[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Esteve IV

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:13, 30 juny 2023 amb l'última edició de KRLS (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Per a altres significats, vegeu «Esteve IV d'Hongria».
Plantilla:Infotaula personaEsteve IV
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 770 Modifica el valor a Wikidata
Roma (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 gener 817 Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Roma (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Sant Pere del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
97è Papa
26 juny 816 – 24 gener 817
← Papa Lleó IIIPasqual I → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma
Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment

Esteve IV (Roma, ? – 24 de gener del 817) va ser Papa de Roma del 816 al 817.

Nascut en una família aristocràtica romana, era fill d'un noble anomenat Marinus. També pertanyien a aquesta nissaga els papes Sergi II i Adrià II.[1]

El seu breu pontificat (de tan sols set mesos de durada) es va iniciar ordenant al poble romà que prestés jurament de fidelitat al rei dels francs, Lluís el Pietós; va enviar emissaris a l'emperador per notificar-li l'elecció i per concertar una reunió entre tots dos, segons la comoditat de l'emperador.[2] Amb la invitació de Lluís, Esteve va sortir de Roma l'agost del 816, creuant els Alps acompanyat de Bernat d'Itàlia, rei dels llombards, qui tenia ordre d'acompanyar-lo fins a l'emperador.[3] Al principi d'octubre, el papa i l'emperador es van reunir a Reims, on Lluís es prosternà tres vegades davant d'Esteve.[4] A la missa del diumenge 5 d'octubre del 816, Esteve consagrà i ungí emperador Lluís, col·locant-li una corona que s'afirmava que va pertànyer a Constantí I el Gran.[5] Alhora també coronà la dona de Lluís, Ermengarda d'Hesbaye, tractant-la d'Augusta[6] Aquest fet s'interpreta com un intent per part del Papat d'establir-se un paper en la coronació d'un emperador, cosa que Lluís havia posat en dubte amb l'auto-coronació del 813.[7]

Mentre era amb Lluís, l'emperador va donar al papa Esteve una sèrie de regals, inclòs una finca de terra (molt probablement a Vendeuvre-sur-Barse), per a l'Església romana. També van renovar el pacte entre els papes i els reis dels francs i confirmar els privilegis de l'església de Roma i acceptar l'existència dels recentment creats Estats Pontificis.[8] Després de la coronació i una visita a Ravenna, va tornar a Roma, a la fi de novembre del 816,[9] on va morir el 24 de gener del 817.

En algun moment, Esteve fou canonitzat com a sant de l'Església Catòlica.[10]

Referències

[modifica]
  1. Mann, 1906, p. 111-112.
  2. Mann, 1906, p. 112-113.
  3. Mann, 1906, p. 113-114.
  4. Mann, 1906, p. 114.
  5. Duffy 1997: p. 77
  6. Mann, 1906, p. 115.
  7. Duffy, 1997, p. 78.
  8. Mann, 1906, p. 117-118.
  9. Mann, 1906, p. 119.
  10. Montor, 1867, p. 94.

Bibliografia

[modifica]
  • de Montor, Artaud. The lives and times of the Roman Pontiffs, from St. Peter to Pius IX. Volume 1 (en anglès), 1867. 
  • Duffy, Eamon. Saints and Sinners: A History of the Popes (en anglès). Yale University Press, 1997. 
  • Mann, Horace K. The Lives of the Popes in the Early Middle Ages, Vol. II: The Popes During the Carolingian Empire, 795–858 (en anglès), 1906. 
  • Mann, Horace K. «Pope Stephen (IV) V». A: The Catholic Encyclopedia (en anglès). Nova York: Robert Appleton Company, 1912.