[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Criptodirs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:45, 3 feb 2022 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'ésser viuCriptodirs
Cryptodira Modifica el valor a Wikidata

Tortuga gegant d'Aldabra (Dipsochelys dussumieri)
Període
Juràssic - Actualitat
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreTestudines
SubordreCryptodira Modifica el valor a Wikidata
Cope, 1868
Famílies

Els criptodirs (Cryptodira) són un subordre de Testudines que inclou la majoria de tortugues de terra i d'aigua. Els criptodirs es diferencien dels pleurodirs en què abaixen el coll i amaguen el cap directament dins la closca, en lloc de plegar el coll lateralment al llarg del cos.

Classificació i evolució

Els criptodirs evolucionaren principalment durant el període Juràssic, a finals del qual ja havien substituït gairebé totalment les Pleurodira en llacs i rius, i havien començat a desenvolupar espècies terrestres. Cryptodira té quatre superfamílies principals:

Superfamília Chelonioidea (tortugues marines)

Superfamília Kinosternoidea

Superfamília Testudinoidea

Els criptodirs amb més èxit pertanyen a la família Testudinidae, que comprèn totes les tortuges actuals. La tortuga més gran coneguda és l'espècie extinta Testudo atlas, que es troba en el mateix gènere que la ben coneguda tortuga grega. S'han trobat exemplars de T. atlas amb una llargària de 2,5 metres i un pes de quatre tones.

Superfamília Trionychoidea

La família Trionychidae comprèn la majoria de les tortugues de closca tova actuals, i inclou més de trenta-dues espècies que viuen als llacs i rius d'aigua dolça d'Amèrica del Nord, Àsia i Àfrica.

Bibliografia