1915-1978), que va ser qui va sintetitzar el compost per primer cop l'any 1954. La seva localitat tipus es troba al Meteor Crater, Arizona, EUA.^[2]

• Moldavita

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coesita

• Chao, E.C.T., et al (1960), First natural occurrence of coesite, Science: 132: 220-222.
• American Mineralogist (1960): 45: 1313.
• American Mineralogist (1962): 47: 1292-1302.
• Fahey, J.J. (1964), Recovery of coesite and stishovite from Coconino Sandstone of Meteor Crater, AZ, American Mineralogist: 49: 1643-1647.
• Bohn, E. & W. Stöber (1966), Coesit und Stishovit als isolierte natürliche Mineralien, Neues Jahrb. Min.: 89-96.
• Zeitschrift für Kristallographie: 145: 108-123.
• Bohlen, S.R. and Boettcher, A.L. (1982) The quartz-coesite transformation: a precise determination and the effects of other components. Journal of Geophysical Research: 87(B8): 7073-7078.
• Zhang, J., Li, B., Utsumi, W., and Liebermann, R.C. (1996) In situ X-ray observations of the coesite-stishovite transition: reversed phase boundary and kinetics. Physics and Chemistry of Minerals: 23: 1-10.
• Gibbs, G.V., M.B. Boisen, Jr., .M. Rosso, D.M. Teter, & M..T. Bukowinski (2000), Model structures and electron density distribution for the silica polymorph coesite at pressure: An assessment of OO bonded interactions: Journal of Physical Chemistry: B: 104: 10534-10542.
• Mosenfelder, J.L. (2000) Pressure dependence of hydroxyl solubility in coesite. Physics and Chemistry of Minerals 27(9): 610-617.