[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

213 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre213 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià213 aC (ccxiii aC)
Islàmic860 aH – 859 aH
Xinès2484 – 2485
Hebreu3548 – 3549
Calendaris hindús-157 – -156 (Vikram Samvat)
2889 – 2890 (Kali Yuga)
Persa834 BP – 833 BP
Armeni-
Rúnic38
Ab urbe condita541
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
240 aC 230 aC 220 aC - 210 aC - 200 aC 190 aC 180 aC
Anys
216 aC 215 aC 214 aC - 213 aC - 212 aC 211 aC 210 aC

El 213 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Màxim i Grac (o també any 541 Ab urbe condita). L'ús del nom «213 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Imperi Selèucida

[modifica]

Il·líria

[modifica]

Sicília

[modifica]
  • Marc Claudi Marcel, cònsol l'any anterior (214 aC) és ara procònsol, i continua el setge de Siracusa (214 aC-212 aC). Marcel ataca Siracusa per mar i per terra, i té com a propretor i legat a Api Claudi Pulcre. Utilitza torres de setge flotants muntades en naus unides de dues en dues i equipades amb ganxos i escales. El savi Arquimedes crea dispositius de defensa per ajudar els assetjats: catapultes, ganxos gegants per treure les naus de l'aigua i potser miralls gegants que concentren els raigs del sol i encenen les naus. Els siracusans rebutgen totes les ofensives romanes.[4]
  • Himilcó, general cartaginès, amb 25000 homes més i tres mil cavallers, desembarca a Heraclea Minoa i ocupa Agrigent. No pot forçar el campament de Marc Claudi Marcel i es dirigeix contra altres ciutats de Sicília, i moltes es declaren a favor de Cartago, com ara Morgantina on hi havia el magatzems romans.[5]

Antiga Roma

[modifica]

Necrològiques

[modifica]
  • Aqueu, per ordre d'Antíoc III el Gran.[2]
  • Arat de Sició, cap de la Lliga Aquea, segons Plutarc i Polibi pels efectes d'un verí subministrat pel rei Filip V de Macedònia.[10][11]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. 2,0 2,1 Polibi. Història, VIII, 17-23
  3. Polibi. Història, VIII, 15
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIV, 27
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIV, 39
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIV, 10
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIV, 14-16
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIV, 9, 43
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIV, 47
  10. Polibi. Història, VIII, 14
  11. Plutarc. Arat, 52