Ducat de Montblanc

EL Duc de Montblanc fou un títol del regne creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.

Història

La intenció del nou monarca era dignificar la persona del seu germà amb un títol inferior al de rei, però superior al de tots els nobles. Es tractava d'un títol vitalici i no hereditari, que havia de revertir a la corona quan l'infant deixés d'usar-lo. Així es va esdevenir quan, inesperadament, Martí va accedir al tron el 1396.

El nou rei no va tornar a atorgar el ducat. Sí que ho va fer, en canvi, el seu successor Ferran d'Antequera, que el conferí el 1415 al seu secundogènit, l'infant Joan.

Quan aquest va succeir el seu germà i va esdevenir rei el 1458, el ducat va tornar a revertir a la corona i el monarca l'atorgà novament al seu secundogènit, l'infant Ferran.

Quan per la mort de Carles de Viana el 1461 Ferran va ser reconegut com a príncep de Girona, el ducat de Montblanc va quedar unit al títol de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, les vicissituds del qual en endavant va compartir.

Situació actual

Des del 21 de gener de 1977 els títols de l'hereu de l'antiga Corona d'Aragó són de fet ostentats pel príncep Felip de Borbó, si bé el reial decret de nomenament (RD 54/1977, BOE del 22 de gener de 1977) només esmenta explícitament el de príncep d'Astúries i afegeix i altres títols vinculats tradicionalment al successor de la Corona d'Espanya.

Des del 8 de setembre de 1996, diada de la Mare de Déu de la Serra en l'any del 7è centenari de la seva arribada a Montblanc, el títol de Duc de Montblanc correspon al Príncep de Girona Felip de Borbó, que és de fet el primer Borbó que l'ha ostentat en assumir-lo sense cap cerimònia oficial d'investidura.

El Príncep Felip de Borbó, va fer una visita a la comarca de la Conca de Barberà i a Balaguer. Acompanyat per l'alcalde de Montblanc, Andreu Mayayo, Felip de Borbó assistí a una missa oficiada per l'arquebisbe de Tarragona, Ramon Torrella i Cascante. Posteriorment, es desplaçà al monestir de Santa Maria de Poblet.

Des de la supressió de la Corona d'Aragó a principis del segle XVIII, és el primer hereu reial que l'ostenta, si bé no en fa cap mena d'ús públic més enllà de les visites a Catalunya.