421 aC
Aparença
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 421 aC (cdxxi aC) |
Islàmic | 1075 aH – 1074 aH |
Xinès | 2276 – 2277 |
Hebreu | 3340 – 3341 |
Calendaris hindús | -365 – -364 (Vikram Samvat) 2681 – 2682 (Kali Yuga) |
Persa | 1042 BP – 1041 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -170 |
Ab urbe condita | 333 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
Dècades | |
450 aC 440 aC 430 aC - 420 aC - 410 aC 400 aC 390 aC | |
Anys | |
424 aC 423 aC 422 aC - 421 aC - 420 aC 419 aC 418 aC |
El 421 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 333 ab urbe condita o de la fundació de Roma. L'ús del nom «421 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]- Es comença a construir l'Erectèon a l'Acròpoli d'Atenes.[2]
- Atenes i Esparta signen la Pau de Nícias, que va posar fi temporalment a la Guerra del Peloponnès. Plistòanax, rei d'Esparta, va haver d'imposar la seva autoritat perquè els espartans la signessin.[3]
- L'obra La Pau, d'Aristòfanes guanya el segon premi a les Dionísies.[4]
- A Roma van ser elegits cònsols Numeri Fabi Vibulà i Tit Quinti Capitolí Barbat.[5]
- El càrrec de qüestor es va obrir als plebeus aquell any, quan es van elegir dos qüestors més pels temes relacionats amb la guerra. L'any 409 aC tres dels quatre qüestors eren plebeus, segons Titus Livi.[6]
- Els samnites van ocupar Cumes.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ «Erectèon». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, V, 16, 19, 24
- ↑ Romilly, Jacqueline de. A short history of Greek literature. Chicago: University of Chicago Press, 1985, p. 88. ISBN 9780226143118.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 43
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 54
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XII, 76