[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

2a cerimònia dels Premis César

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdeveniment2a cerimònia dels Premis César
Imatge
Lino Ventura, president de la cerimònia
Map
 48° 53′ N, 2° 18′ E / 48.88°N,2.3°E / 48.88; 2.3
Tipuscerimònia dels Premis César Modifica el valor a Wikidata
Data19 febrer 1977 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició2 Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciósala Pleyel (França) Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
PresentadorPierre Tchernia Modifica el valor a Wikidata
Conferit perAcadèmia de les Art i Tècniques del Cinema de França Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació
Emissora originalAntenne 2 Modifica el valor a Wikidata
Retransmès per

Modifica el valor a Wikidata

La 2a cerimònia dels Premis César — també coneguts com Nuit des César — que premiava les pel·lícules estrenades el 1976, va tenir lloc el 19 de febrer de 1977 a la Salle Pleyel.[1]

Va ser presidida per Lino Ventura i retransmesa a Antenne 2, presentada per Pierre Tchernia.[2]

La pel·lícula que ha obtingut major el nombre de candidats (vuit) és Barocco d'André Téchiné, però la pel·lícula ha rebut el número de premis (tre) han estat Barocco i El senyor Klein de Joseph Losey.

Presentadors i ponents

[modifica]

Guanyadors i nominats

[modifica]

Els guanyadors s'indiquen en negreta.

El senyor Klein de Joseph Losey

Joseph LoseyEl senyor Klein

Michel GalabruEl jutge i l'assassí

Annie GirardotDoctora Françoise Gailland

Claude BrasseurUn éléphant ça trompe énormément

Marie-France PisierBarocco

El jutge i l'assassíJean Aurenche i Bertrand Tavernier

Philippe SardeBarocco

Bruno NuyttenLa Meilleure Façon de marcher i Barocco

Alexandre TraunerEl senyor Klein

Marie-Josèphe YoyottePolicia Python 357

Jean-Pierre RuhMado

Un comédien sans paradoxe de Robert Lapoujade

Millor curtmetratge de ficció

Comment ça va je m'en fous de François de Roubaix

Millor curtmetratge documental

Une histoire de ballon, lycée n° 31 Pékin de Marceline Loridan-Ivens i Joris Ivens

Jacques Tati
Henri Langlois

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]