Grecs pòntics
 | |
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Població total | aprox. 3 milions |
| Llengua | Grec i grec pòntic, a més de les llengües dels països on viuen |
| Religió | Església Ortodoxa Grega, Islam sunnita |
| Part de | grecs |
Els grecs pòntics, o simplement els pòntics (en grec: Πόντιοι o Έλληνες του Πόντου; en turc: Pontus Rumları), són un grup ètnic originari de la regió del Pont, una regió costanera del mar Negre, però alhora instal·lat principalment a Grècia i a Nord-amèrica. Parlen tradicionalment en grec pòntic, una forma del grec koiné que, a causa de l'aïllament del Pont, ha evolucionat de forma diferent al grec actual.
Hi ha qui també inclou en aquest grup altres comunitats gregues properes, com els grecs del nord del Mar Negre (Ucraïna i Rússia) i els de Geòrgia.
La comunitat pòntica, establerta des de temps molt antics a les costes del mar Negre, ha disminuït ràpidament en els darrers anys degut a l'assimilació i l'aculturació amb la cultura dels països on viuen, sobre tot després del genocidi grec pòntic al final de l'Imperi Otomà.
Població
Actualment, degut al gran nombre de matrimonis mixtes, és impossible establir el nombre exacte de pòntics. Després del 1988, els grecs pòntics de la Unió Soviètica van començar a emigrar a Grècia, on es van establir a Atenes i el seu entorn, a Tessalònica i, sobre tot, a Macedònia. La gran majoria dels grecs els anomena, per raó del seu origen, "russos pòntics" (Ρωσσοπόντιοι).
Les majors comunitats de grecs pòntics (o dels seus descendents) per tot el món són:
- Grècia >2.000.000
- Estats Units ~200.000
- Alemanya ~100.000
- Rússia ~98.000
- Ucraïna ~91.500
- Austràlia ~56.000
- Canadà ~20.000
- Geòrgia ~15.166
- Kazakhstan ~12.703
- Uzbekistan ~9.500
- Armènia ~2.000
- Síria <1.000
Curiositats
El director de cinema Constantinos Giannaris mostra, a la seva pel·lícula Από την άκρη της πόλης ("Des del cap d'amunt de la ciutat"),[1] parlada en grec estàndart, pòntic i rus, la vida d'un jove "rus pòntic" originari del Kazakhstan en el món de la prostitució a Atenes.
Bibliografia
- Halo, Thea, Not Even My Name, Picador, 2000. ISBN 978-0-312-26211-2.