Gelida

Gelida

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 26′ 27″ N, 1° 51′ 53″ E / 41.4409°N,1.8647°E / 41.4409; 1.8647
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Comarca	Alt Penedès
Capital	Gelida
Població humana
Població	7.953 (2023) (297,87 hab./km²)
Llars	44 (1553)
Gentilici	Gelidenc, gelidenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Penedès i Garraf
Superfície	26,7 km²
Banyat per	Anoia
Altitud	196 m
Limita amb	Sant Llorenç d'Hortons Cervelló Subirats Corbera de Llobregat Sant Esteve Sesrovires Castellví de Rosanes Sant Sadurní d'Anoia
Patrocini	Sant Pere
Organització política
• Alcalde	Lluís Valls i Comas (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08790
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08091
Codi IDESCAT	080919
Lloc web	gelida.cat

Gelida^[1] és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.

El terme municipal ocupa principalment una àrea muntanyenca situada a l'extrem nord del massís de l'Ordal, que descendeix cap al nord per formar la vall inferior del riu Anoia abans de desembocar en el riu Llobregat.

La seva ubicació en un vessant és la causa de la seva gran variació en altura sobre el nivell del mar: el punt més baix habitat del municipi es troba a 86 metres, on hi ha l'estació del ferrocarril. El punt mitjà del nucli principal (Gelida) se situa als 199 metres de la plaça de l'Església, i els punts més alts es troben al castell (290 msnm) i a la urbanització de Martivell (275 msnm). El cim més alt és el Puig de les Agulles, de 652 metres. El territori no urbanitzat és cobert per boscos de pins i matollar.

El principal conreu és el de la vinya tot i que ha tingut un retrocés a causa de la construcció de noves residències.

El nom de Gelida ve donat perquè s'hi va establir abans del segle x la tribu amazic dels Gelida^[2] o, segons altres fonts, Banu Gellidassen.^[3] Aquesta tribu provenia de la plana de Xelif, a la Cabília (actual Algèria).^[2]

Per altres topònims vegeu la llista de topònims de Gelida (muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts cases, masies, esglésies, etc).

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 - 39 44 360 306 1.740 1.887 2.156 1.733 1.853

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.980 2.283 2.242 2.429 2.689 3.468 3.650 3.899 3.965 3.965

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 3.903 4.220 4.354 4.682 5.358 5.976 6.601 6.945 7.102 7.194

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 7.238 7.371 7.670 7.814 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Els primers testimonis humans daten de l'època megalítica i ibèrica. També s'han descobert restes d'hàbitat pertanyents a l'època romana.

A partir del segle x es comencen a trobar notícies escrites sobre Gelida. Els nuclis urbans més antics són a l'entorn del Castell i de la capella romànica de Sant Miquel, al mateix lloc on s'aixeca l'actual parròquia. Al segle xiii, les parròquies de Gelida, Sant Llorenç d'Hortons i Sant Joan Samora formaven un únic municipi, i així es mantindrien fins entrat el segle xix.

A l'entrar el segle xviii l'economia gelidenca es basava en l'agricultura, l'explotació del bosc, el cànem, alguna fàbrica d'aiguardent i pous de glaç. Més tard s'hi afegí la fabricació de paper a la riba de l'Anoia. El 1783 fou construït el Molí Vell, seu des del 1825 de l'acreditada marca Guarro. Posteriorment es bastí el Molí Nou, que amb el temps seria seu de la paperera La Gelidense. Ambdós van donar feina a molta gent i durant tota una època van ser el pilar econòmic més important.

La industrialització i l'arribada del tren (1865) van obrig nous camins i van ser la causa del notable creixement de la vila especialment durant la segona meitat del segle xix. A la darreria d'aquest segle es construeixen els edificis més emblemàtics que donen caràcter a la vila: església, Centre Recreatiu i Cultural, ajuntament, Les Monges, Can Valls i d'altres.

El 1909 ja es podia circular per la carretera Martorell-Vilafranca. L'interès per l'estiueig dona embranzida a una arquitectura específica que arribarà als nostres dies recollint una àmplia diversitat d'estils. També són temps d'una intensa activitat associativa i cultural que es manifesta en edificis com els Lluïsos, El Cafè, el Saló d'espectacles i el Casal Gelidenc.

Després del trasbals de la guerra civil (1936-1939) lentament es redreça l'economia, s'hi instal·len algunes petites indústries, es revifa l'ambient cultural i es construeixen noves cases i torres.

A la primeria del segle xxi la població s'ha dotat de diversos polígons industrials, que juntament amb la producció paperera, alguns petits tallers, el comerç, els serveis i la construcció, conformen l'activitat econòmica gelidenca. La vinya dins la Denominació d'Origen Penedès ocupa una gran part de les terres de conreu.^[4]

• El castell de Gelida:

Documentat des de l'any 945, forma part de la línia de fortificació que controlava el Penedès. El castell s'estén sobre un esperó rocós delimitat pels torrents de Cantillepa i Sant Miquel.^[5]

El castell inicià una de les èpoques més pròsperes sota la propietat de banquer barceloní Berenguer Bertran, que el va adquirir el 1367 i el va transformar en un palau residencial d'estil gòtic. Fou enterrat en un bell sarcòfag gòtic que encara es conserva a l'església. El 1465 hi feu estada durant tres setmanes el rei Pere IV, Conestable de Portugal. Al llarg del segle xvi el castell perdrà progressivament la funció militar i administrativa, que es desplaçarà cap a l'edifici conegut com la Casa del Senyor, situada al poble de Gelida.

El castell, que es va abandonar definitivament el segle xviii, és de propietat municipal des de l'any 1968 i l'Associació d'Amics del Castell vetlla per la seva protecció.

• El funicular:

Va ser inaugurat l'any 1924, obra de Santiago Rubió i Tudurí. Amb un pendent màxim del 22%, cobreix un trajecte de 806 metres, que es realitza en 8 minuts.

Gelida compta amb una estació de tren de la línia de Barcelona-Vilafranca-Tarragona. La línia R4 del servei de Rodalies de Catalunya hi fa parada.^[6]

El tren va arribar a Gelida l'any 1865, amb l'expansió de la línia de Barcelona a Martorell fins a Tarragona. Situada al nord del municipi, disposa de dues vies generals que comuniquen Gelida amb Barcelona i Manresa per una banda, i amb Vilafranca del Penedès i Sant Vicenç de Calders per l'altra. Enllaça amb el funicular de Gelida i amb diverses línies d'autobús als municipis veïns i autobús llançadora al centre del poble.^[7]

La línia d'alta velocitat de Madrid a Barcelona travessa el terme municipal de Gelida pel nord-oest mitjançant una sèrie de túnels, viaductes i trams en trinxera. Tot i que no hi fa parada, al punt quilomètric 579,6 hi ha un punt de banalització que permet el canvi de via als trens de tots dos sentits.^[8]

El funicular de Gelida, conegut popularment com el Funi, comunica l'estació de tren, situada a 86 msnm, amb el centre del nucli urbà, a 196 msnm. Es tracta d'una de les principals icones turístiques del poble.

Inaugurat el 1924, va ser dissenyat i planificat per l'enginyer menorquí Santiago Rubió i Tudurí. Es va construir per a unir el centre del poble, al capdamunt de la muntanya, amb l'estació de tren i les fàbriques de la zona propera al riu Anoia. Servia els passatgers del tren (majoritàriament estiuejants), els treballadors de les fàbriques i els veïns del barri de Sant Salvador. La durada del trajecte és entre 6 i 8 minuts, salva un desnivell de 110 metres i recorre una distància de 884 metres de longitud.^[9]

Actualment funciona només els caps de setmana i festius com a servei turístic operat per FGC. Els dies feiners és substituït per un autobús llançadora gestionat per l'empresa Hillsa.^[10]

Pel municipi de Gelida transcorren diverses carreteres locals i comarcals i una autopista estatal.^[6]

La carretera comarcal C-243b de Martorell a Sant Sadurní d'Anoia travessa part del nucli urbà al seu pas pel municipi, mentre que les carreteres locals BV-2249 i BV-2425 neixen a Gelida i comuniquen amb Sant Llorenç d'Hortons i amb Corbera de Llobregat respectivament.^[11]

L'autopista AP-7 comunica les principals capitals i grans ciutats de la península Ibèrica situades al llarg de la costa mediterrània amb Europa. Al seu pas per Gelida, es troba la sortida 26, des de la qual s'hi pot accedir en tots dos sentits, hi enllaça amb la carretera local BV-2249 que va a Gelida i a Sant Llorenç d'Hortons.

• 25 de gener: diada de Sant Pau al castell de Gelida.
• Agost: festa major de Gelida. Se celebra el primer diumenge després de Sant Roc, copatró del poble.
• 13 de desembre: diada de Santa Llúcia, copatrona del poble. En honor seu, es fa el tradicional repartiment de l'escudella a la plaça de l'Església, elaborada prèviament al pati dels Lluïsos. També s'organitza la Fira d'artesans i mostra d'entitats. És una de les festes tradicionals més importants i conegudes de Gelida.^[12]

• Novembre: Funifira. Fira dedicada al funicular de Gelida, el maquetisme, l'oci ferroviari, la gastronomia i els vins i caves. Se celebra el segon cap de setmana del mes.^[13]

• Club Futbol Gelida
• Club Esportiu Gelida
• Vailets de Gelida
• Ràdio Gelida, l'emissora municipal de ràdio. La seva primera emissió va ser el 1981, durant la festa major.^[14] Es pot sintonitzar al 107.6 FM i a través de la seva pàgina web.^[15] El 2006 va celebrar el seu 25è aniversari amb diverses activitats.^[14]
• Esbart Rocasagna
• Diables de Gelida
• Gelida Esquí
• Associació Cultural "Les Golfes de Gelida"

• Jaume Vila i Pascual (1890-1969) escriptor
• Joan Clanchet i Puig (1913-1996) malgrat haver nascut a Molins de Rei es considerava un gelidenc.
• Pere Pallarès i Guilera (1920-2001) músic-directors de cors.
• Biel Duran i Pascual (1984) actor
• Sergi Oliva i Valls (1984) entrenador a la NBA i G-League

• Escuts i banderes de l'Alt Penedès

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gelida

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Gelida, genealogia i història