[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Sakura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:14, 3 nov 2024 amb l'última edició de Leptictidium (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Per a altres significats, vegeu «Sakura (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuSakura

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Taxonomia
Espècies

Sakura (en japonès kanji, 桜 o 櫻; katakana, サクラ; hiragana, さくら) també coneguda com a cirerer japonès, és una flor de molts arbres del gènere Prunus. Són espècies comunes a l'est d'Àsia, incloent la Xina, Corea i especialment al Japó. Generalment es refereixen als cirerers ornamentals, que no s'han de confondre amb els cirerers que produeixen fruits per menjar.[1][2] Es considera la flor nacional del Japó.[3]

Simbolisme

[modifica]

La floració efímera dels cirerers s'ha associat amb la mort, i les flors tenen un fort simbolisme al Japó utilitzat en la pintura, la literatura (avui també el manga i anime) i la música.[4] Com a element decoratiu, es representa la flor sobre tota la mena de béns de consum: quimono, papereria i vaixella.

Durant la Segona Guerra Mundial, el sakura es va utilitzar per motivar i avivar el nacionalisme.[5] Els kamikazes japonesos pintaven flors de cirerer als costats dels seus avions, o se n'emportaven unes branques, abans d'una missió suïcida.[6] Es tiraven pètals de cirerer per honorar els que anaven a morir pel seu emperador.

En les seves empreses colonials, el Japó sovint plantava cirerers com a mitjà d'expressió de l'ocupació del territori. Per aquesta raó, els arbres del Palau de Gyeongbok, a Seül, es van talar per celebrar el cinquantè aniversari de l'alliberament del colonialisme japonès.

La majoria d'escoles i edificis públics japonesos tenen plantats arbres de sakura.

Observació de flors

[modifica]

Com a mínim des del 794, la noblesa de Kyoto plantava cirerers com a ornament dels seus camps.

L'observació de flors (hanami, 花見) s'ha convertit en un fenomen social. Cada any el servei meteorològic japonès informa del front de floració que va de sud a nord. Comença a Okinawa al gener i arriba a Kyoto i Tòquio a final de març o començament d'abril. Els festivals hanami se celebren reunint-se familiars i amics en els parcs i compartint els aliments, com un pícnic, a l'ombra dels sakura mentre observen la floració. Aquest costum té uns quants segles d'antiguitat, i a les cròniques Nihon Shoki (del segle VIII) hi ha registrat festivals celebrats hanami al segle iii.

Referències

[modifica]
  1. Toshio Katsuki. (2015) Sakura. pp.14–18 Iwanami Shoten. ISBN 978-4004315346
  2. The history and cultural symbolism of both the seven wild species and the hundreds of forms known for centuries as sato-zakura, or garden cherries and information about growing and propagating is found in Kuitert, Wybe. «Japanese Flowering Cherries». Timber Press, 06-03-2015.
  3. Honoca. «The beauty and history of sakura, Japan's national flower».
  4. Choy Lee, Khoon. Japan—between Myth and Reality. 1995, page 142.
  5. Ohnuki-Tierney, Emiko. Kamikaze, Cherry Blossoms, and Nationalisms. 2002, page 9-10.
  6. Ivan Morris, The Nobility of Failure: Tragic Heroes in the History of Japan, p290 Holt, Rinehart and Winston, 1975

Enllaços externs

[modifica]