Palauet Belmarço
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Mansió i patrimoni cultural  | |||
| Arquitecte | Manuel Joaquim Norte | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Faro (Sé e São Pedro) (Portugal) (en)  | |||
| Localització | Sé (en) | |||
| ||||
| Monument d'interès públic | ||||
El Palauet Belmarço és un edifici històric de la ciutat de Faro, a la regió de l'Algarve, a Portugal. Va ser construït a la primeria del segle XX per l'arquitecte Manuel Joaquim Norte Júnior, en estil historicista. Es considera un símbol de Faro, i va ser classificat com a Monument d'interés públic.[1]
Descripció
[modifica]El palauet està situat al centre històric de Faro, a l'antiga freguesia da Sé, junt a una de les portes del nucli medieval de la ciutat.[1] Fa xamfrà amb la plaça de D. Marcelino Franco, amb el carrer de José Maria Bandera, i el de Sâo Francisco.[1]
És un important testimoni de l'arquitectura residencial burgesa, de tendència eclèctica i historicista, en el període entre la segona meitat del segle xix i la primeria del XX, i es considera el principal exemple d'arquitectura historicista de Faro. S'ha classificat com un dels edificis notables de la ciutat, i un exlibris de Faro.[2]
El palauet es divideix en dos pisos, amb una torre que forma un tercer pis parcial.[3] Aquesta torre, a l'oest de l'edifici, és un dels elements més visibles del conjunt.[4][5] La façana principal es divideix en tres panys, cada un amb una fórmula distinta dels vans.[5] El cos central té una porta en l'estil de Beaux-Arts al pis inferior.[5] Aquest conjunt és part d'un arrabà decorat amb fulles d'acant. Sobre la porta principal hi ha una finestra amb motllura circular, rematada per un frontó corb, de forma doble, i ornat amb dovelles.[5] El pany dret té a l'entresol una finestra geminada amb un pilar enmig, decorat amb una garlanda en relleu. Entre aquesta finestra i la porta principal i la finestra de la planta baixa del costat dret sobreïx una escultura d'una faç femenina, decorada amb un llaç i garlandes de flors.[5] La torre acaba en teulades de quatre aigües, de forma troncopiramidal, oberta per finestres en mansarda, amb motllures en arc de volta perfecta.[4]
L'interior també conté una decoració que combina l'estil historicista amb elements de l'Art Noveau, i en destaquen els dos panells de taulellets, amb data de 1916, signats per l'artista Pinto, amb dibuixos de monuments nacionals.[6] Un altre element significatiu n'és l'escala del pis noble, amb una estructura en ferro modernista.[5] La planta de l'edifici és rectangular, i l'àrea total de l'edifici és d'aproximadament 790 m².[7]
Història
[modifica]Planificació i construcció
[modifica]L'edifici va ser dissenyat el 1912 per Manuel Joaquim Norte Júnior, un dels més coneguts arquitectes llavors, que a Faro també va ser responsable del Café Aliança, construït el 1908.[8] Fou encomanat pel comerciant Manuel Belmarço, que acumulà una fortuna amb negocis de café i cereals.[9] Les obres se'n començaren el 1912, i acabaren al 1917.[5] La construcció s'inclou en una fase de renovació urbana de Faro, durant la qual es volia modernitzar l'aparença dels edificis, per seguir les noves tendències de Lisboa.[1] Manuel Belmarço posseïa una casa a la capital.[5] El Palauet Belmarço presenta algunes semblances amb altres cases de Manuel Júnior, en concret l'edifici José Maria Marques o l'edifici de l'Avinguda Defensors de Chaves, 26.[4]
Dècades de 1990 i 2000
[modifica]El palauet fou adquirit per la Cambra Municipal de Faro el 1995 o 1996 per instal·lar-hi el futur Tribunal de la Relació de Faro, òrgan instituït el 1999.[9] No obstant això, l'edifici fou ocupat pel Tribunal del Treball fins a 1997.[4] Al voltant de 2000 l'ajuntament cedí l'edifici, de forma gratuïta, al Ministeri de Justícia per al Tribunal de la Relació.[10] No obstant això, el procés d'instal·lació no avançà.[11] D'aquesta forma, l'edifici va quedar sense ús durant anys.[10]
La Direcció General del Patrimoni va vendre l'edifici a Estamo, empresa pública responsable del patrimoni immobiliari de l'estat a setembre de 2006.[9] No obstant això, aquest procés va ser disputat per Faro, que inicià una acció judicial, al·legant que l'edifici s'havia comprat per al Tribunal.[9] El resultat d'aquest procés judicial fou favorable a l'ajuntament, i es volgué reutilitzar el palauet per a fins públics, com ara la instal·lació de la Direcció Regional de Cultura de l'Algarve.[9]
Dècada de 2010
[modifica]El 3 d'abril del 2013 el palauet fou classificat com a Monument d'Interés Públic.[1]
L'abril del 2014, Estamo posà l'immoble a la venda.[12] A principis de setembre, es transferí a l'empresa Suburbs.[10] El 2014, l'adquirí l'empresari Joan Rodrigues, president del Sporting Club Farense, en un procés de subhasta pública promogut pel consistori.[13] Es van iniciar després les obres de rehabilitació de l'edifici, que presentava senyals evidents de degradació.[2] El 26 de gener del 2018, el palauet fou visitat per membres de l'Ajuntament de Faro, com part del cicle de visites Faro Positiu, que tenia com a fi divulgar les obres en fase de consolidació.[13]
L'edifici va ser utilitzat almenys una vegada com a escenari d'un concert, dins el programa Dies de Jazz.[14]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Costat oest de la façana principal
-
Façana cap a la rua José Maria Brandeiro
-
Torre al nord-oest de l'edifici
-
Detall de bust de la façana principal
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 PORTUGAL. Portaria 230/2013, de 3 de Abril. Presidência do Conselho de Ministros - Gabinete do Secretário de Estado da Cultura. Publicada no Diário da República n.º 72/2013, Série II, de 12 de Abril.
- ↑ 2,0 2,1 RODRIGUES, Hugo. «Palácio de Belmarço ganhou nova vida sem perder a ligação ao seu passado». Sul Informação, 29-01-2018. [Consulta: 22 setembre 2020].
- ↑ «Palácio Belmarço, em Faro, reabre como sede empresarial após impasse de 20 anos». Diário de Notícias, 26-01-2018. [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 LAMEIRA, Francisco. «Palacete Belmarço / Palácio Belmarço». Direcção Geral do Património Cultural. [Consulta: 5 octubre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 OLIVEIRA, Catarina. «Palacete Belmarço». Direcção Geral do Património Cultural, 2015. [Consulta: 24 setembre 2020].
- ↑ FERNANDES e JANEIRO, 2005:139.
- ↑ MENDES, André Cabrita. «Casa no centro de Lisboa? Convento com 10 mil metros está à venda por 9 milhões». Dinheiro Vivo, 30-04-2014. [Consulta: 21 setembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ COSTA, Nuno. «Aliança reabre a tempo do Verão para ser o «Coração de Faro»». Sul Informação, 06-06-2016. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 CORREIA, Raquel Almeida. «Estado perde 200 mil euros em venda de palácio a privados». Público, 15-09-2014. [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Estado vende Palácio em Faro a privados e perde 200 mil euros». Público, 15-09-2014. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Governo refuta viabilidade de instalação do Tribunal da Relação de Faro». Diário Online / Região Sul, 07-03-2019. [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ BOAVENTURA, Inês. «Convento de Santa Joana à venda para ser transformado em hotel». Público, 29-04-2014. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ 13,0 13,1 «Autarquia retoma visitas «Faro Positivo»». Barlavento, 1 Fevereiro 2018. [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ LEMOS, Pedro. «Faro vive “Dias do Jazz” em que reina a boa música». Sul Informação, 11-05-2019. [Consulta: 20 setembre 2020].
Bibliografia
[modifica]- FERNANDES, José Manuel; JANEIRO, Ana. Arquitectura no Algarve: Dos primórdios à actualidade, uma leitura de síntese. Faro: Comissão de Coordenação e Desenvolvimento Regional do Algarve, Dezembro de 2005. ISBN 972-643-138-7.
- Lameira, Francisco I. C.. Faro: Edificações Notáveis. Faro: Câmara Municipal de Faro, 1995, p. 89.
