[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

The Kinks

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:54, 24 set 2024 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula d'organitzacióThe Kinks
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1964, Londres Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1996 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1963–1996
AfiliatsDave Davies
Ray Davies
Pete Quaife
Mick Avory
John Dalton
John Gosling
Andy Pyle
Gordon Edwards
Mark Haley
Jim Rodford
Ian Gibbons
Bob Henrit
Segell discogràficPye, Reprise, RCA, Arista, London, MCA, Sony, Konk/Guardian
GènereRock, Pop, Mod
Obres destacables
Format per
Altres
Premis

Lloc webthekinks.info Modifica el valor a Wikidata

Facebook: TheKinksOfficial X: TheKinks Instagram: thekinksofficial Youtube: UC_NS3vx8ZLC6MPJJkBV1x9A Spotify: 1SQRv42e4PjEYfPhS0Tk9E Apple Music: 1179227 Last fm: The+Kinks Musicbrainz: 17b53d9f-5c63-4a09-a593-dde4608e0db9 Songkick: 442154 Discogs: 94078 Allmusic: mn0000100160 Deezer: 1415 Modifica el valor a Wikidata

The Kinks va ser un grup musical anglès format a Londres en la dècada del 1960 pels germans Ray i Dave Davies.[1] Des dels seus primers temps estaven molt influenciats pel rock and roll i el rhythm and blues estatunidencs.

Trajectòria

[modifica]

El 1964 van aconseguir el seu primer número 1 en les llistes britàniques amb «You Really Got Me», la seva cançó més emblemàtica, donant-se a conèixer com a part de la «invasió britànica» als Estats Units (num. 7 al Billboard)

Aquesta cançó és una de les més significatives de la dècada dels 60 i el seu so és considerat precursor del rock dur. L'evolució com compositor de Ray Davies va dur el grup a una segona època amb un so molt més britànic i pop, que els va proporcionar èxits com «Sunny Afternoon» o «Waterloo Sunset». Els seus treballs en aquests anys han exercit gran influència en moviments tan distints com el glam rock, el punk, la new wave, a pesar que, en termes de popularitat i suport de la seva discogràfica, sempre van estar a l'ombra de The Beatles, The Rolling Stones o The Who. El 1970, després d'un període de menor presència en les llistes, van obtenir el seu últim número 1 al Regne Unit amb el single «Lola». Els seus problemes amb la discogràfica Pye Records els va dur a signar per RCA, iniciant una fase caracteritzada pel rock amb tints teatrals i cada vegada menor notorietat. El grup va passar a un segon pla a causa de la falta de suport promocional, principalment al seu país, cosa que va fer que s'assentessin als Estats Units. Allà van signar amb Arista Records, discogràfica amb la qual van gaudir d'un nou període d'èxit en el canvi de dècada i els primers anys de la dècada del 1980, èxit que no es va tornar a repetir fins a la seva separació el 1997.

Discografia

[modifica]

Àlbums d'estudi

[modifica]
  • The Kinks (Pye, 1964)
  • Kinda Kinks (Pye, 1965)
  • The Kink Kontroversy (Pye, 1965)
  • Face to Face (Pye, 1966)
  • Something Else By The Kinks (Pye, 1967)
  • The Kinks Are the Village Green Preservation Society (Pye, 1968)
  • Arthur (Or the Decline and Fall of the British Empire) (Pye, 1969)
  • Lola versus Powerman and the Moneygoround, Part One (Pye, 1970)
  • Percy (Banda sonora) (Pye, 1970)
  • Muswell Hillbillies (RCA, 1971)
  • Everybody's in Show-Biz (RCA, 1972)
  • Preservation Act 1 (RCA, 1973)
  • Preservation Act 2 (RCA, 1974)
  • Soap Opera (RCA, 1975)
  • Schoolboys in Disgrace (RCA, 1976)
  • Sleepwalker (Arista, 1977)
  • Misfits (Arista, 1978)
  • Low Budget (Arista, 1979)
  • Give the People What They Want (Arista, 1981)
  • State of Confusion (Arista, 1983)
  • Word of Mouth (Arista, 1984)
  • Think Visual (London, 1986)
  • UK Jive (London, 1989)
  • Phobia (London, 1993)

Directes

[modifica]
  • Live at Kelvin Hall (Pye, 1968)
  • One for the Road (Arista, 1980)
  • The Road (London, 1988)
  • To the Bone (Konk, 1994 / Guardian, 1997)

Principals recopilatoris

[modifica]
  • The Kinks ("The Black Album") (Pye, 1970)
  • The Kink Kronikles (Reprise, 1972)
  • The Great Lost Kinks Album (Reprise, 1973)
  • The Kink's Greatest - Celluloid Heroes (RCA, 1976)
  • Come Dancing with The Kinks - The Best of The Kinks 1977-1986 (Arista, 1986)
  • The Album that Never Was (PRT, 1987)
  • The EP Collection Vol. 1 & 2 (See For Miles, 1990/91)
  • Fab Forty: The Singles Collection 1964-1970 (Charly, 1990)
  • Lost and Found (1986-1989) (MCA, 1991)
  • BBC Sessions 1964-1977 (Sanctuary, 2001)
  • The Ultimate Collection (Sanctuary, 2002)

Referències

[modifica]
  1. «The Kinks» (en suec). ne.se. [Consulta: 6 desembre 2020].

Enllaços externs

[modifica]
  • Offical Ray Davies Web Site (anglès)