Josip Plemelj
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 desembre 1873 Bled (Eslovènia) |
| Mort | 22 maig 1967 (93 anys) Ljubljana (Eslovènia) |
| Sepultura | Cementiri Central de Žale, Sect. 68A, Row 4, Grave 5 46° 04′ 16″ N, 14° 31′ 55″ E / 46.0711°N,14.5319°E |
| Formació | Universitat de Göttingen (1900–1901) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1899–1900) Universitat de Viena (1894–1898) Novo Mesto Grammar School (en)  |
| Tesi acadèmica | Über lineare homogene Differentialgleichungen mit eindeutigen periodischen Koeffizienten (1898 ) |
| Director de tesi | Gustav von Escherich |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Ljubljana, rector (1919–1957) Universitat de Txernivtsí (1907–1917) Universitat Tècnica de Viena (1906–1907) Universitat de Viena (1902–1906) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Anton Vakselj, Ivan Vidav i Anton Vakselj |
| Família | |
| Pares | Urban Plemelj i Marija Mrak |
| Premis | |
| |
 | |
Josip Plemelj (Bled, 11 de desembre de 1873 - Ljubljana, 22 de maig de 1967) va ser un matemàtic eslovè.
Vida i obra
El pare de Plemelj, que era el fuster del poble i tenia unes poques terres, va morir quan ell només tenia una any, deixant la família en difícils circumstàncies. Tot i així, veient el seu talent, la mare va ser capaç d'enviar-lo a estudiar a Ljubljana on va fer els estudis secundaris entre 1886 i 1894. Aquest any es va matricular a la universitat de Viena en la qual es va doctorar el 1898 ama una tesi sobre equacions diferencials. Els dos cursos següents els va passar, ampliant estudis, a les universitats de Berlín i de Göttingen.[1]
El 1902 va iniciar la carrera docent a la universitat de Viena de la qual va passar com a professor assistent el 1906 a la universitat Tècnica de Viena, en la qual només hi va estar un curs. El 1907 va ser nomenat professor titular de la universitat de Cernovice (actual Txernivtsí a Ucraïna) on va romandre fins a la Primera Guerra Mundial durant els que probablement van ser els anys més productius de la seva carrera.[2]
El 1919, en fundar-se la universitat de Ljubljana, en va ser nomenat professor i primer rector de la institució. I va romandre fins a la seva jubilació el 1957.[3]
Plemelj és recordat sobre tot per haver fet aportacions importants a la resolució del Vint-i-unè problema de Hilbert,[4] mitjançant la avui coneguda com a fórmula de Sokhotski-Plemelj. Tot i que el matemàtic rus Andrei Bolibrukh va descobrir un contraexemple el 1989, Plemelj va morir creient que havia resolt el problema totalment.
Referències
- ↑ Yandell, 2001, p. 366.
- ↑ Suhadolc, 2010, p. 53.
- ↑ Chang, 2011, p. 320.
- ↑ Yandell, 2001, p. 367.
Bibliografia
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Dobrovol'skii, V.A. «JOSIP PLEMELJ (on the centenary of his birth)» (en anglès). Russian Mathematical Surveys, Vol. 28, Num. 6, 1973, pàg. 97-100. DOI: 10.1070/rm1973v028n06abeh001632. ISSN: 0036-0279.[Enllaç no actiu]
- Suhadolc, Anton «O profesorju Josipu Plemlju» (en eslovè). Obzornik za matematiko in fiziko, Vol. 57, Num. 2, 2010, pàg. 53-57. ISSN: 0473–7466.
- Vidav, Ivan. Josip Plemelj: ob stoletnici rojstva (en eslovè). Državna založba Slovenije, 1973. OCLC 442145277.
- Yandell, Benjamin H. The Honors Class: Hilbert's Problems and Their Solvers (en anglès). CRC Press, 2001. ISBN 1-56881-216-7.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Josip Plemelj» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Peterlin, Anton. «Plemelj, Josip (1873–1967)». Slovenska akademija znanosti in umetnosti, 2013. [Consulta: 17 setembre 2019]. (eslovè)
- «PLEMELJ, Josip: matematik, profesor». Gorenjci, 2011. [Consulta: 17 setembre 2019].[Enllaç no actiu] (eslovè)