Àstrid de Bèlgica
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 (2022)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 juny 1962 (62 anys) Brussel·les (Bèlgica) |
| Senador de dret | |
| 1996 – 2013 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Ginebra St. John's International School (en)  Sint-Jan Berchmanscollege |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política |
| Ocupació | política |
| Altres | |
| Títol | Arxiduquessa (1984–) Princess of Belgium (en) |
| Família | Casa de Saxònia-Coburg i Gotha i House of Austria-Este (en) |
| Cònjuge | Llorenç d'Àustria-Este (1984–) |
| Fills | Amedeo de Belgique, Maria Laura de Belgique, Joachim Karl-Maria Nikolaus Isabelle Marcus d'Aviano, Luisa Maria Anna Martine Pilar, Laetitia Maria Nora Anna Joachim Zita |
| Pares | Albert II de Bèlgica i Paola Ruffo di Calàbria |
| Germans | Felip I de Bèlgica Laurent de Belgique Delphine Boël |
| Premis | |
 | |
Àstrid de Bèlgica, arxiduquessa d'Àustria (Castell del Belvedere (Palau de Laeken) 1962).[1] Princesa de Bèlgica amb el tractament d'altesa reial que arran del seu matrimoni ostenta els títols d'arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia i duquessa de Mòdena amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Nascuda al Castell del Belvedere, a l'interior del complex del Palau de Laeken, el dia 5 de juny de 1962, essent filla del rei Albert II de Bèlgica i de la princesa Paola Ruffo di Calàbria.[1] Àstrid era neta per via paterna del rei Leopold III de Bèlgica i de la princesa Àstrid de Suècia; mentre que per via materna ho era del príncep Fulco Ruffo di Calàbria i de la comtessa Luisa Gazelli di Rossana e di Sebastiano. La princesa fou apadrinada pel príncep Fabrizio Ruffo di Calàbria i per la princesa Josepa Carlota de Bèlgica, gran duquessa de Luxemburg.
El dia 22 de setembre de 1984 contragué matrimoni a Brussel·les amb l'arxiduc Llorenç d'Àustria-Este, fill de l'arxiduc Robert d'Àustria-Este i de la princesa Margarida de Savoia-Aosta. Llorenç és el present cap de la Casa Ducal de Mòdena i de la branca de la casa imperial dels Àustria-Este. Des de 1995, Llorenç és també, príncep de Bèlgica. La parella té cinc fills:
- Amadeu d'Àustria-Este, nat a Brussel·les el 1986.
- Maria Laura d'Àustria-Este, nada a Brussel·les el 1988.
- Joaquim d'Àustria-Este, nat a Brussel·les el 1991.
- Lluïsa d'Àustria-Este, nada a Brussel·les el 1995.
- Letícia Maria d'Àustria-Este, nada a Brussel·les el 2003.
La princesa és l'actual presidenta de la Creu Roja de Bèlgica. És una de les membres més actives de la Casa Reial. A part de les seves funcions com a membre de la família reial belga, la princesa és, per casament, duquessa de Mòdena i membre de la família imperial austriaca.
Com a conseqüència de la solteria del Duc de Brabant i del conservadorisme polític i social del príncep hereu, la princesa Àstrid fou, per gran part de la classe política i per diversos membres de la Casa Reial, una ferma candidata a substituir el príncep hereu en la línia de successió a la Corona de Bèlgica.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Princess Astrid» (en anglès). [Consulta: 2 gener 2022].