[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

14+1

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organització14+1
Dades
Tipuscimera
interacció regió-estat Modifica el valor a Wikidata
Història
Creacióabril 2012
Lloc webchina-ceec.org Modifica el valor a Wikidata

14+1 és un fòrum internacional format el 2011 per setze països europeus (Hongria, Bulgària, Romania, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Croàcia, Sèrbia, Bòsnia, Montenegro, Albània i Macedònia del Nord) més la República Popular de la Xina i creat per aquest últim estat per a aconseguir la cooperació regional de caràcter comercial i econòmica[1] castigant als països europeus que es neguen a tindre contractes amb Xina per prioritzar els drets humans respecte els beneficis comercials.[2] És una organització principalment impulsada per Xina per compartir interessos comercials amb altres països. Suposa l'aproximació de la Xina respecte Europa Central i Oriental.[3] Xina no descarta utilitzar aquesta organització per a utilitzar als països europeus membres en grups de pressió a dins de la política de la Unió Europea.[4]

Història

[modifica]

L'antecedent al 14+1 fou el port d'El Pireu (Grècia) que rebé inversions xineses des del 2009 mitjançant l'empresa COSCO Pacific. El Pireu es convertí en el principal punt d'entrada de productes xinesos a Europa.[5] L'altre element que despertà l'interès dels xinesos que prenen decisions fou la situació de crisi econòmica que estava ocorrent al 2012.[4]

L'impuls de la seua creació començà des de 2011[1] culminant en la creació formal l'abril de 2012 amb la reunió a Varsòvia de Wen Jiabao (l'aleshores Primer Ministre del Consell d'Estat de la República Popular de la Xina) amb els seus equivalents dels setze països europeus.[6]

La Unió Europea va rebre l'organització amb desconfiança.[3]

Durant la dècada del 2010 ha suposat l'impuls de les inversions xineses sobre les infraestructures europees[3] i la celebració de moltes reunions.[7] Aquesta estratègia xinesa interessa als països europeus membres i resulta útil per a la Xina, ja que a través de l'Àsia central també està tenint inversions importants a les infraestructures possibilitant una connexió comercial eurasiàtica, anomenada Iniciativa de Cinturó i Carretera,[3] considerada la nova Ruta de la Seda.[1]

El 2013 creà el Fòrum dels Líders Polítics Joves de la Xina i els Països Europeus Centrals i Orientals, celebrat dos vegades a l'any, el qual consisteix en un programa d'intercanvi de mil persones d'aquestes regions eurasiàtiques. Es va celebrar fins almenys el 2015.[8]

Entre el 2010 i el 2015 el comerç entre Xina i els 16 països augmentà un 28%.[9]

Els resultats dels dos primers terços de la dècada del 2010 han suposat moltes inversions i poca creació de treballs. Xina en el terreny d'inversions segueix estant per sota de la mateixa Unió Europea i els Estats Units.[3] El 2015 es considerà una decepció al no arribar a les expectatives.[6] Ha tingut certs èxits sense fer que els fracassos acumulats són tants que a la revista The Diplomat s'afirmà el 2016 que considerar el 14+1 una amenaça per a la Unió Europea és exagerar. Els fracassos són:[10]

  • Els membres del 14+1 han tingut dificultats per a trobar interessos comuns per a articular polítiques convergents.
  • La Unio Europea reaccionà a temps per tallar la influència xinesa.

Així i tot, els laboratoris d'idees creats des del 2015 suposaren un avanç del projecte. Aquests laboratoris impliquen una entrada d'informació interessant per a la Xina per a la diplomàcia i l'establiment de polítiques. Així, el 2015 es va crear la Xarxa de Laboratoris d'Idees 14+1 i el 2017 es creà l'Institut de la Xina-Europa Central Oriental.[11]

El 2017 començà a ser vist una amenaça a la unitat de la Unió Europea[1] perquè oferia inversions a determinats països.[12] Eixe any Eslovàquia va ser l'únic i el primer en país europeu en crear una estratègia política específica en relació amb la Xina.[13] Eixe any es creà

El 2018 Alicja Bachulska, una analista de la política, va comentar que la Unió Europea hauria de preocupar-se més de la captura de les elits més que de la plataforma del 14+1.[14]

Àustria i Grècia, que eren observadors a la plataforma, expressaren interès a unir-se-li el 2018. Mentre que Ucraïna des de fa anys també ja havia expressat que també volia.[15] L'agost de 2018, la iniciativa perdia poder, tal com es veia amb la menor importància que li donà el govern polonès.[16]

Una anàlisi del 2018 feta per Vangeli (2018) considera el 14+1 un projecte de poder especialment simbòlic (poder tou).

El 2019 Grècia va ser una candidata a entrar a la iniciativa 14+1, a més que la RPX estava fent inversions i establint relacions amb països europeus, fent avançar la iniciativa.[17]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ambrós, Isidre «El caballo de Troya chino en la UE». La Vanguardia, 10-12-2017 [Consulta: 10 desembre 2017].
  2. ↑ Twining, Daniel «Brexit’s Blowback on the Liberal World Order». Foreign Policy, 08-07-2016 [Consulta: 10 desembre 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Brown, Kerry «China’s Geopolitical Aims: The Curious Case of the 16-Plus-1». The Diplomat, 2017 [Consulta: 10 desembre 2017].
  4. ↑ 4,0 4,1 Filippova, Liudmila; Veleva, Inna «Can Europe Fill the Gap in China-Russia Relations?». The Diplomat, 31-10-2015 [Consulta: 10 desembre 2017].
  5. ↑ Zeneli, Valbona «China’s Balkan Gamble». The Diplomat, 15-12-2014 [Consulta: 10 desembre 2017].
  6. ↑ 6,0 6,1 Turcsányi, Richard Q. «The Limits of China's Cooperation With Central and Eastern Europe». The Diplomat, 04-12-2015 [Consulta: 10 desembre 2017].
  7. ↑ Kong, Tianping. «The 14+1 Framework and Economic Relations Between China and the Central and Eastern European Countries». Reviews & Critical Commentary. Council For European Studies, 14-12-2015. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2017. [Consulta: 10 desembre 2017].
  8. ↑ «New 14+1 China-European initiative introduced in Beijing». China Daily, 31-10-2015 [Consulta: 10 desembre 2017].
  9. ↑ Sherwin, Kara «China Is Outsourcing Its PollutionS». Foreign Policy, 07-12-2016 [Consulta: 10 desembre 2017].
  10. ↑ Pavlićević, Dragan «China in Central and Eastern Europe: 4 Myths». The Diplomat, 16-01-2016 [Consulta: 10 desembre 2017].
  11. ↑ Vangeli, 2018, p. 681.
  12. ↑ Przybylski, Wojciech «Poland Is Way Too Happy About Donald Trump’s Visit». Foreign Policy, 05-07-2017 [Consulta: 10 desembre 2017].
  13. ↑ Turcsanyi, Richard Q. «Slovakia’s Overdue China Strategy». The Diplomat, 03-11-2017 [Consulta: 10 desembre 2017].
  14. ↑ Bachulska, Alicja «What’s Next for China’s 14+1 Platform in Central and Eastern Europe?». The Diplomat, 03-07-2018 [Consulta: 1r maig 2019].
  15. ↑ Turcsanyi, Richard Q. «What to Expect at the 2018 China-CEE 14+1 Summit». The Diplomat, 06-07-2018 [Consulta: 1r maig 2019].
  16. ↑ Weidenfeld, Jan «China’s Europe Policy Poses a Challenge to EU Cohesion». The Diplomat, 16-08-2018 [Consulta: 1r maig 2019].
  17. ↑ Kavalski, Emilian «China’s «16+1» Is Dead? Long Live the «17+1.»». The Diplomat, 29-03-2019 [Consulta: 1r maig 2019].

Bibliografia

[modifica]
  • Vangeli, Anastas «Global China and Symbolic Power: The Case of 16 + 1 Cooperation». Journal of Contemporary China, 27, 113, 2018, pàg. 674–687. DOI: 10.1080/10670564.2018.1458056.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=14%2B1&oldid=33297723»