[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Dinitrogen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:45, 6 set 2024 amb l'última edició de Paucabot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula de compost químicDinitrogen
Substància químicatipus d'entitat química i gas Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular28,006148 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaN₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Velocitat del so939 m/s (−195,8 °C, líquid)
353 m/s (27 °C, gas) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric0 D Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−210 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició−195,79 °C (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
Entropia molar estàndard191,6 J/(mol K) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric0 D Modifica el valor a Wikidata
Altres
inert Modifica el valor a Wikidata

El nitrogen molecular o dinitrogen[1] (generalment anomenat només nitrogen) és una molècula diatòmica homonuclear formada per dos àtoms de nitrogen. És un gas (a condicions normals de pressió i temperatura) que constitueix al voltant del 78% de l'aire atmosfèric. És un gas inert, no-metall, incolor, inodor i insípid, no intervé en la combustió ni en la respiració. Condensa a 77 K i solidifica a 63 K. Es fa servir en aplicacions criogèniques. L'aplicació més important comercialment és l'obtenció d'amoníac pel procés de Haber. L'amoníac es fa servir per a produir fertilitzants i àcid nítric. El nitrogen líquid, produït per destil·lació fraccionada de l'aire líquid es fa servir en criogènia i com a fluid refrigerant.

Referències

[modifica]
  1. Connelly, Neil G. «Nomenclature of inorganic chemistry - IUPAC recommendations». Nomenclature of Inorganic Chemistry, 2005. p. 49, ISBN 0-85404-438-8.