[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Larzac

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:27, 5 jul 2024 amb l'última edició de 46.222.126.75 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Per a altres significats, vegeu «Larzac (Dordonya)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaLarzac
Imatge
Tipusregió natural de França i altiplà Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 59′ 21″ N, 3° 11′ 00″ E / 43.9892°N,3.1833°E / 43.9892; 3.1833
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióOccitània
DepartamentAvairon Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de

Les forces de seguretat vigilant els manifestants a Larzac
Repressió de les forces de seguretat a Larzac

El Larzac és un altiplà (Causse del Larzac) dins del Massís Central, al departament d'Avairon (regió d'Occitània), famós per la producció dels formatges de rocafort i pels incidents del 1970 que van portar Occitània a la primera plana de les reivindicacions contra l'estat. El 1970 el ministre de defensa francès, Michel Debré, decidí comprar per a l'exèrcit francès la plana de Canjuers (35.000 hectàrees) per fer un polígon de tir, i volia fer el mateix a Larzac, entre Millau i el Baix Lenguadoc. Aquest fet provocaria d'entrada la pèrdua de 107 explotacions agràries, de 25.000 ovelles, d'1,3 milions de tones de llet i danys econòmics i ecològics irreparables. Els 107 propietaris es negaren a vendre les propietats, i el 1971 tot el Roergue els donà suport.

Organitzaren una tractorada de Rodès a Orleans i ompliren d'ovelles la Torre Eiffel. Lutte Occitane n'agafà el protagonisme activista: des del 1973 organitzà concentracions multitudinàries i actuacions de diversos cantautors occitans, i el 1974 culminaria amb l'acte Gardarem lo Larzac amb 100.000 persones acampades, entre ells el mateix François Mitterrand, el pacifista Joseph Lanza del Vasto, els obrers de Lip, i representants dels indis nord-americans, dels sindicats i dels nacionalistes corsos i irlandesos. Amb aquesta pressió, el 1978 només s'havien venut 1.500 de les 13.000 hectàrees necessàries per al projecte. A tall de curiositat, val a dir que el sindicalista i líder antiglobalització José Bové és originari del Larzac.

El causse del Larzac

Bibliografia

[modifica]
  • Baldit, Joan-Pèire (1982) Occitània, trad. de Jordi Bolòs i Maria Dolors Duran, Edicions La Magrana, Col·lecció Alliberament, 14 Barcelona.

Enllaços externs

[modifica]