Daulatabad

Daulatabad (marathi दौलताबाद; persa دولتآباد, que vol dir "Ciutat de la Fortuna”) és una vila i fortalesa de Maharashtra a uns 15 kms al nord-oest d'Aurangabad. Fins el 1338 fou anomenada Deogiri (o Devagiri) i existia des de vers el segle VI.

Actualment és una petita vila que viu del turisme. El 1881 tenia 1.243 habitants.

Història

Hi ha restes d'ocupació datats vers el 100 aC amb unes coves budistes similars en estil a les d'Ajanta i Ellora. Al segle VI era un centre de caravanes però la ciutat hauria estat fundada vers el 1187 per Bhillama V, príncep que va trencar la seva dependència dels chalukyes i va establir la dinastia yadava. El 1294 fou conquerida per Delhi (vegeu Deogiri) i el rei yadava va esdevenir tributari; després de dues revoltes (1306 i 1310) el 1318 el darrer rebel, Harpal, fou executat i es van establir a la ciutat governadors del sultà. El 1325 Muhammad Shah II Tughluk va pujar al tron de Delhi i el 1338 va tenir la idea de fer de Deogiri la seva capital, i li va canviar el nom per Daulatabad (o Dawlatabad) i va ordenar buidar Delhi i traslladar a la població a la nova ciutat (a quasi 1300 kms). Delhi va quedar deserta per aquesta orde excèntrica, i segons la llegenda només un vell paralític i cec va restar a la vella capital. El 1339 va dirigir des de aquí la lluita contra els rages de Warangal. Absent més tard el sultà, ocupat en afers al nord, la ciutat va caure en mans dels governadors rebels del Dècan, encapçalats per Zafar Khan, governador of Gulbarga que va iniciar la dinastia bahmànida. La ciutat tenia molt de problema per la manca d'aigua. Ibn Battuta, que la va visitar la comparava en importància amb Delhi.

Va ser capital dels bahmànides fins el 1526 quan fou conquerida pels nizamshàhides d'Ahmednagar. Fou ocupada per Akbar el Gran però mantiguda pels nizamshàhides com a tributaris el 1595; a la caiguda de la dinastia el 1607 va passar a mans del ministre Malik Ambar, un antic esclau abissini, que va dominar la zona fins a la seva mort, i que van fundar Kharki, després Aurangabad. Finalment Shah Jahan va conquerir la ciutat el 1633 i els mogols la van conservar fins que el 1724 va quedar en els dominis del nizam d'Hyderabad, quan ja havia perdut importància doncs la capital regional havia passat feia temps a Aurangabad.

Fort

El fort estava situada en un turó rocós de 47 metres rodejada per una muralla de 3 kms de circumferència. Entre la muralla exterior i el fort hi havia tres línees de fortificacions amb accés per portes. Era considerat una de les fortaleses més difícils d'ocupar, però tot i així fou conquerida pels musulmans el 1294 i després tres vegades més el 1306, 3010 i 1318. Hi havia un gran temple jainista i a la vora Chini Mahal (Palau de China) on va estar presoner Abu l-Hasan conegut per Tanashah, el darrer dels sobirans de Golconda (1687). El Chand Minar, també proper, és una torre o minaret de 64 i 21 metres de circumferència, cobert amb rajoles pintades perses i construït el 1445 per Ala al-Din Bahmani.